Jordi Urbea, Àlex Marquina, Gina Tost i Gerard Olivé (foto: Col·legi de Màrqueting i la Comunicació).
El Palau Robert de Barcelona ha acollit aquest dijous una nova sessió del cicle El Mirador Indiscret del Col·legi de Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, en aquesta ocasió sota el títol ChatGPT, àngel o dimoni? Una de les principals conclusions és que la revolució de la intel·ligència artificial en el sector serà superior al que fa suposar la irrupció d’internet en la dècada dels 90.
La quarta sessió de l’any ha comptat amb la participació de Jordi Urbea, CEO d’Ogilvy Barcelona; Gina Tost, secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, i Gerard Olivé, cofundador i co-CEO de Garapa i d’Antai Ventures, moderats per Àlex Marquina, director de màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Jordi Urbea ha iniciat la intervenció dient que és impossible definir si la IA, i en concret el xatbot ChatGPT, és un àngel o un dimoni, tot depèn de l’ús que en facin agències, institucions, empreses i, en general, la societat. Urbea ha destacat el paper potenciador i l’augment d’oportunitats que generen aquestes eines, tot recalcant la gran ocasió que tenen les agències de posar en valor els seus serveis i ajudar les marques. Segons ell, un dels reptes que afronta el sector és professionalitzar-se al voltant d’aquestes eines i ser imprescindibles per al desenvolupament de les empreses. Finalment, Urbea ha apuntat que el paper de la creativitat no desapareixerà, però que els professionals hauran d’adaptar els seus processos de creació i fluxos de treball.
Per la seva banda, Gina Tost ha destacat que la intel·ligència artificial és un concepte que es porta treballant i utilitzant des dels anys 90, però que gràcies a la irrupció d’eines molt més democratitzades com ChatGPT actualment es viu la gran eclosió. En la seva intervenció, ha remarcat la necessitat d’establir un marc regulador i mecanismes de control per tal protegir els drets fonamentals de les persones usuàries i les empreses que treballen amb aquestes tecnologies, sobretot en el tractament de les dades. Així doncs, per a Tost, l’IA obre portes a aconseguir coses increïbles, però que sense control pot esdevenir un problema de futur.
Finalment, Gerard Olivé ha aportat l’experiència i el coneixement des de la part empresarial i emprenedora. Com els altres ponents, ha destacat que les eines d’IA obren un món de possibilitats, tot incidint en què que cal educació i regulació de les mateixes. Al seu parer, la diferència entre el metavers, la realitat virtual i altres tecnologies aparegudes envers la intel·ligència artificial és que aquesta última afecta absolutament a tots els sectors. Per això, segons ell el repte de les empreses és buscar i trobar el talent per preparar les companyies per a aquest gran canvi. Olivé ha afegit que la gran oportunitat per a empreses i start-ups és la capacitat que ofereix l’IA per tractar i facilitar dades.
