Alba Roig (Barcelona, 1980) és la chief client officer de l’agència Adsmurai. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i amb un Màster en Comunicació Corporativa i Tecnologies Digitals, compta amb una experiència de més de 15 anys en els àmbits de la comunicació corporativa i de producte, màrqueting digital, campanyes creatives i publicitat. Va liderar l’obertura de la seu a Barcelona de l’agència global Lewis Communications, i més tard ocupar el càrrec de directora de Lewis España. També és vocal de la junta directiva del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya. A Comunicació 21, Roig reivindica la intel·ligència emocional en l’àmbit empresarial.
Què et va atraure per dedicar-te al món de la publicitat?
El meu avi feia fotografia i cinema casolà i teníem un petit estudi a casa. Aquesta va ser l’espurna que em va motivar a estudiar Comunicació Audiovisual. Tot i començar treballant en la productora d’Isabel Coixet, vaig veure que no era el meu món, no m’hi sentia gaire còmoda. Així que vaig decidir estudiar un màster en comunicació empresarial especialitzada en tecnologies i m’hi vaig enganxar.
Gairebé 15 anys lligada a l’agència Lewis Communications.
Sí, diria que a Lewis ho vaig aprendre tot. Vaig obrir l’oficina de Barcelona, em van contractar per fer-ho quan ja existia la de Madrid i estava sola, vaig passar-hi un any sola i feia absolutament de tot.
Ocupant un càrrec de responsabilitat, sent dona i en un sector majoritàriament liderat per homes.
Vaig aprendre a fer-me respectar malgrat ser jove i dona, que sembla una ximpleria. La majoria de la gent amb qui parlava eren homes i jo, amb poc més de 20 anys, em sentia com si ells es preguntessin “què ve a explicar-me aquesta, ara?”. No va ser fàcil, vaig aprendre que el que jo els podia aportar era tan vàlid com el que fes un home o una persona més gran que jo.
Fruit de fer-te respectar has pogut liderar equips i gestionar projectes?
Tot el que sé de gestió de persones i de projectes i de lideratge s’ha anat fent a mesura que vaig assumir equips i vaig enfrontar-me a diferents reptes. És molt gratificant, és el que em va fer que no m’adormís. Aquí, precisament, crec que és on més he aportat. Soc una persona massa empàtica i al final crec que això m’ha permès tenir un equip que creia en el projecte i en el que fèiem, perquè els vaig saber incloure dins del que fèiem, era gent molt diversa.
“A Catalunya hi ha molt talent, però no es visualitza prou”
Quin pes tenia Barcelona per a Lewis?
Barcelona sempre va destacar com a oficina perquè teníem el win-win d’startups i de creativitat, això s’impregna a tot arreu. A Barcelona vam començar els projectes creatius i vam crear el primer departament digital. Tot això és una part del dinamisme que no han tingut altres països.
Havies copsat diferències culturals entre països a l’hora de treballar amb una mirada global?
Sí que es noten les diferències culturals, és inevitable. En els clients també hi ha diferències, depenent del país on és el client principal. Però aquestes diferències existien ja entre Madrid i Barcelona. Com a anècdota, jo mateixa em posava uns vestits a Madrid que era impensable posar-me’ls a Barcelona [riu].
Tenint en compte que treballaves per a un segell internacional, t’havies plantejat mai viure a l’estranger?
Sí, però no he acabat marxant mai a l’estranger perquè a Catalunya s’hi viu molt bé [riu].
No has canviat de ciutat, però sí d’empresa.
Estant tants anys en la mateixa empresa t’acabes plantejant si hi ha alguna cosa més que podries estar fent. Vaig tenir la sensació que havia de fer un tomb professional a la meva vida.
Així és com vas aterrar, aquest estiu, a Adsmurai, una marca catalana molt cotitzada i a l’alça. Què et motiva de la proposta?
En primer lloc, perquè Marc Elena –el director general d’Adsmurai– té una visió empresarial que encaixa molt amb la meva. Té uns plans de creixement que m’engresquen, possiblement necessitava un repte com aquest després de tants anys fent el mateix.
Què pots aportar al projecte d’Adsmurai?
Per una banda, 14 anys d’experiència en una agència internacional, així com la visió d’uns clients diferents, que complementen la manera en què es fan les coses. I també l’experiència gestionant equips i grans clients. A aquesta empresa hi ha persones que necessiten aquest suport per part meva.
“Estic admiradíssima de la gent tan jove que m’he trobat a Adsmurai, ho dona tot i creu cegament en el projecte”
Com a chief client officer tens una posició molt rellevant de contacte amb el client.
Hem de fer que la relació amb el client flueixi i també entre els mateixos departaments de l’empresa. Cada cop s’ofereixen més serveis més enllà del producte, i la idea és que tot funcioni com un sol engranatge. M’encarrego de veure les capacitats de cadascú i intentar que l’equip rutlli, que tot flueixi.
Darrerament és sobre la taula la intel·ligència emocional a les empreses. Aquest és un dels encàrrecs que t’ha fet la direcció d’Adsmurai?
Espero poder aportar moltíssim. L’era de fer les coses per nassos ja s’ha acabat. Les empreses d’èxit ja no prenen les decisions a cops de taula. Ara, perquè les coses funcionin cal aquest tipus d’intel·ligència, saber què vol el client i tenir la capacitat d’anticipar-se. L’equip també ho necessita, perquè ha de ser capaç de treballar en comú, i cal un lideratge que entengui les seves necessitats particulars i col·lectives.
Quines qualitats té l’equip d’Adsmurai?
Té molt talent! Estic admiradíssima de la gent tan jove que m’he trobat a Adsmurai, ho dona tot i creu cegament en el projecte. Després, la tecnologia pròpia és el punt fort principal. I som únics pels partnerships amb les diferents plataformes. El servei està molt cuidat i totes les potes que s’hi van afegint. És com una orquestra, i de les bones!
Adsmurai s’ha consolidat com una de les marques prestigioses del país. Què ha de representar d’aquí a uns anys?
Me l’imagino internacional, molt més gran, però afegint moltes més àrees de negoci de la publicitat. Té capacitat d’oferir un servei molt més integrat i, sobretot, al capdavant té una persona que es pot menjar el món.
El sector de la publicitat a Catalunya hauria de menjar-se el món?
A Catalunya hi ha molt talent, moltes start-ups que estan fent molt bé la seva feina, però no es visualitza prou. I és un aspecte propi dels catalans, que s’apodera un sentiment de vergonya de pensar que mai som prou. Tot i que amb professionals de talent com Marc Elena es va trencant aquesta idea, cal que ens ho creiem, i des del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya estem fent esforços per tombar aquesta inèrcia.
