Imprimeix

Redacció | Actualitzat el 05 Desembre 2017 a les 21:50

Un informe de l'observatori Mèdia.cat ha comptabilitzat 110 casos de possibles restriccions a les llibertats d'informació o d'expressió en 57 dies: del 6 de setembre (quan el Govern va aprovar la Llei del referèndum) a l'1 de novembre (un mes després de la seva celebració). De tots els casos documentats, més de la meitat, 63, són a professionals de la informació i mitjans de comunicació.

Dels 63 casos que afecten directament a periodistes o mitjans, 33 són agressions, amenaces o intimidacions, de les quals més d'una vintena han tingut lloc en el context de manifestacions per la unitat d'Espanya. Aquests atacs han afectat periodistes i mitjans que treballen en el marc català, estatal o internacional, però Catalunya Ràdio i TV3 han estat els principals damnificats.

A banda, 18 casos corresponen a pressions, censura o 'autocensura' a periodistes i mitjans; 11 casos de resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que poden obstaculitzar la feina dels professionals

Pel que fa al gairebé mig centenar de casos que podrien haver restringit la llibertat d'informació o d'expressió de la ciutadania, inclouen el tancament de webs (institucionals i d'entitats), la denegació de permisos per fer actes o conferències sobre el referèndum, o la requisa de cartells sobre l'1-O.

1-O. Llibertat d'informació a la corda fluixa. Restriccions als periodistes, als mitjans de comunicació i a la ciutadania en el context del referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017 es basa en les dades del Mapa de la Censura dels Països Catalans impulsat per Mèdia.cat el 2015.

Alerta

Mèdia.cat observa amb "preocupació" l'augment de situacions que afecten la tasca que fan els periodistes en l'actual clima polític i social, les quals s'han continuat produint després de l'1 de novembre. Amb aquest informe, l'observatori vol advertir de la necessitat que "s'aturin immediatament les accions que coarten la feina dels periodistes i que vulneren les llibertats d'expressió i d'informació", però també que "els poders públics assumeixin un paper actiu per garantir que es pugui informar amb llibertat i que es respectin els drets fonamentals de tota la ciutadania".

Així doncs, el document pretén alertar l'opinió pública sobre aquests casos, denunciar la possible vulneració de drets, i contribuir que es garanteixin en el futur. Amb aquest objectiu, el Grup de Periodistes Ramon Barnils farà arribar l'informe a organismes que treballen en la defensa de les llibertats d'informació i d'expressió.