comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Núria Bigas Formatjé | Actualitzat el 30 Novembre 2018 a les 21:14

La "caixa ximple" i el "què fan avui a la tele?" tenen els dies comptats. Segons l'estudi TV and Media 2017 d'Ericsson, el 2020 només un de cada deu consumidors mirarà la televisió en una pantalla tradicional. No només l'on i el com veiem la tele tenen caducitat, sinó també el perfil del teleespectador clàssic. "El teleespectador que consumeix televisió en directe està envellint clarament", afirma Elena Neira, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. "Són perfils principalment d'entre 45 i 69 anys, majoritàriament dones, i passen el 80% del seu temps consumint televisió lineal. Gairebé la meitat del temps miren sèries, pel·lícules o programes quan s'emeten en directe, no utilitzen serveis d'streaming i tenen un consum mitjà de 29 hores per setmana", explica.

D'altra banda, la televisió tradicional ja no captiva els joves. El públic més jove, d'entre 16 i 19 anys, ja passa més de la meitat del seu temps (54%) en plataformes de vídeo a la carta, un augment de més del 100% des de l'any 2010, la qual cosa representa un consum de més de 10 hores per setmana. I no només els joves: avui, gairebé el 60% dels consumidors prefereix el contingut a demanda que el que li ofereix la televisió clàssica. "Entre les raons principals hi ha la possibilitat de consumir els continguts al lloc que sigui, veure una sèrie de televisió sense necessitat d'esperar a l'emissió d'episodis nous i la creença que la televisió tradicional ja no els proveeix de tot el que necessiten", explica Neira. El 2014, el 35% dels entrevistats considerava que la seva televisió satisfeia totes les seves necessitats; el 2017, només ho afirma el 25% dels entrevistats.

El perfil del consumidor de televisió a demanda

"El perfil d'aquest usuari és el d'una persona bastant més jove que la qui ara consumeix televisió lineal. El seu nucli dur són els millennials (1977-1994), els Z (1995-2010) i els alfes (de 2010 endavant), que és la població que ha fet la transició a les noves formes de consum audiovisual", detalla Neira. El temps que dedica de mitjana és d'entre 30 i 33 hores per setmana i té un consum de continguts molt més intens, especialment en el cas de la ficció, en la qual es polaritza gairebé en un 100% de l'oferta d'aquest tipus de serveis. De fet, el 42% dels consumidors de plataformes de contingut a la carta diu que mira més sèries avui que fa cinc anys. La possibilitat de consumir on i quan es vulgui, mitjançant un telèfon intel·ligent o un ordinador, impacta en la manera en què aquest perfil veu contingut. El 2010, el 15% dels enquestats feia servir diferents pantalles; avui, arriba al 21%. De la mateixa manera, els "mobilcèntrics", els qui usen només el mòbil per a veure contingut, el 2010 eren un 5% del total i avui representen el 22%.

Seduir els més grans, el repte de les plataformes

El segment que es resisteix però a aquest tipus de plataformes és precisament el més consolidat en la televisió comercial, els públics grans. L'adaptació a un canal digital condiciona l'usuari mitjà i la manca de contacte amb generacions més joves que introdueixin aquest col·lectiu en noves formes de consum audiovisual l'exclou. Hi ha, segons Neira, una part d'"evangelització" generacional en aquest sentit. "L'absència d'incorporació a aquesta mena de serveis moltes vegades s'explica per falta d'introducció a casa per part de les generacions més joves, però també perquè, en general, les companyies no han valorat la gent gran com a públic objectiu prioritari", afirma Neira. Plataformes com Netflix, HBO o Amazon Prime Video utilitzen els seus continguts com a principals portes d'entrada a les altes, i aquests continguts "estan més connectats amb el públic millennial i les generacions que el segueixen, que estan creixent en un entorn en el qual la televisió per internet, a demanda i personalitzada és la nova normalitat", adverteix. "Si aquest segment de 50 a 65 anys no ha variat el seu consum televisiu clàssic en els últims cinc anys és perquè aquests públics no han estat 'targetitzats' específicament en les campanyes d'aquestes empreses", afirma.

