Pere Ferrer (Burjassot, 1969) presenta juntament amb Reis Juan Cadena de valor, un nou programa sobre economia d’À Punt Ràdio (de dilluns a divendres de 19.30 a 20 h). Llicenciat en Periodisme a la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, es va iniciar com a becari en conselleries de l’administració valenciana, ha estat corresponsal de la desapareguda Ràdio 9 i ha treballat en agències de comunicació. Com a freelance forma part de l’agència Agua y Sal Comunicación. En paral·lel, col·labora amb mitjans de comunicació, sobretot de premsa escrita i ràdio. A Comunicació 21, Ferrer veu necessari que al País Valencià també s’aposti per les iniciatives privades en l’àmbit de la comunicació.

Acaben d’estrenar Cadena de valor. Quin és el repte que s’han fixat?
El repte principal és apropar l’economia, que de vegades des de les cases li donem l’esquena, perquè la veiem llunyana. S’adreça a una audiència amb inquietuds d’economia domèstica i consum. La voluntat és generar una ‘cadena de valor’ real que millori la percepció de les persones sobre l’economia, és una oportunitat de tenir accés i que, d’una manera didàctica, es puguin defensar millor en la vida quotidiana.

L’espai no només s’adreça als ciutadans, també a les petites i mitjanes empreses del País Valencià.
Així és. El programa és una finestra per a empreses, pimes, emprenedors que innoven, que conviuen en el nostre hàbitat, i que són imprescindibles en el nostre dia a dia. Són pimes que no tenen servei de comunicació i no tenen l’oportunitat per tenir visibilitat.

L’espai és copresentat per Reis Juan i vostè mateix. Com es treballa a quatre mans?
En aquestes primeres setmanes de programa estem en un procés de coneixement i d’adaptació compartit. Reis Juan té una trajectòria dilatada a la ràdio, té un valencià molt controlat i jo haig de fer l’esforç dia a dia, perquè no el tinc tan normalitzat com s’espera d’un  mitjà públic. Sí que tenim el punt en comú de treure sentit de l’humor per tal que temes que semblen seriosos fer-los entretinguts. Així i tot, sense l’equip que tenim al darrere seria impossible, tant a les xarxes socials com al carrer.

Quins són els recursos tècnics que fan servir i en quin format, durant el programa?
Utilitzem els estudis de gravació per als programes, treballem en una plataforma que té À Punt per tal que el tècnic que està a l’estudi sàpiga en cada moment què s’ha d’emetre. El més important és la plataforma que té la cadena per bolcar els guions i els continguts.

Com es complementen els continguts en el programa?
Amb diversos col·laboradors especialistes en diferents àmbits: digital, medi ambient, innovació, formació, educació financera, emprenedoria, comerç, consum, mobilitat, smart cities o transport, entre d’altres.

Hi ha sinergia entre la productora i l’agència amb À Punt?
Sí, hi ha un tracte directe. Hem fet un curs i tallers poder gestionar bé el web d’À Punt per bolcar-hi tots els continguts: des d’un pòdcast, fotografies i un resum del dia. Des de l’agència hem posat en marxa els perfils del programa a les xarxes socials. És una feina molt compartida.

“Cada cop hi ha menys mitjans privats i fan una tasca que s’hauria de reconèixer”

El programa és un projecte de l’agència Agua y Sal Comunicación i la productora Ilusionmedia TV. És un encàrrec d’À Punt?
À Punt tenia previst posar en marxar un programa amb aquests paràmetres. Des d’Agua y Sal Comunicación vam fer-los la proposta i amb la suma de la productora és com es cuina definitivament el projecte del programa.

Creu que a À Punt, com a mitjà públic, és imprescindible un programa així?
Per descomptat. És així com À Punt exerceix com a mitjà de servei públic per a molta gent que, des de casa, pot adonar-se que hi ha aspectes de l’economia domèstica que no sabia i que li poden semblar interessants.

Té lògica que À Punt aposti per produccions externalitzades com Cadena de valor?
Jo ho veig interessant, sempre he pensat que la col·laboració publicoprivada incentiva l’economia i ens fa créixer a tots. Hi ha programes que s’han de fer des de la casa, però hi ha altres qüestions que es poden aprofitar col·laboracions externes, crec que hauria de ser així.

Com veu que la televisió pública al País Valencià tingui un mitjà cada cop més consolidat com és À Punt?
Ho veig com un gest que, de cara als mitjans de comunicació és interessant, però que ha sigut una recuperació fàcil des del punt de vista que és un servei públic. A mi m’agradaria que això també passés des de l’àmbit privat.

Què vol dir?
Estem contents per recuperar un mitjà públic que no s’hauria d’haver perdut, però em fa llàstima que molts de privats estan desapareixent i no hi hagi relleu. Ens hem d’adonar que cada cop hi ha menys mitjans privats i fan una tasca que s’hauria de reconèixer.

“La col·laboració publicoprivada incentiva l’economia i ens fa créixer a tots”

A més de presentar aquest nou espai d’economia a À Punt, forma part de l’agència Agua y Sal Comunicación. Com es troba l’ecosistema comunicatiu valencià?
Està prou afectat. Si comencem pels mitjans de comunicació, ja no és una novetat dir que hi ha molta precarietat. Moltes capçaleres que comptaven amb delegació a la Comunitat Valenciana han anat desapareixent (excepte La Vanguardia, que ha anat a més). I ha passat el mateix amb les televisions locals i comarcals, o a la ràdio, on hi ha hagut una pèrdua de professionals i projectes. És una dinàmica que viuen tots els mitjans.

A què es deu aquesta davallada?
Quan ha arribat l’esclat digital, els mitjans han perdut un tros del pastís. Les noves generacions han donat l’esquena als mitjans. Els joves no tenen la necessitat de contrastar les informacions que teníem els qui ja som més grans. I d’aquí, la pèrdua de protagonisme dels mitjans de comunicació.

Se’l veu pessimista.
No, però o aconseguim recuperar un espai que només hauria de ser nostre, o en un horitzó d’entre cinc i deu anys ho tindrem molt més complicat.