Violeta Tena Barreda (Vilafranca, Castelló, 1982) és periodista del setmanari de política i cultura El Temps. Llicenciada en Periodisme a la Universitat de València, ha treballat gairebé sempre a El Temps. Des de 2017 és vicepresidenta de la Unió de Periodistes Valencians, on ha impulsat diversos projectes. Actualment col·labora per a altres mitjans com Descobrir Catalunya i À Punt. A Comunicació 21, Tena reivindica el periodisme de qualitat, analitza el paper de la dona als mitjans de comunicació i la precarietat que s’ha vist agreujada arran de la pandèmia.
Després de 16 anys com a periodista d’El Temps al País Valencià no seria el moment de dirigir la delegació?
[Riu] No, potser perquè soc dona no m’han donat mai l’opció d’aspirar a algun càrrec de responsabilitat. D’altra banda, he de confessar que tampoc sé realment si l’assumiria.
Com es treballa per a una publicació de periodicitat setmanal?
Amb una mica menys de rapidesa que la resta. El fet que siga un setmanari de paper fa que en l’elaboració dels reportatges tinguem una mica més de marge que aquells que treballen amb la informació diària o d’última hora. Tinc la sensació que és com treballar en una empresa de cadena de muntatge, en canvi a El Temps et garanteix aprofundir molt més els continguts. Hi dediquem esforç a contrastar i a elaborar els continguts perquè apostem per un periodisme de qualitat.
Com conviu el setmanari entre els formats paper i digital?
La revista en paper apareix els dimarts i des d’aleshores anem publicant els continguts a mesura que avança la setmana. No hem d’oblidar que El Temps va ser pioner a l’hora d’oferir continguts per la via digital quan Vicent Partal va ser un visionari i va veure que la comunicació aniria cap ací. Així i tot, vam fer una arrencada de cavall i una parada de burro, cosa que ens va costar fer-nos un lloc dins l’espai digital en català. Així i tot, des que disposem de web la nostra dinàmica ha canviat lleugerament.
“El Temps és un mitjà que té més impacte al País Valencià que a Catalunya”
El periodisme s’ha esclavitzat a cop de clic?
Sí, malauradament sembla que ha agafat aquest camí, cosa que m’entristeix. Hi ha informacions d’altres mitjans on es detecta que el periodista ha dedicat molt poc temps a elaborar el contingut, però amb un titular enginyós n’ha tingut prou per acumular moltes lectures i seguiment a les xarxes socials. I això et fa plantejar quin és el perfil de consumidors d’informació que estem creant. En l’època de la immediatesa sembla que als lectors els fa més mandra llegir una peça més elaborada i contrastada.
Com es pot canviar aquesta tendència?
Reivindicant el periodisme de qualitat. I no és gens senzill, perquè actualment fer periodisme de qualitat és anar a contracorrent. El Temps compta amb un perfil de lector que té sensibilitat cultural i un nivell educatiu i estudis superiors per sobre la mitjana, cosa que contrasta amb un altre perfil de lectors els quals no tenen un hàbit de lectura exigent.
El Temps compta amb una comunitat de lectors molt fidel?
Així és, gairebé actuen com un exercici de militància. I això ens dona una certa viabilitat en tots els aspectes. Els nostres lectors valoren molt tots els continguts que els hi oferim, que són originals i de qualitat. Són continguts que no explica cap altre mitjà; així i tot, ens sentim una mica marcians respecte a la resta.
I a més té un altre distintiu: la llengua.
Sí, El Temps és un mitjà que té més impacte al País Valencià que a Catalunya. I és així perquè a Catalunya hi ha molta més competència. Tot i que els mitjans que aposten pel valencià es compten amb els dits d’una mà, hi ha moltíssima gent al País Valencià que es comunica en valencià i que li agradaria consumir la informació amb la seva llengua. Una realitat que des de Catalunya es veu la comunitat valencianoparlant amb un cert prejudici.
El castellà té una força dominant en els mitjans de comunicació al País Valencià.
Sí, hi ha una certa diglòssia. I en aquest sentit, aquells qui treballem i volem consumir la informació en valencià hem de seguir fent el possible per canviar aquesta inèrcia. Hi ha molts mitjans que aposten per la traducció al valencià de les notícies que han publicat prèviament al castellà. Hi ha altres mitjans, com Valencia Plaza, que circumscriuen la informació en valencià a les notícies de cultura. Crec que això envia un missatge equívoc: el valencià és una llengua apta per parlar d’economia o de política. Altrament, estem consolidant la diglòssia.
“El 80% dels càrrecs directius als mitjans de comunicació valencians estan ocupats per hòmens”
Has posat sempre l’accent en el feminisme, especialment des de la Unió de Periodistes Valencians.
Des de la UPV hem pogut impulsar diversos projectes interessants amb una mirada feminista. És el cas de la creació d’una agenda d’expertes, un manual per a periodistes on s’hi troben professionals de tots els àmbits per ser entrevistades sobre qualsevol temàtica. El vam posar en marxa el 2017 i funciona molt bé. També vaig dirigir el projecte del Manual d’estil per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu en els mitjans de comunicació.
Recentment des de la UPV s’ha fet un informe sobre el lloc que ocupen les dones en els mitjans valencians.
Sí, i hi ha una dada rellevant: el 80% dels càrrecs directius als mitjans de comunicació valencians estan ocupats per hòmens. La presència de les dones en els càrrecs de direcció és gairebé invisible, tot i que a les universitats de periodisme es llicencien cada any més dones que hòmens.
Hi té a veure la conciliació familiar?
En aquest mateix informe, el 55% de les enquestades afirmava conèixer companyes que havien abandonat el periodisme després de ser mares. Moltes acaben treballant en la comunicació institucional o corporativa perquè els permet conciliar millor la feina amb la seva vida familiar. Els horaris del periodisme són incompatibles amb la vida familiar, i cal racionalitzar-los per afavorir les dones. Si no ho fem així, sense la mirada de la dona en els mitjans provoca un dèficit en la qualitat del periodisme.
Malgrat tot, la dona ha guanyat presència en els mitjans?
Sí, la situació ha canviat molt en els darrers anys, però encara no és suficient. L’impacte del feminisme s’ha visibilitzat en tots els àmbits i també ha tingut transcendència en el món de la comunicació. Però venim de molt enrere i el camí cap a la igualtat real encara és llarg. I més ara que som en plena pandèmia.
Com està afectant la pandèmia en els mitjans de comunicació?
Des de la UPV acabem de posar en marxa una beca per analitzar quina ha estat l’afectació de la pandèmia. Una problemàtica que segurament serà extrapolable a tot l’Estat espanyol. Al País Valencià els grans mitjans de comunicació estan aprimant les seves redaccions i estem vivint una onada d’acomiadaments de periodistes. I només ho compensen les apostes que es fan en l’entorn digital. Les empreses de comunicació contracten cada cop més freelance per estalviar-se costos, especialment amb els fotoperiodistes.
