Rosa Romero (València, 1981) és l’actual presentadora (conjuntament amb Àlex Sanjaime) de l’informatiu NTC Nit d’À Punt Mèdia. Llicenciada en Periodisme a la Universitat CEU Cardenal Herrera, a la ràdio va iniciar-se a Radio Buñol i a Ràdio Nou, i a la televisió al canal Valencia Ciudad Ahora com a presentadora de l’oratge i després d’informatius. Durant cinc anys va treballar al desaparegut Canal 9 i després va traslladar-se a Barcelona a les delegacions de laSexta i Antena3 a Catalunya. De tornada a València, va continuar durant dos anys a laSexta i també va treballar a La 8 Mediterráneo abans de fer el salt a À Punt per convertir-se en un dels referents informatius en valencià després de dues temporades al NTC Nit. A Comunicació 21, Romero reivindica el nou model de televisió pública valenciana.

Què va suposar el seu retorn a València amb l’oportunitat de treballar a À Punt després d’haver-se iniciat en el desaparegut Canal 9?
Va ser com una segona oportunitat per a un mitjà de comunicació públic (el valencià) que mai hauria d’haver deixat d’existir. Tots sabem de la importància dels mitjans públics, són necessaris, i més encara en una comunitat com la nostra amb llengua pròpia. Que la Comunitat Valenciana no tingués una televisió pública en llengua pròpia era un error molt gros, era un drama, sobretot per a la gent que considera la llengua pròpia com la seua manera d’entendre el món.

La llengua és un dels distintius d’À Punt.
Una llengua no és només una manera de comunicar a la resta, sinó també una manera de comunicar-se amb un mateix. Per als qui viuen i pensen en valencià, no poder informar-se en valencià va ser molt dur. Per això és un orgull estar ara mateix explicant les notícies en valencià. No és només que expliquem aquelles històries locals i socials que no expliquen les altres televisions, sinó que també és molt important per a l’audiència poder informar-se de la resta de notícies en la llengua pròpia. La televisió pública compleix aquesta funció.

Explicar allò que passa més enllà del País Valencià, com ara la guerra a Ucraïna, també és una funció d’una televisió com À Punt?
Sí, tenim la missió d’explicar el que passa al món i el privilegi de fer-ho en la nostra llengua, perquè volem que qui s’asseu davant la televisió siga capaç de tindre les claus del que ha passat al llarg del dia mirant-nos a nosaltres. Tenim l’obligació d’informar del que ha passat, i si cal obrir amb internacional, perquè és la notícia més greu actualment, s’obri sense complexos.

El fet de tenir ja una veu pròpia des del conflicte, què creus que aporta?
Des de l’inici de la guerra comptàvem amb un periodista freelance que feia cròniques diàries per À Punt des d’Ucraïna, i des de fa uns dies tenim un corresponsal propi que està a la frontera, a Polònia. Gràcies a això tenim informació del conflicte en directe des de la zona, en valencià, però a més estem donant veu a les ONG i voluntaris de la Comunitat Valenciana que estan treballant allà. Als informatius d’À Punt sempre intentem aportar la mirada al món en clau valenciana.

“Raquel Ejerique ha aportat a À Punt l’especialització dels periodistes de la casa i un diàleg constant amb l’equip d’informatius”

Com han evolucionat els informatius d’À Punt des que vas començar?
Hi ha hagut una evolució, sí. A principi de temporada vam inaugurar un nou plató, que ens permet fer la televisió de hui en dia, explicant les notícies amb recursos gràfics i visuals. La matèria primera és la informació, que és sagrada, però hem entrat en una dinàmica en què allò que expliques ha de ser atractiu i s’ha de poder explicar visualment. I ho fem amb dos videowalls, que ho fan molt més atractiu per a l’espectador.

Als informatius d’À Punt els presentadors ja no esteu asseguts en una cadira.
Hi donem més moviment als informatius, anem més enllà de tenir dos presentadors asseguts al plató. La informació és més dinàmica i més fàcil d’explicar-la.

Què ha aportat Raquel Ejerique als informatius?
Principalment dues coses: l’especialització dels periodistes de la casa i un diàleg constant amb l’equip d’informatius. L’especialització ha provocat que hi ha periodistes d’À Punt que s’estan convertint en experts en el seu àmbit i això té una conseqüència clara: l’enriquiment de la informació. Ha estat un gran pas i un salt qualitatiu. A banda, Ejerique parla molt amb els equips, es reuneix en grups de treball per comentar com va la feina, què canviaríem, què funciona. Aquesta comunicació fa que treballar siga molt agradable i cadascú sap que també pot aportar, cosa que acaba sumant a l’equip.

En què hauria de millorar À Punt per seguir en l’evolució que està tenint els últims anys?
Pel que fa al plató, als recursos gràfics i a la realitat augmentada tenim encara molt terreny a explorar, ens pot oferir moltes possibilitats de cara a l’espectador. Cada dia anem fent passos i anem fent coses noves, però és una part en què podem créixer i creixerem en el futur.

“A l’hora de tractar una informació, a À Punt ningú es planteja a qui afecta políticament”

L’audiència també creix. A finals de 2021, NTC Nit va registrar una mitjana històrica d’un 4,9% de quota de pantalla i 81.000 espectadors. El pic més alt va ser el 28 de novembre amb un 9,59% de share i 171.408 espectadors, el rècord del NTC Nit. Què vol dir això?
Després de cinc anys d’aturada, començar el projecte de la televisió pública valenciana des de zero va costar molt, sobretot a l’hora de recuperar l’audiència, ja que la gent se’n va anar per obligació a altres cadenes de televisió. S’està fent un bon treball, intentant arribar a tots els racons de la Comunitat i la gent ens coneix més. Crec que fem un producte molt digne, uns informatius que es tracten amb molt de rigor i, al final, tens la recompensa de l’audiència. À Punt està generant confiança a l’audiència.

À Punt ha despolititzat la televisió pública valenciana com no feia Canal 9?
En els informatius d’À Punt el criteri que preval és el periodístic, a l’hora de tractar una informació ningú es planteja a qui afecta políticament. El més rellevant és el criteri periodístic i que puga interessar a l’audiència.

Consumeixes televisió, a banda de treballar-hi?
Sí, consumisc molts informatius, intente mirar-los contínuament i saber què fa la competència, perquè sempre pots aprendre’n. A més, vivim en un món de tendències i hem de ser-hi.

De qui n’aprens?
Sandra Golpe, Vicente Vallés o Xabier Fortes m’agraden molt com a exemple de comunicació a la televisió. Tinc altres referents a la ràdio per com expliquen els fets, com comuniquen i la facilitat que tenen per fer la realitat més comprensible. En este sentit m’agraden molt Carles Francino, Àngels Barceló o Aimar Bretos.

Rosa Romero continuarà sent un referent a NTC Nit?
Sempre dic que estic complint un somni. Tot i que vaig començar en la ràdio, al final tots els camins em vam portar a la televisió i són 17 anys treballant en ella. Durant aquests anys l’he anat estimant i tant de bo puga continuar-hi per molt de temps, perquè m’apassiona i crec que té molta força a l’hora de comunicar. A més, és un treball que està molt integrat en mi. Estic connectada a la informació tot el dia, però per a mi no és treball, forma part de mi.

Vas començar a la ràdio. Hi tornaries?
De moment, la tele és el meu lloc. La versió radiofònica de la Rosa la deixe per d’ací a molts més anys.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram