Foto: Joan Teixidó
Laura Murtra Trisan (Barcelona, 1972) és la directora general de La Casa de Carlota, que el juny passat va ser adquirida per l’agència Roman. Llicenciada en Econòmiques per la Universitat de Barcelona, suma més de 20 anys en el món del màrqueting i la publicitat. Ha desenvolupat projectes d’estratègia de comunicació per a diferents marques estatals i internacionals. Actualment coordina i desplega l’expansió de La Casa de Carlota, que compta amb un equip neurodivers format per persones amb autisme i síndrome de Down. La companyia barcelonina és el primer estudi de disseny a l’Estat en ser reconegut pel seu compromís amb les persones i el planeta amb el certificat B Corp i, a més, ha rebut múltiples reconeixements des de la seva fundació, entre els quals destaca el reconeixement de l’ONU el 2017 pel seu model d’impacte social. A Comunicació 21, Murtra posa en valor els projectes que tenen un impacte positiu, des de l’empresa, a la societat en general.
Com es gesta la seva incorporació a La Casa de Carlota?
Quan Roman va fer l’adquisició de La Casa de Carlota, cercaven la figura d’una gestora i em van fer la proposta d’incorporar-me al projecte. Jo feia gairebé 15 anys que treballava pel meu compte, des que va abaixar la persiana l’última agència de la qual vaig formar part en plena crisi econòmica.
Després de tants anys com a freelance, torna a lligar-se de ple en un sol projecte.
Aquest era un pas que no buscava, que no entrava en els meus plans. Però sempre he tingut la sensació que “m’han donat el que sempre havia volgut fer quan fos gran”, m’ho van oferir i no vaig dubtar ni un segon a decidir-me.
Per què?
Trobo que és un projecte meravellós, ja el seguia de fa temps i coneixia la iniciativa, però mai havia treballat directament amb ells. I quan ho fas, t’atrapa completament en tots els sentits.
Què fa una llicenciada en Econòmiques fent la seva trajectòria en el món de la publicitat i el màrqueting?
Vaig triar Econòmiques perquè aleshores era un camí molt generalista, no hi havia tantes opcions d’estudi com les que hi ha actualment. La carrera em va agradar, però sempre m’havia cridat molt l’atenció el món de la publicitat. La primera agència on vaig estar, de la branca financera, ja em va fer veure que jo volia estar a l’altra banda, tot i que sempre he estat a la part de comptes.
“Hem d’incorporar la neurodiversitat en el món laboral”
S’ha passat mitja vida envoltada de dissenyadors i creatius.
Per a mi és molt necessari estar en contacte amb gent creativa i m’ho passo molt bé amb ells. M’aporten una visió i un coneixement diferents dels que tinc jo. Sempre he estat a comptes, però m’agrada aquesta interlocució, veure les seves feines, i amb el temps he après a entendre la part creativa i a treballar-hi.
Què l’atrau, del món de la publicitat i el màrqueting?
La capacitat d’explorar una iniciativa o una idea, de trobar les eines per explicar-la. Fent-ho de manera encisadora, potent, bonica i diferent. I és el que t’aporta un creatiu, que va més enllà. La capacitat que tenen els professionals creatius de donar respostes no deixa mai de sorprendre’m. I ja ni t’explico quan incorpores un equip neurodivers en aquest escenari, és una meravella.
Quin és el seu paper en aquest escenari, què aporta?
M’agrada tenir un paper més secundari, estar al darrere ordenant i donant forma i sostenibilitat a La Casa de Carlota per dotar de les eines de gestió als creatius, que puguin tenir els recursos suficients per a continuar explicant i exportant les seves propostes creatives. Al final, qui posa la cara, qui està en primera línia i és el referent del projecte és José María Batalla.
I és sostenible, el projecte?
Sí, i tant, i hi veig un potencial bestial, infinit. Nosaltres ho tenim molt clar, i els qui no ho tenen tant els haurem d’ajudar perquè vagin per aquesta línia. Nosaltres podem ajudar-los, a tots.
“Tenim el repte de deixar una empremta com a model de negoci”
Cada marca té una essència, quina és la de La Casa de Carlota?
L’impacte, el propòsit i la transformació social. Ho tenim molt integrat, només esperem que la nostra manera de fer i de funcionar sigui un altaveu per a la resta.
Què simbolitza el certificat B-Corp?
És una manera de ser i de concebre la teva activitat. Per a mi és com veuen les empreses la manera de treballar i d’oferir un servei empresarial al món. És la manera en què t’expliques tu com a empresa.
La Casa de Carlota és un referent perquè del seu equip creatiu en formen part persones amb autisme i síndrome de Down. Com és aquest equip neurodivers?
Està format per una quinzena de professionals creatius amb unes idees molt diferents de les nostres, i aquest és el fet diferencial, l’aprenentatge. L’impacte no és tant per a ells, perquè, al cap i a la fi, venen a treballar, són com una família i gaudeixen amb allò que fan. L’impacte és per a la resta de gent que estem en contacte amb aquest equip.
Quin és aquest impacte?
Treballant amb ells et canvia la visió del món per sempre en només cinc minuts. Això és molt enriquidor. Hem d’incorporar la neurodiversitat en la nostra vida quotidiana, i en tots els àmbits, també en el món laboral. Perquè tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, hi ha cabuda per a tots.
Per què la resta d’empreses no s’hi sumen?
Possiblement perquè som atrevits, potser estem una pantalla més endavant que la resta. Una de les nostres tasques, i també meva, és explicar que aquest model és possible, molt enriquidor i que hauria de ser un estímul per a altres iniciatives similars.
“Cada cop hi ha més empreses que volen aportar valor a la societat”
El confinament i la pandèmia semblava que ens havien sacsejat a tots, fins al punt que la postpandèmia havia de generar més valors en la nostra societat. Un cop estem sortint de la pandèmia, el món i també el sector empresarial té més bones intencions?
Jo pensava que no n’havíem après res, però des que treballo a La Casa de Carlota em sento més optimista. Estic permanentment en contacte amb persones que volen fer un canvi, cada cop hi ha més empreses que volen aportar valor a la societat, que generi un impacte i un propòsit. I això vol dir que han après que no podem continuar anant cap a on anàvem, sinó cap a una altra direcció. Hi ha una voluntat social i l’hem de moure.
El mes de juny La Casa de Carlota es va integrar a l’agència de comunicació Roman. Com està funcionant?
La Casa de Carlota tenia un vincle molt directe amb Roman abans de l’acord. Així que integrar-nos-hi ha estat un pas natural. Amb la nostra incorporació, Roman compta amb un equip creatiu molt potent. Encara estem en una fase de transició, treballant-hi. És una suma per a les dues parts, hi hem sortit tots guanyant.
Des d’aquesta absorció de Roman, quins són els reptes que s’han fixat a La Casa de Carlota, a curt i llarg termini?
Estem dibuixant el nostre full de ruta d’aquesta nova etapa. Tenim el repte de deixar una empremta com a model de negoci i de demostrar que hi ha una manera de fer les coses. I de retruc, d’aquest model de negoci, de clients i de projectes fer-lo sostenible i rendible. És l’empremta que volem deixar. I no només es pot fer, sinó que ja ho estem fent.
