La família de Francina Boris i Codina (1915-2013) ha donat a l’Ajuntament de Girona el seu fons documental, format majoritàriament pel material generat en el desenvolupament de la seva activitat professional com a locutora de ràdio i també en l’àmbit de la difusió de la sardana. En total són vuit unitats d’instal·lació amb documentació datada entre 1936 i 2007.
Aquest fons se suma al de Ràdio Girona, que l’Arxiu Municipal custodia des de l’any 2005, i que conté documentació sonora i, en menor mesura, fotogràfica i textual de l’activitat de l’emissora. També inclou correspondència amb entitats i càrrecs públics i partitures de sardanes, a part de documentació en imatge i vídeos que fan referència a activitats i esdeveniments on va participar.
Pionera
El 29 de setembre del 1933, dia de Sant Narcís, Francina Boris, amb 18 anys, va dir les primeres paraules que van sortir en antena de Ràdio Girona (oficialment va començar a emetre al desembre d’aquell any), aleshores filial de Ràdio Associació de Catalunya: “Aquí Ràdio Girona. Aquí EAJ-38 Ràdio Girona. Amics, volem que escolteu aquesta emissora. Ara tenim una veu”, van ser les seves paraules.
El Nadal del 1934, Boris es va traslladar a Barcelona, on va fer de locutora durant la Guerra Civil. Quan aquesta va acabar, el règim franquista la va apartar dels micròfons, com amb la resta de professionals que havien fet els butlletins del bàndol republicà.
Un cop aixecat el càstig, el 1942, va tornar a Ràdio Girona, on va crear el programa degà de la informació sardanista i pioner en l’ús del català en plena dictadura, Nostra dansa, que va emetre fins ben entrada la dècada del 2000. Al llarg de la seva trajectòria professional, Boris va realitzar desenes de programes a l’emissora gironina, entre els quals Les hores de l’amistat, Salvem la natura i D’ací d’allà, d’un clar país.
Entre altres distincions, Francina Boris va rebre la Medalla Francesc Macià al Treball (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1994), o la Creu de Sant Jordi (2008).
