Rubén Soto (Castelló, 1991) és periodista i director de la capçalera digital Diari Millars, de Comunicaciones La Plana. Graduat en Comunicació per la Univrsitat Oberta de Catalunya, màster en Màrqueting i Investigació de Mercats i doctorant en Màrqueting per la Universitat de València. El 2015, juntament amb un altre soci, Soto va impulsar el Diari Millars –denominació dedicada al riu que creua Castelló– amb l’objectiu d’apropar la informació de proximitat i en llengua valenciana. A Comunicació 21, Soto traça el recorregut de cinc anys d’aquesta capçalera del País Valencià.

Com apareix Diari Millars?
Fa cinc anys vam detectar una manca de mitjans digitals en valencià i de comunicació de proximitat al País Valencià. I va ser aquest estímul el que ens va empènyer a posar en marxar el portal, per oferir aquella informació que la majoria de mitjans molt més grans hi passen de puntetes. Als inicis, la prioritat va ser fer-nos un espai en el món comunicatiu valencià.

I ho heu aconseguit?
Sí, sobretot a la província de Castelló, que és la zona de confort del mitjà. És on som més forts i on tenim més lectors. Un cop consolidats a Castelló vam veure oportú eixamplar la mirada cap a València i Alacant. Aquesta decisió ja la vaig prendre sol, perquè el meu soci va deixar el projecte dos anys després d’haver-lo iniciat. Ara qualsevol lector del País Valencià pot informar-se del seu poble, ciutat, comarca o província amb un sol clic.

Com us està afectant la pandèmia?
Teníem un seguit de projectes previstos que hem hagut d’amagar al calaix. Ara la prioritat passa per mantenir allò que hem fet durant aquests cinc anys, i un cop la situació torni a ser més estable serà el moment de plantejar-nos altres fites.

Quin valor afegit aporta al Diari Millars l’aposta pel valencià?
Creiem fermament en un mitjà que parli la llengua que fem servir a casa, al carrer i entre la nostra gent. Ara bé, majoritàriament, aquell qui veu una capçalera en valencià directament la descarta. Exclusivament per la llengua.

A què es deu?
Els mitjans en valencià patim un hàbit majoritari de la nostra comunitat, de consum de la informació en castellà. I aquest és un hàbit molt arrelat, la majoria no té el costum de llegir en valencià. Per un ciutadà del País Valencià és més fàcil consumir en castellà, perquè té moltes més opcions per triar. Hi ha un bri d’esperança amb la gent jove.

Què vols dir?
La gent jove del País Valencià s’ha forjat majoritàriament en una educació pública en valencià. Som davant d’una generació de joves que han crescut amb el valencià, amb una altra mirada. I per tant són els qui poden invertir aquesta tendència.

“L’AMIC és fonamental, actua com a plataforma que garanteix la unitat entre els seus mitjans associats al País Valencià”

Com ho estan fent?
És un treball de picar pedra, de llarg recorregut i d’anar sent un altaveu per a aquells ciutadans que volen consumir la informació en valencià. Tot i que la balança entre els mitjans en castellà i valencià és molt clara a favor del castellà, en els darrers anys hi ha hagut una tendència clara a l’alça per part de nous mitjans únicament valencians o mixtos. I això fa que, amb les noves capçaleres en valencià que han aparegut recentment, el nínxol sigui reduït i que hi hagi molta més competència.

Una solució per enfortir aquest nínxol informatiu seria la fusió de petites capçaleres com Diari Millars?
Sí, n’estic convençut i estratègicament seria el més recomanable. Una fusió de les petites capçaleres en valencià ens faria més forts, sobretot per competir amb les principals capçaleres en castellà que hi ha al País Valencià. Els mitjans petits i en valencià no podrem competir mai si cadascú fem la guerra pel nostre compte. Ara bé, desconec la millor manera de fer possible aquesta fusió.

Diari Millars sempre ha estat en format digital. Us heu plantejat l’opció del paper?
No, el present i el futur passa en l’entorn digital. Un món on tot corre tan de pressa, l’únic format que et permet estar sempre actualitzat és el digital. Ara bé, el repte que tenim totes aquestes petites capçaleres és avançar i créixer. Tot el que sigui anar enrere no ens permetrà garantir l’estabilitat del mitjà.

Les subvencions són una bona mesura?
Sí, els qui estem patint més som els mitjans petits que no rebem cap ajuda de les institucions valencianes. Així i tot, tinc la confiança que les institucions ens donin l’empenta necessària i que ens permetin créixer per tenir l’estabilitat que tots desitgem.

Quin paper juga l’AMIC en l’ecosistema comunicatiu valencià?
És fonamental. L’AMIC actua com a plataforma que garanteix la unitat entre els seus mitjans associats al País Valencià. Fa que totes les capçaleres aportem les dificultats que ens trobem i busquem una solució col·lectiva i compartida. Així, l’AMIC codifica el nostre missatge i actua com a altaveu a l’hora de picar portes més grans com les institucions valencianes. Només així serem capaços de créixer tots plegats.