Sergi Moyano (Carcaixent, Ribera Alta, País Valencià, 2000) és periodista i acaba d’obtenir la Beca Josep Torrent de periodisme d’investigació que atorga la Unió de Periodistes Valencians per la seva proposta Operació Apolo. El segrest de Luis Suñer en mans d’ETA. Gairebé acabat de graduar en Periodisme a la Universitat Jaume I de Castelló, té nou mesos per aportar novetats en el relat d’un segrest que va commocionar l’Estat espanyol. Amb una dotació de 5.000 euros (2.000 en suport directe a la recerca i 3.000 en drets d’autor), estirarà el fil d’un cas proper a l’autor. Actualment, col·labora en la comunicació de Plataforma per la Llengua al País Valencià. A Comunicació 21, Moyano aplaudeix les beques com a estímul per a les noves fornades de periodistes.

L’enhorabona per la beca. T’ho esperaves?
[Riu] No, aquestes coses van com van, aquesta vegada m’ha tocat a mi. Fa un poc de vertigen, però em fa moltíssima il·lusió.

Per què t’hi vas presentar?
Perquè hi ha una història que m’agradaria contar com és el segrest de Luis Suñer a mans d’ETA l’any 1981. Aquest empresari va construir el seu gran imperi a Alzira, on jo hi tinc bona part de la meva família.

Què recordes d’aquell segrest?
Va ser una sacsejada molt gran, ja que el segrest va allargar-se durant tres mesos. En la meva família sempre se n’havia parlat, fins al punt que la meva tia Laura va néixer el 13 de gener de 1981, curiosament la data que segresten Luis Suñer. Per tant, és una data molt assenyalada a casa.

Quan et decideixes a presentar aquest projecte?
Fa tres anys vaig començar a moure fils. Van ser un seguit de trucades amb un seguit de persones, però ho vaig haver d’aparcar perquè no em van aportar cap novetat. Fins que va aparèixer la novetat en majúscules [somriu].

Quina novetat?
Un testimoni que va participar directament en aquell segrest. I a partir d’aquí han aparegut altres elements de pes que em permetran estirar el fil del cas. La meva intenció és aportar el màxim d’informació possible, perquè fins avui no han transcendit tots els detalls d’aquell segrest, com ara el rastre dels diners que va pagar la família (325 milions de les antigues pessetes).

“Al País Valencià només hi ha premsa provincial”

Què va suposar aquell segrest?
Va ser un dels segrestos d’ETA més mediàtics que va provocar un paper molt rellevant de l’Estat (amb Adolfo Suárez a la presidència) i l’any següent al segrest va desaparèixer l’aparell político-militar d’ETA. A més, la dreta mediàtica va jugar un paper rellevant perquè no es fes públic el llistat dels empresaris espanyols amb més poder econòmic i que contribuïen en la hisenda espanyola.

Luis Suñer formava part d’aquest llistat d’empresaris?
Sí, i és un dels motius pels quals ETA segresta l’empresari d’Alzira.

Què va explicar la premsa aleshores?
Els mitjans van parlar-ne moltíssim, va ser notícia de moltes portades d’aleshores. Però hi ha una part del segrest que no es coneix, i aquesta és la jo intentaré aportar en aquest treball d’investigació periodística.

“M’agradaria treballar al País Valencià i fer-ho en català, però no em tanco portes”

El treball l’has de lliurar el juny de 2023, d’aquí a nou mesos. Serà un temps suficient?
[Somriu] No és molt de temps per a una investigació periodística, però ho faré. Venen temps de contrastar informacions i de parlar amb molta gent implicada en el cas.

Que t’impliquis en aquest cas té a veure que vols encaminar la teva carrera cap al periodisme d’investigació?
No necessàriament ha de ser així. M’agrada treballar més pausadament, aprofundir i això m’ho dona el periodisme de reportatges. Però no em tanco cap porta, perquè tot just començo ara. El periodisme ha estat la meva gran passió des de xiquet, sempre m’ha acompanyat.

Quin valor dones a la Beca Josep Torrent que promou la UPV?
És molt important que s’aposti per aquests treballs de periodisme d’investigació sobre fets relacionats amb el País Valencià. És l’única beca en aquest àmbit que s’atorga al País Valencià, i un estímul per a les noves fornades de periodistes per a poder formar-se i créixer en el periodisme. A més, hi ha un acompanyament que, en el meu cas, serà Lucas Marco, un periodista d’una trajectòria impecable i que va ser guanyador de la primera edició. Per a mi és una gran oportunitat per a continuar creixent i aprendre.

Quina mirada poses en el mercat ara que acabes de graduar-te com a periodista. Hi ha oportunitats al País Valencià?
És per posar-te a plorar, però l’escenari no és exclusiu al País Valencià, sinó com a tot arreu. Com cantava Joan Monleón: tres provincias tengo yo / Valencia, Alicante y Castellón. Tenim Levante-EMV a València; Mediterráneo a Castelló i Información a Alacant. Al País Valencià només hi ha premsa provincial, no existeix un diari en paper de país.

I À Punt?
Només hi ha un mitjà de país, que és À Punt. Però compta amb un pressupost irrisori i impossibilita créixer en l’àmbit de la llengua. Perquè hauríem de tenir prou recursos i voluntat per finançar sèries i produir documentals en la nostra pròpia llengua. Així i tot, estem millor que en el moment que va tancar Canal 9.

La teva prioritat és exercir el periodisme al País Valencià?
M’agradaria treballar al País Valencià i fer-ho en català, però no em tanco portes. En aquest àmbit, hi ha molta feina a fer al País Valencià, molt més que en altres llocs.