Segons dades de Barlovento, la televisió de pagament a Espanya augmenta la seva rellevància en el consum diari i registra la seva millor dada històrica, ja que representa el 22,3% del total. Avui, ja són gairebé 6,1 milions de llars espanyoles les que consumeixen televisió en aquesta modalitat, que representa més de 15 milions de persones, un terç del total de l'univers de consum. Destaca, a més, l'increment dels subscriptors a la televisió en línia i a la carta a Espanya. Les plataformes que encapçalen la llista són Netflix, amb 2,05 milions de subscriptors; Amazon Prime Video, que té 656.000 usuaris, i HBO, que gairebé arriba al mig milió.

La televisió del futur o el futur de la televisió?

Segons algunes previsions, el 2020 la meitat del consum es durà a terme en una pantalla mòbil, i la meitat d'aquest consum serà des d'un smartphone. Segons l'experta, per a plataformes com Netflix, els mòbils s'han convertit en una línia de desenvolupament clau, ja que dos de cada tres dels seus clients consumeixen continguts en aquests dispositius. La potència d'aquest servei per treure el consum televisiu dels límits de la sala i acompanyar l'usuari a la butxaca al llarg del seu dia a dia és un dels seus avantatges competitius principals.

Avui, el consum de televisió i vídeo per mitjà de l'smartphone dobla les dades de 2012, ja que arriba al 70% dels consumidors. "Que l'activitat lúdica acapari bona part del consum que duem a terme mitjançant dispositius mòbils explica l'estancament de les xifres de pirateria i la (tímida) normalització en el pagament per continguts digitals (dades d'EUIPO, 2017: European citizens and intellectual property: perception, awareness and behaviour). Aquestes plataformes, a més de gaudir de potents campanyes de màrqueting que fan que el contingut sigui molt desitjable, tenen una experiència d'usuari impecable en dispositius mòbils. En aquest entorn, pagar és més còmode, segur i immediat que piratejar".

En els pròxims cinc anys, es preveuen canvis d'actitud en l'ús i consum de continguts: el 20% dels enquestats afirma que no mirarà més la televisió lineal, i el 12% diu que no s'informarà per mitjà de la televisió. Però no només la televisió lineal s'haurà d'actualitzar, sinó que els serveis de continguts a la carta també hauran de millorar la manera de descobrir contingut nou. "A mesura que es fragmenta el mercat, l'usuari té més dificultats per a trobar alguna cosa per veure, i arriba a perdre 24 minuts al dia". Passa igual en la televisió en directe, on el teleespectador triga de mitjana 27 minuts a trobar contingut que li agradi. "La pregunta que cal fer-se és si l'oferta i la demanda aconseguiran ajustar-se en un entorn d'autèntica bombolla audiovisual, amb unes audiències cada vegada més fragmentades i uns marges de rendibilitat cada cop més diluïts davant d'una oferta que no para de créixer", conclou Neira.

Núria Bigas Formatjé, periodista.

Article publicat a UOC News.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

La plantilla d'À Punt configura el seu primer comitè d'empresa

La plantilla de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, l'empresa que gestiona À Punt [...]

El Periódico crea una xarxa d'expertes per assolir la paritat en els articles d'opinió

El diari El Periódico ha posat en marxa una xarxa d'expertes amb l'objectiu de millorar la [...]

Una jornada aborda l'assetjament a les dones periodistes a les xarxes

El Museu del Disseny de Barcelona acull aquest dimarts, a les 18 h, la jornada #assetjament [...]

'La Marató' bat rècords amb una recaptació de 10.715.430 euros

La 27a edició de La Marató de TV3 va acomiadar la transmissió a la 1.45 h de la matinada amb [...]

Movistar+ vol aprofundir en la producció de continguts en català

La producció de l'spin-off de Merlí per part de Movistar+ no serà una fet aïllat. O almenys [...]

La plantilla es mobilitza contra el pacte per renovar la CCMA

Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio s'han mostrat contràris al pacte per renovar el [...]

Marta Ariño, nova presidenta de l'associació de revistes ARI

L'assemblea general de l'Associació de Revistes ha escollit per unanimitat Marta Ariño [...]

Els 24ens Premis Zapping escalfen motors

L'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya ha posat en marxa la 24a [...]

Fernando de Yarza assumeix la vicepresidència de la WAN-IFRA de camí a la presidència

L'Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies (WAN-IFRA) ha escollit Fernando de Yarza [...]

Mig segle després: recordant la revista Grama

La societat colomenca recorda aquests dies una de les primeres experiències de periodisme [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.