El Consell de l’Audiovisual de Catalunya alerta que les plataformes d’intercanvi de vídeos que promocionen joguines presenten un “grau elevat” de publicitat encoberta, així com “altres dèficits” en la protecció dels menors d’edat. Unes mancances que s’han detectat fins i tot en la plataforma dedicada al públic infantil YouTube Kids.
L’ens regulador apunta la situació de la publicitat a internet “contrasta fortament” amb la de la televisió, on hi ha un compliment “més estricte” de les normes, i on la presència dels estereotips de gènere assoleix un mínim històric.
Aquestes conclusions consten a Infants i pantalles. El relat publicitari sobre joguines, l’informe anual del CAC sobre aquest àmbit en la campanya de Nadal. El document analitza la situació a les televisions SX3, Clan, Boing i Disney Channel, i a les plataformes YouTube i TikTok. En total, s’han analitzat 294 anuncis televisius diferents i 62 vídeos de 15 canals i perfils d’influenciadors.
“Veiem amb satisfacció que els codis d’autoregulació del sector publicitari estan funcionant en les publicitats comercials i no en el món dels influencers i les plataformes digitals”, apunta Enric Casas, conseller del CAC i coordinador de la comissió de continguts.
Publicitat encoberta
L’informe del Consell de l’Audiovisual conclou que el 72,6% dels vídeos difosos a les plataformes (que en conjunt registren més de 10 milions de visualitzacions) no inclouen cap missatge que informi de la presència de continguts publicitaris. Respecte de la campanya del Nadal 2022-2023, aquesta manca d’identificació de la publicitat a internet s’ha reduït 2,2 punts (aleshores era del 74,8%).
En canvi, el document constata que el format d’espot utilitzat a la televisió i agrupat preferentment en pauses de programes ja permet que l’audiència identifiqui els continguts com a publicitaris.
El CAC alerta que la publicitat encoberta també es troba al canal de YouTube especialitzat en el públic infantil. Les normes de YouTube Kids preveuen que només s’hi puguin publicar vídeos de la categoria continguts creats per a nens i que no s’hi permeti la publicitat integrada en els continguts. Malgrat això, l’ens ha detectat que el 36,7% dels vídeos amb promoció de joguines presents a YouTube també es trobaven al canal dedicat al públic infantil.
Confusió amb els atributs de les joguines
Un segon problema que detecta l’informe és la presència d’elements narratius susceptibles de confondre els menors d’edat respecte dels atributs de les joguines. Aquesta situació es presenta en el 17,7% dels vídeos d’internet i només en el 2% dels anuncis a la televisió.
Així, mentre que a la televisió s’hi ha generalitzat l’ús d’una indicació textual o en forma de pictograma que adverteix d’elements com ara la ficció animada, a internet es continuen inserint efectes visuals i sonors que en la majoria dels casos es presenten de manera conjunta, sense cap mena d’advertència sobre la naturalesa fictícia de la característica.
Pressió per comprar
Per altra banda, el 6,5% dels vídeos analitzats inclou missatges que exerceixen pressió sobre infants per tal que comprin la joguina anunciada, un fenomen que no s’ha detectat en cap espot televisiu. Es tracta de missatges, formulats per influencers en el decurs del vídeo, en què s’usa l’imperatiu o s’introdueix una urgència temporal.
A internet, a més, els missatges publicitaris que es difonen en els vídeos es reforcen per la credibilitat atorgada pel públic infantil als influenciadors, als quals perceben com a figures properes i de confiança, assenyala el document.
Prescripció d’hàbits no saludables
L’estudi del CAC també conclou que en el 17,7% dels vídeos amb promoció de joguines, els influenciadors reprodueixen conductes no saludables que poden tenir un impacte en el públic infantil, que pot prendre aquestes figures com a models a seguir.
El treball apunta que una part d’aquestes conductes (el 9,7%) té relació amb l’ús de pantalles, principalment per la banalització d’una dedicació excessiva als videojocs, però també quan se’n mostren alguns no adequats per a l’edat de l’infant que el promociona, o es normalitza l’ús del mòbil en edats primerenques, així com la presència d’aliments alts en greix, sal i/o sucre.
Estereotips de gènere
Finalment, l’anàlisi mostra la presència d’estereotips de gènere tant a la televisió com a internet, per bé que amb una magnitud molt més gran en el cas de les plataformes d’intercanvi de vídeos. Per a Laura Pinyol, consellera responsable d’Infància i Gènere, “Observem amb preocupació la persistència dels estereotips i la insistència en la seva inculcació, especialment quan es tracta d’anuncis pensats específicament per a les nenes, que les encasellen als valors simbòlics d’agradar, de distingir-se, de viure en un món de fantasia i de responsabilitat envers als altres a través de la cura o la seducció”, assenyala Laura Pinyol, consellera del CAC responsable d’infància i gènere.
En concret, la televisió presenta estereotips de gènere en el 27,6% dels anuncis, mentre que a internet hi apareixen estereotips en el 64,5% dels vídeos. “És en aquest terreny no regulat on el relat sobre allò que s’atribueix a les nenes perpetua els rols tradicionals”, apunta Pinyol.
Tant a la televisió com a internet, la tendència és a la reducció, ja que els valors suposen una disminució de cinc punts percentuals en relació amb les dades respectives de l’any passat. El CAC destaca que el 27,6% d’estereotips de gènere en televisió suposa un mínim històric de la sèrie d’informes realitzats per l’ens, on s’havia arribat a un màxim del 50,4%.
Els relats publicitaris de televisió i d’internet coincideixen, però, en l’assignació de rols estereotipats a cada gènere: el 34,8% de les representacions d’estereotips en espots i el 27,4% dels vídeos associen les nenes amb jocs simbòlics primaris (jugant amb nines, fent de mares, recreant tasques domèstiques). Per contra, el 17,9% de les representacions en espots i el 25,8% en els vídeos els nens apareixen desenvolupant jocs simbòlics secundaris (jugant amb cotxes i altres vehicles, adoptant un rol professional).
Quant a la televisió, la proporció d’estereotips femenins (65,4%), que segueix la tendència descendent dels darrers anys, gairebé duplica la dels masculins (29,4%). En els vídeos de les plataformes, en canvi, els estereotips masculins i femenins suposen el 50% del total cada categoria.
