El 73,4% dels creadors i creadores de continguts de vídeo de Catalunya que tenen entre 100.000 i 2 milions de seguidors (i que, per tant, no estan obligats a inscriure’s en el registre estatal com a usuaris d’especial rellevància) no identifiquen els seus missatges comercials com a publicitat o bé ho fan de manera insuficient. Així ho constata un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Creadors i creadores de continguts digitals de Catalunya: llengua, temàtiques i narratives examina la situació dels creadors de continguts de Catalunya que tenen una audiència notable, però que no estan obligats a inscriure’s en el cens com a prestadors dels serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataforma, perquè no arriben al llindar mínim de subscriptors.
La Llei general de comunicació audiovisual obliga els influencers a inscriure-s’hi si tenen ingressos anuals superiors als 300.000 euros i superen el milió de seguidors en una única plataforma d’intercanvi de vídeos o els dos milions en el global de la seva activitat. El CAC considera que, per sota d’aquests llindars, a Catalunya hi ha un nombre elevat de creadors que queden en un espai desregularitzat, amb una audiència molt gran, especialment entre els joves.
“No pot ser que milers de creadors i creadores de continguts quedin en un espai desregularitzat”, defensa Xevi Xirgo
“L’estudi posa en relleu la necessitat de disposar d’un marc regulatori per als creadors i creadores de continguts que la llei estatal deixa fora perquè tenen menys de dos milions de seguidors entre totes les seves plataformes”, assenyala el president del CAC, Xevi Xirgo.
“No pot ser que milers de creadors i creadores de continguts quedin en un espai desregularitzat, i menys a Catalunya, on el CAC ha reclamat de manera insistent les competències en l’entorn digital. El Govern espanyol s’omple la boca parlant de la necessitat de lluitar contra la desinformació, la publicitat encoberta o els delictes d’odi, però després no hi fa res. O el que és el mateix, ni fa ni deixa fer”, rebla.
“La immensa majoria dels influencers catalans analitzats no identifica de manera correcta la seva publicitat, un 40% dels missatges reforça estereotips de gènere i un 30% de la publicitat de menjar ràpid s’adreça a menors d’edat sense cap advertència de salut. Cal posar-hi ordre”, apunta per la seva part Enric Casas, el conseller responsable de l’àmbit de continguts del CAC.
El 58% no inclou cap indicació sobre la naturalesa comercial del contingut publicitari i el 15,4% en fa una identificació incorrecta
És el primer cop que el Consell de l’Audiovisual analitza el segment dels influencers. En concret, ha examinat 40 creadors de continguts nascuts o arrelats a Catalunya amb un total de 411 vídeos publicats durant el mes de novembre del 2025. Gairebé tots publiquen els seus vídeos a Instagram i TikTok, i en alguns casos també a YouTube. Els 40 creadors i creadores tenen entre 100.000 i 2 milions de subscriptors acumulats entre les tres plataformes.
En conjunt, aquests 40 perfils acumulen més de 23 milions de subscripcions i superen els 81 milions de visualitzacions. El perfil més popular té un total d’1,6 milions de subscriptors distribuïts entre les tres plataformes esmentades.
L’anàlisi del CAC indica que la presència de la publicitat està generalitzada i que els vídeos, malgrat la seva aparença informal i espontània, són un negoci que cerca la monetització. En concret, vuit de cada deu perfils (82,5%) incorporen continguts publicitaris dins del discurs dels vídeos. Així mateix, quatre de cada deu vídeos analitzats (39,4%) tenen caràcter comercial.
De la mostra de 411 vídeos, un 56,2% no inclou publicitat, un 39,4% sí que ho fa, i en el 4,4% restant no es pot determinar, de manera inequívoca, si la presència d’un producte o d’una marca respon a un interès comercial.
La radiografia dels vídeos amb publicitat (el 39,4% esmentat) és la següent: el 58% no inclou cap indicació sobre la naturalesa comercial del contingut; el 26,6% la identifica correctament, i el 15,4% restant en fa una identificació incorrecta, ja sigui per una visibilitat insuficient o per l’ús de termes no adequats. El resultat final és que el 73,4% dels vídeos amb publicitat no identifiquen en absolut el caràcter comercial del continguts o bé ho fan de manera insuficient.
Ús minoritari del català
L’ús de la llengua catalana és minoritari entre els creadors i les creadores de Catalunya que acumulen entre 100.000 i 2 milions de persones seguidores: només el 28,2% dels vídeos es difonen en català i únicament un dels perfils que utilitza de manera exclusiva el català supera el mig milió de subscripcions.
Entre els 15 perfils amb més audiència, el català és gairebé inexistent: cap creador de continguts el fa servir de manera exclusiva i només un el combina amb el castellà. Les dades de consum accentuen aquest desequilibri: només dos perfils que superen el milió de visualitzacions acumulades produeixen continguts en català.
El CAC ressalta que la totalitat dels usuaris d’especial rellevància de Catalunya inscrits en el Registre estatal de prestadors del servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma utilitzen el castellà com a llengua vehicular.
Continguts potencialment perjudicials
Pel que fa als continguts, el 7,1% dels vídeos inclou alcohol de manera visible, majoritàriament integrat en escenaris vinculats a l’oci i a la socialització, fet que en reforça una representació positiva del consum, subratlla l’ens regulador.
A més, el 12,4% dels vídeos analitzats inclou aliments amb contingut alt en greixos, sal i/o sucres, i en un de cada quatre el missatge s’adreça de manera específica a menors d’edat.
Alhora, la reproducció de rols estereotipats de gènere, sobretot de dones, continua present a les plataformes: apareix en quatre de cada deu (40,1%) vídeos examinats.
El document també constata que en un de cada tres vídeos (32,4%) s’articula un missatge que presenta un ideal de bellesa física basat en cossos normativitzats, majoritàriament adreçat a dones.
Influencers virtuals, la nova generació de prescriptors que desafia l’autenticitat humana
