Foto: Marga Sanz

Vicent Marco Moreno (Benifaió, València, 1981) és el nou president de la Unió de Periodistes Valencians des d’aquest novembre. Llicenciat en Periodisme per la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, va iniciar-se professionalment a Ràdio Picassent. Més tard va fer el salt al departament d’esports de Ràdio 9. Amb la clausura de Radiotelevisió Valenciana, va passar a ser freelance. Així, va treballar en diversos mitjans i al departament de comunicació del València Club de Futbol. Actualment, forma part de La Colla, una productora que treballa per À Punt Mèdia, escriu a Valencia Plaza i és speaker del València Basket. A Comunicació 21, Marco traça el recorregut de la UPV en els propers anys.

Com a freelance treballes per a molts mitjans, picant per ací i per allà.
És el perfil de periodista del futur, que s’adapta als nous temps. En el meu cas puc fer des d’una newsletter, un article de cuina o narrar un partit de bàsquet. Avui cal fer de tot per arribar a final de mes.

Formaves part de l’executiva sortint de la UPV com a vocal. Com s’ha gestat el relleu a la presidència?
Jo formo part de la junta de la UPV des de fa dos anys. La meva ha estat una candidatura única, és continuista perquè dels catorze membres continuem onze. Les novetats són tres professionals dones que cobreixen els perfils que ens mancaven.

La decisió d’assumir la presidència de la Unió va ser fàcil de prendre?
Em va costar un poc, perquè tinc un fill menut i necessito temps de qualitat per a la família. La decisió ha estat compartida per la família, però assumir la presidència de la UPV m’obligarà a renunciar a altres coses.

Quin és el llegat que deixa Noa de la Torre?
Quan Noa de la Torre es va fer càrrec de la Unió hi havia un forat econòmic, i marxa amb els comptes de l’entitat totalment sanejats. Durant aquesta etapa, s’han consolidat el programa de beques (incorporant-ne de noves), la formació i l’assessoria adreçada als associats. El més rellevant, però, ha estat la coherència que ha demostrat la Unió en els casos de contractació de personal d’À Punt, garantint la igualtat per a tothom.

“Continuarem reclamant que les ajudes públiques als mitjans de comunicació estiguin vinculades als llocs de treball”

El consell rector de la Corpo valenciana ha obert la convocatòria del concurs per ocupar la direcció general de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, l’empresa que gestiona À Punt Media. Què li demana la UPV a qui s’adjudiqui la plaça?
Que tingui coneixements i experiència en ràdio i televisió, i que tingui empatia amb els companys. Més enllà de la seva expertesa, qui assumeixi aquest càrrec tindrà molt poc marge de maniobra per les traves administratives d’una llei mal feta. És molt difícil que una ràdio i una televisió públiques pugan funcionar correctament amb aquesta llei. La bicefàlia tampoc ajuda. Tothom n’és conscient.

Quins són els objectius del mandat de la UPV?
Continuarem defensant la dignitat del periodisme i dels seus professionals en un moment on la precarietat afecta gran part dels companys i companyes. També donarem suport i eines de formació i d’assessoria als associats per desenvolupar la seva tasca i facilitar-los l’adaptació als canvis de la professió. Una altra prioritat seran els joves.

De quina manera?
Hem d’apropar-nos a la realitat dels periodistes més joves, fer costat als professionals de la informació autònoms, i lluitar perquè es valori el paper rellevant dels més veterans; és a dir, els col·lectius especialment vulnerables a la crisi del sector.

Quins deures encarregaran al Govern del Botànic?
Continuarem reclamant que les ajudes públiques als mitjans de comunicació estiguin vinculades als llocs de treball i que es dignifiquin les condicions laborals. Aquest és un repte que es va fixar l’expresidenta Noa de la Torre i que continuarem lluitant en aquest mandat. Les ajudes públiques que reben els mitjans tradicionals no poden utilitzar-se per a sufragar els acomiadaments dels professionals del periodisme.

“Al País Valencià encara no s’ha normalitzat plenament l’ús del valencià i el castellà com a eines vàlides per a comunicar”

La UPV suma 41 anys de trajecte. És un actiu en positiu dins la societat valenciana?
Sí, per descomptat. Tenim una actitud positiva, tot i la crisi que pateix la figura del periodista, molt qüestionada per casos molt flagrants de manipulació periodística. Aquests casos han estat un mal servei per a tota la professió.

Quina mirada hi poseu a la llengua valenciana com a eina dins l’ecosistema comunicatiu del País Valencià?
Continua sent una lluita diària. La presència del valencià en els mitjans continua sent minoritària. Així i tot, hi ha una normalització en el consum de continguts en valencià, com ara a YouTube o en el sector editorial. Al País Valencià encara no s’ha normalitzat plenament l’ús del valencià i el castellà com a eines vàlides per a comunicar.

Una de les accions més recents va ser la condemna de la UPV per la detenció i la denúncia posterior patida per Joanna Giménez i Garcia per cobrir l’acció de protesta per l’emergència climàtica al Museu del Prado de Madrid.
Defensem que la nostra associada no formava part del col·lectiu que havia organitzat la protesta [Futuro Vegetal] i es va identificar com a periodista en tot moment. L’endemà de la protesta, va ser requerida a comissaria sota amenaces i de manera arbitrària, on va acudir voluntàriament. Suposa un atac contra la llibertat de premsa i un intent de dissuadir a altres periodistes d’informar de protestes pacífiques.

Ara que estem sortint de la pandèmia, el periodisme al País Valencià ha sortit reforçat?
Som en plena onada d’una inflació que tindrà conseqüències l’any vinent, serà molt dur per a la professió. Hi haurà més acomiadaments de professionals, amb menys ingressos de publicitat per als mitjans. Encara no es palpen els efectes nocius de la pandèmia, es notaran ben aviat.