Alba Roig, Jordi Martí, Juan Milián i Tolo Moya (foto: Col·legi de Màrqueting i la Comunicació)
El Palau Robert de Barcelona ha acollit aquest dijous una nova sessió del cicle El Mirador Indiscret del Col·legi de Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, que ha posat la seva mirada en la política mitjançat la pregunta-títol Com es guanyen unes eleccions? En la sessió s’ha posat de manifest que un dels grans reptes dels partits polítics és arribar als targets joves a través de les xarxes socials.
La sisena sessió de l’any ha comptat amb la participació de Jordi Martí, cap de campanya de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona; Tolo Moya, director de comunicació d’ERC, i Juan Milián, coordinador general d’estratègia i comunicació del PPC, moderats per Alba Roig, vicedegana de comunicació i relacions públiques del Col·legi.
En la seva intervenció, Jordi Martí ha destacat la importància de la bona coordinació entre el candidat i l’equip de campanya com a eix clau perquè els partits aconsegueixin els seus objectius en matèria de comunicació. Segons ha dit, els caps de campanya i comunicació han de tenir molt present com és el candidat, les seves fortaleses i febleses, perquè no és el mateix treballar per consolidar un candidat jove amb perspectives de llarg recorregut que un candidat amb una dilatada trajectòria i un to, missatge i manera de fer consolidades.
En resposta a la pregunta-títol de la sessió, Juan Milián ha recordat que l’objectiu d’un partit polític en campanya no passa necessàriament per guanyar les eleccions. És a dir, de la mateixa manera que en el màrqueting i la comunicació en altres sectors és imprescindible que els equips defineixin clarament un objectiu realista, ja que l’ambició pot jugar en contra. Milián també ha parlat de la importància de tenir controlats tots els aspectes al voltant d’unes eleccions per transmetre els missatges previstos del teu candidat, però que alhora debilitin els rivals directes.
Per la seva banda, Tolo Moya ha explicat que les estratègies de comunicació i màrqueting en política són molt semblants a les que poden executar les agències i les marques. Tot i això, ha destacat que la diferència és que en comunicació política el producte sempre són persones, amb sentiments propis i opinions, les quals poden posar en dubte l’estratègia que plantegi un cap de campanya. Una altra diferència és la gestió constant de crisis fruit de la immediatesa dels fets en política. Moya també ha apuntat que el repte principal dels partits a curt termini és arribar als targets més joves mitjançant les xarxes socials, sobretot a través dels influencers.
Per acabar, i en l’espai obert de preguntes dels assistents, els tres experts han volgut destacar la dificultat dels equips de comunicació per trobar espais on generar una reflexió profunda i responsable sobre els temes més importants de les campanyes. Segons han explicat, la crispació, la immediatesa, la intoxicació i la precampanya constant a gran velocitat dificulten un debat que tard o d’hora s’haurà d’afrontar.
