Marta Ventura (Betxí, Plana Baixa, 1985) és periodista i la presentadora del programa matinal A la ventura d’À Punt Media. Llicenciada en Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Jaume I de Castelló, va iniciar-se professionalment a la delegació de Castelló del desaparegut Canal 9. Després va fer el salt a Madrid on va treballar durant sis anys a Mediaset (Telecinco i Cuatro) i al Canal Extremadura. Fa tres anys va tornar al País Valencià per incorporar-se a À Punt Media, fins a ser la cara visible de la franja horària dels matins a la televisió valenciana. A Comunicació 21, Ventura defensa la llengua valenciana en el periodisme com a eina de proximitat.
Un mes presentant A la ventura. Quines sensacions t’està donant aquest nou programa?
Em sento molt bé, molt còmode, i és sobretot per l’equipàs que forma part el projecte. Prova d’això és el nivell d’exigència i professionalitat que es traspua entre tot l’equip. No oblidem que som una televisió low cost, que hi ha pocs recursos i que fem mans i mànigues perquè les dues hores de programa tinguin el màxim d’informació en directe. No hem d’envejar el dinamisme i el ritme que tenen la resta de mitjans amb molts més recursos.
I tot plegat en una franja horària complexa.
És així, però estem oferint un bon producte i estic convençuda que la casa mantindrà la confiança. Fa poques setmanes que s’ha posat en marxa i el programa encara necessita molt més rodatge. Crec que és una aposta molt atractiva que aporta proximitat i directe, dos aspectes que donen molt valor al model de televisió actual.
Et consideres més presentadora que periodista o a la inversa?
Això és com si et fan triar entre el pare i la mare [riu]. Soc una periodista molt presentadora i una presentadora molt periodista.
“El desig és que la classe política doni continuïtat al projecte i destini fons per mantenir la qualitat i la proximitat que ofereix l’actual televisió valenciana”
Els teus inicis van ser a Canal 9. Què va suposar la seva desaparició per a una generació de periodistes que volíeu exercir des de casa?
Va ser un cop molt dur, ho vaig viure molt malament. Va ser un moment complex, ja que feia poc temps que havia acabat la carrera de periodisme i amb el tancament de Canal 9 vaig arribar a pensar que mai més em podria dedicar a la televisió des del País Valencià; va ser com tancar-se, de cop, totes les perspectives laborals.
Per això marxes a Madrid.
Sí, perquè aleshores estava començant a complir el somni de treballar en la televisió. Havia de buscar noves oportunitats a fora, però tenia l’inconvenient que tot el meu currículum era en valencià. I em va costar molt més, però vaig aconseguir-ho.
Què vas aprendre treballant en mitjans d’abast estatal, amb una mirada molt més allargada que fins aleshores?
Vaig aprendre el ritme de la televisió, i he treballat sempre en llibertat tant en l’àmbit públic com en el privat. Em sento molt més còmode en els mitjans públics, perquè forma part del meu ADN professional.
Tot passa per Madrid?
Malauradament, sí. Un cop treballes allà t’encomanes d’aquest concepte que les històries només passen a Madrid. Qualsevol cosa, per petita que sigui, que passi a l’entorn de l’M-30 és notícia, i en canvi no ho és a la resta de l’Estat. Hi ha un centralisme informatiu que no és real.
Roda el món i torna al born. No volies fer carrera a Madrid?
Torno amb l’obertura d’À Punt Mèdia incorporant-me als serveis informatius. Tenia molt clar que la meva etapa a Madrid era temporal. Jo volia treballar al País Valencià perquè m’agrada comunicar, i m’agrada molt més fer-ho en la meva llengua, en valencià. À Punt m’està donant l’oportunitat de créixer personalment. Amb els anys soc molt més crítica i reflexiva. A l’antic Canal 9 acabava d’eixir de la universitat i em mancava l’experiència que ja he acumulat fins ara.
Què té À Punt?
És una televisió jove, però madura al mateix temps. Respecte a Canal 9 és molt més fresca i dinàmica, amb un equip de professionals que té moltes ganes de treballar. Avui À Punt actua com a element vertebrador al País Valencià. És una eina imprescindible.
Així i tot, la partida destinada a la Corpo valenciana s’ha vist retallada en l’Avantprojecte de pressupostos del 2022.
Per això, el desig és que la classe política doni continuïtat al projecte i destini fons per mantenir la qualitat i la proximitat que ofereix l’actual televisió valenciana.
Cada cop hi ha més sinergies entre TV3, IB3 i À Punt. És una bona aliança comunicativa?
Moltíssim! Són tres televisions que parlen la mateixa llengua. Com més unides estiguin molt millor per al territori i la seva audiència. És bo que se sumin esforços i es comparteixin projectes.
