Diverses entitats i organitzacions reclamen al Govern espanyol que s’ampliï la prohibició d’aemetre publicitat en televisió d’aliments i begudes poc saludables durant tot l’horari infantil (de 6 a 22 h) i que no es limiti a les franges de protecció reforçada (laborables de 8 a 9 h i de 17 a 20 h, i caps de setmana i festius de 9 a 12 h).

Així ho han reclamat UNICEF, l’Associació Espanyola Contra el Càncer, Justícia Alimentària i la Gasol Foundation, que s’han unit per “continuar insistint en la necessitat d’adoptar mesures regulatòries que contribueixin a afrontar el gran risc per a la salut, la sostenibilitat i el desenvolupament que suposa l’excés de pes en nens, nenes i adolescents”. Actualment el Ministeri de Consum treballa en un Reial decret sobre la regulació de la publicitat d’aliments i begudes adreçades al públic infantil.

La seva proposta de regulació de les quatre entitats i organitzacions seguiria el model de perfil de nutrients que recomana l’Organització Mundial de la Salut. A més, reclamen que la regulació estigui controlada pel Govern espanyol (en lloc l’actual corregulació amb la indústria), que podria imposar multes a les empreses que no la complissin.

Actualment, a Espanya està en vigor el Codi PAOS (Coregulació de la Publicitat d’Aliments i Begudes Dirigida a Menors, Prevenció de l’Obesitat i Salut), que es va adoptar el 2005 i no es revisa des del 2011. “Aquesta mesura depèn parcialment de l’autoregulació de la indústria alimentària, que s’ha mostrat ineficaç a l’hora d’evitar la publicitat i el màrqueting de productes alimentaris i begudes no saludables envers els nens i les nenes”, apunten les quatre entitats i organitzacions.

Defensen una major protecció dels menors

“Perquè la regulació sigui efectiva i observant l’experiència al Regne Unit, pensem que és imprescindible que les restriccions de la publicitat d’aliments i begudes no saludables a canals de televisió generalistes abastin tot l’horari infantil (de 6 a 22 h) i no només les franges horàries de protecció reforçada, perquè amb la proposta actual els nens i les nenes seguirien exposats a un alt nivell de publicitat”, defensa Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària.

“La publicitat d’aliments i begudes no saludables afecta especialment els nens i les nenes, que són més vulnerables, a nivell cognitiu, davant d’aquest tipus d’estímuls. Els anuncis busquen vincular emocionalment els menors; per això creiem que Espanya ha de ser pionera protegint els drets de la infància amb aquesta regulació”, assenyala Pau Gasol, president de la Gasol Foundation, ambaixador d’UNICEF Espanya i defensor mundial per a la nutrició i la fi de l’obesitat infantil d’UNICEF.

Cristina Ribes, directora executiva de la Gasol Foundation Europa, remarca que, entre les limitacions de l’esborrany del Reial decret, destaca la manca d’un sistema d’avaluació específic sobre l’efectivitat de les mesures adoptades: “Creiem que cal que la regulació consideri una avaluació externa per part d’un organisme neutral, així com possibles sancions perquè la reducció de la publicitat que arriba als nens i nenes sigui efectiva”, diu al respecte.

“Cal que es reguli i es legisli en aquest camp, entre altres coses, per reduir la demanda d’aliments insans, generar incentius i eliminar desincentius per a la producció i distribució d’aliments més sans, i regular i limitar el màrqueting i la publicitat de productes amb excés de sucre i menjars poc saludables dirigit a nens i adolescents, especialment als més petits i als més vulnerables. Tot això amb un reforçament de la col·laboració público-privada”, indica el director executiu d’UNICEF Espanya, José María Vera.

Per la seva part, Ana Fernández Marcos, directora d’incidència política i social de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, assenyala la vinculació de l’obesitat com a factor risc: “Més de la meitat de la població espanyola adulta té excés de pes, fet que suposa un risc a la hora de desenvolupar càncer al llarg de la vida. I sabem, a més a més, que l’excés de pes està associat a determinants socials com la pobresa. La prevenció d’aquest factor de risc comença des de la infància, amb l’adopció de comportaments saludables. Per això és tan important treballar en totes les mesures que ajudin a crear entorns promotors de salut que protegeixin els nens i les nenes davant de les desigualtats que estan a l’arrel d’aquest problema”, indica.

Altres legislacions europees

Les quatre entitats i organitzacions recorden que a França no es permet la publicitat adreçada a menors de 12 anys ni a internet ni a la televisió pública des de 2016, mentre que a les cadenes privades tots els anuncis d’aliments i begudes considerades poc saludables (tant els adreçats a infants com a adults) han d’anar acompanyats d’un missatge “saludable”.

Per la seva part, a Portugal s’apliquen restriccions en el màrqueting d’aliments i begudes poc saludables 30 minuts abans i 30 minuts després de l’emissió de programes per a nens i nenes, així com en pàgines web, aplicacions i publicacions dirigides a menors d’edat.

Finalment, a Suècia, des de la dècada dels 90 hi ha una prohibició general de la publicitat televisiva durant els programes adreçats a nens i nenes menors de 12 anys.