Redacció d’informatius de TV3 durant una aturada el 17 de maig de 2015.

La plantilla de TV3 es torna a mobilitzar. Ara, però, ho fa per reclamar al consell de govern de la CCMA que aturi el procés judicial contra el treballador de la cadena acusat d’un presumpte delicte de descobriment i revelació de secrets empresarials per la filtració de dades laborals i salarials l’agost de 2012, i per a qui es demanen set anys de presó.

Aquest dimecres s’ha celebrat una assemblea de treballadors on s’ha decidit instar el comitè d’empresa de TV3 a concretar aturades parcials coincidint amb la Diada de Sant Jordi. A més, hi haurà una recollida de signatures sol·licitant el desistiment de les accions judicials contra el treballador encausat, les quals es lliuraran als directius de la CCMA i als grups polítics durant la sessió de control parlamentari del 15 d’abril.

En l’assemblea ha participat una germana del treballador acusat de la filtració, que ha reivindicat la seva innocència i ha assegurat que des de que va ser detingut “ha patit un xoc posttraumàtic i ha hagut d’estar de baixa en diverses ocasions”. “Tres anys d’advocats, d’hospitals i molt por, i tot just acaba de començar”, una situació que no desitgen “a ningú”, ha afegit la germana.

L’assemblea de treballadors s’ha celebrat coincidint amb el quart aniversari de Brauli Duart com a president de la Corporació. Per aquest motiu, els comitès d’empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han fet balanç d’uns anys que han qualificat com a “nefastos” a causa dels conflictes laborals, principalment per les retallades, l’aplicació de l’ERO i el conveni col·lectiu.  

La CCMA justifica la no retirada de la demanda

La petició d’aturar les accions legals contra el treballador realitzada pels comitès d’empresa i els consells professionals de TV3 i Catalunya Ràdio ha rebut la negativa de la direcció de la CCMA.

En un comunicat intern enviat a la plantilla, l’empresa recorda que, l’agost de 2012, es van difondre “il·legalment” dades personals de la plantilla protegides per llei: noms i cognoms, categories i codis professionals, dates de naixement, retribucions, antiguitats, indemnitzacions actualitzades segons la reforma laboral, tipus de contracte i dedicació laboral.

Així, tot i “lamentar” la situació personal i processal del treballador acusat de la filtració, la CCMA vol fer constatar que es tracta d’uns presumptes fets delictius investigats sota supervisió del Jutjat d’Instrucció, i recalca que quan es van produir van ser denunciats tant per la Corporació com pels comitès d’empresa de TV3 i Catalunya Ràdio.

Sobre la petició de set anys de presó, l’ens públic assenyala que s’ha limitat a sumar-se a les conclusions de la Fiscalia “en coherència amb la denúncia presentada en el moment dels fets i en defensa dels drets dels seus treballadors”, tot remarcant que la CCMA “ni jutja ni empresona”.

Ara correspon a la Fiscalia i el Jutjat “determinar si els fets comesos en el seu moment són una infracció penal i, si ho són, identificar-ne l’autor i fixar la responsabilitat en la qual, d’acord amb el Codi Penal, s’hagi pogut incórrer”, afrima la direcció de la Corporació en el comunicat intern.

“Esclarir aquells fets ha de ser un objectiu comú per conèixer la veritat que ningú, excepte l’autor, hauria de témer, i per coherència amb el que tothom va exigir públicament l’agost del 2012”, rebla.

Els fets

L’agost de 2012, alguns treballadors van rebre un correu des de l’adreça de Brauli Duart amb un document que contenia dades laborals i salarials de tota la plantilla, i que incloïa el càlcul detallat del que costaria el seu acomiadament amb data de 31 de desembre del 2012 (quan finalitzaven els convenis laborals i l’acord amb l’anterior direcció per evitar acomiadaments). Les úniques absències de l’informe eren els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, el director d’estratègia i marca, i els membres del consell de govern de la CCMA.

14 mesos després dels fets, l’octubre de 2013, la Unitat de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra va detenir com a presumpte responsable de la filtració un treballador de l’àrea de postproducció, que després de dos dies va ser posat en llibertat amb càrrecs acusat de descobriment i revelació de secrets empresarials.

En el seu moment, els representants dels treballadors van remarcar que, per una banda, la informació filtrada tenia dades que havien estat reclamades en nombroses ocasions i finalment s’havien fet públiques l’abril de 2013, i per l’altra, havia posat en alerta la plantilla per la possible execució d’un ERO, el qual finalment es va acabar produint un any després.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram