Miquel Campmany (Barcelona, 1965) és publicista i el director dels Premis Impacte 2021, els guardons del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya que es lliuraran el pròxim 26 d’octubre. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, va treballar a les agències BBDO, Grey Barcelona i BrandInside. Des de fa 12 anys és el responsable de comunicació comercial i continguts de marca de Nestlé, i com a col·legiat ha estat integrant del jurat dels Premis Impacte. També es dedica a la docència exercint de professor a la UAB. A Comunicació 21, Campmany exposa com s’han redefinit els guardons i reclama que el sector es reinventi.

Quin és el segell que li ha dotat als Premis Impacte com a director?
La meva intenció ha estat retornar el certamen als seus orígens. La meva tasca ha estat reordenar les categories, recuperar el sentit real del certamen. Per això, hem redefinit les categories i hem apostat per l’especialització dels jurats per a cada categoria. A més, amb l’aposta per la figura d’un padrí, algú que col·lectivament sigui reconegut, ens permetrà dotar de més credibilitat i consolidar un certamen que encara és molt jove.

Per què ha hagut de recórrer als orígens?
En els darrers anys, els premis havien tendit a voler fer el mateix que altres certàmens i s’havia oblidat la seva pròpia essència. Tendim a mirar-nos molt el melic, a pensar que allò que fem és el més rellevant del món, però més enllà dels resultats econòmics, l’objectiu que tenim és que la publicitat tingui impacte.

I quin és aquest impacte?
L’impacte es pot mesurar en diferents criteris, des de la notorietat a la capacitat d’incidir en l’opinió pública fins a generar conversa. El sector ha de ser ambiciós, ha d’intentar transcendir i ha de ser capaç d’aportar un valor afegit a la societat. Aquesta és la millor manera de reivindicar la nostra professió i són els ingredients que haurà de tenir una proposta guanyadora dels premis.

Quina és la funció d’uns premis?
N’hi ha diverses, però poden tenir una funció de fira de mostres. Per damunt de tot, uns premis han de ser un punt de trobada d’una comunitat que reconeix aquell qui fa bé les coses, que transcendeix i que té la capacitat de liderar.

Com arriba el sector en aquests premis?
Hi ha una inèrcia instaurada de deixar-se anar, de dir-nos que tot va malament, hem d’acomiadar treballadors, que les agències s’estan fent més petites i que manen els financers… És evident que hi ha aspectes que estan condicionant el sector, i que aquest ha de reinventar-se, però potser en alguns casos no haurem aplicat prou bé el nivell d’exigència. El que hauríem de fer és deixar de plorar, intentar fer allò que hem de fer, perquè aquesta serà la millor manera de garantir que es respecta la professió.

Què se n’ha après de la pandèmia?
He fet diverses xerrades sobre aquesta qüestió i en diferents moments durant la pandèmia, i el que sí que hem après ha estat, sobretot, la capacitat d’adaptació, de transformació i d’agilitat. Les marques també han après que, més enllà del rendiment econòmic, cal una contribució social. Aquelles que han sabut jugar-hi n’han tret profit. Ara bé, qui decideixi jugar-hi ho ha de fer sempre, no val aplicar el tacticisme. El que no val és estar a missa i repicant.

El Hub del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya és la gran aposta del Col·legi. Què suposa?
Per mi és una intenció, i que entre tots l’hem de materialitzar. El Col·legi juga el seu rol de mobilitzar el sector, d’aplanar el camí, que va més enllà dels professionals i que busca aglutinar les marques i empreses perquè siguin un referent. I aquest hub posa en relleu que el món evoluciona cap aquí, en un nou model d’economia i d’emprenedoria que es basa en la interacció entre equips petits. Ara cal que tothom s’ho cregui, que se senti partícip i que acabi sent el centre neuràlgic del sector a Barcelona.