El Jutjat Penal número 6 de Barcelona ha absolt el treballador de TV3 dels delictes de descobriment i de revelació de secrets empresarials. La Fiscalia i l’acusació de la CCMA demanaven set anys de presó contra Gustau C per la filtració de dades laborals i salarials l’agost de 2012 des de l’adreça de correu del president de la Corporació, Brauli Duart. Durant tot el procés, el treballador havia defensat la seva innocència.
El comitè d’empresa de TV3, que des del març ha realitzat diverses accions i vagues perquè la direcció aturés les accions legals, ha mostrat la seva satisfacció per l’absolució: “Els companys, amics i famíiliars del Gustau estem molt contents per la sentència. Després d’anys de persecució, s’acaba el patiment”, ha assenyalat en un comunicat. A més, els representants dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio han demanat la dimissió “immediata” de Duart i de la presidenta en funcions Núria Llorach.
Indicis circumstancials
En la sentència, la jutgessa afirma que els “indicis” presentats per la Fiscalia “no deixen de ser purament circumstancials”, i que “qualsevol” va poder entrar al departament de postproducció on treballava l’acusat i usar els seus ordinadors. En aquest sentit, assenyala que, l’any 2012, la seguretat informàtica era “bastant deficient” i no existia un control d’accés als equips ni al departament.
La magistrada considera que no es pot provar que en Gustau C realitzés cap de les accions que se li van atribuir durant el judici ni fos l’autor dels delictes dels quals se l’acusava. Per això, davant la situació “d’incertesa probatòria” i la “inexistència d’indicis”, resol que s’ha d’aplicar el principi d’in dubio pro reo i absoldre’l.
Els fets
L’agost de 2012, alguns treballadors van rebre un correu des de l’adreça de Brauli Duart amb un document que contenia dades laborals i salarials de tota la plantilla, i que incloïa el càlcul detallat del que costaria el seu acomiadament amb data de 31 de desembre del 2012 (quan finalitzaven els convenis laborals i l’acord amb l’anterior direcció per evitar acomiadaments). Les úniques absències de l’informe eren els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, el director d’estratègia i marca, i els membres del consell de govern de la CCMA.
14 mesos després dels fets, l’octubre de 2013, la Unitat de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra va detenir com a presumpte responsable de la filtració un treballador de l’àrea de postproducció, que després de dos dies va ser posat en llibertat amb càrrecs acusat de descobriment i revelació de secrets empresarials.
En el seu moment, els representants dels treballadors van remarcar que, per una banda, la informació filtrada tenia dades que havien estat reclamades en nombroses ocasions i finalment s’havien fet públiques l’abril de 2013, i per l’altra, havia posat en alerta la plantilla per la possible execució d’un ERO, el qual finalment es va acabar produint un any després.
