En pocs dies es posarà punt i final a la migració d’una part dels canals de la TDT a noves freqüències, l’anomenat dividend digital. Però els grans canvis són els que vindran en els propers anys, i que alguns es poden decidir en pocs mesos. Canvis que podrien ser una oportunitat per a la televisió digital en obert –la tele gratuïta que hem conegut des del seu naixement– o l’amenaça de la seva extinció si no s’articula una decidida defensa a nivell paneuropeu, que defensi la importància estratègica de les indústries audiovisuals, que tenen com a principal finestra de difusió –i de finançament!– la TV digital.

De fa temps es parla d’un segon dividend digital, que suposaria que una altra franja de l’espai radioelèctric deixaria de fer-se servir per a la TDT en pocs anys, i obligaria a una nova migració de canals més important encara que l’actual. Parlem de la banda dels 700 MHz, on se situa el 30% dels canals de la TV europea; poca broma. Però això no és però el que podria ser més important de la propera Conferència Mundial de Radiocomunicacions, que se celebrarà el mes de novembre a Ginebra, i que decideix a nivell internacional els usos de les freqüències a nivell internacional.

A més d’aquest segon dividend digital, pot posar-se sobre la taula la proposta d’esborrar en una següent fase les mateixes emissions de la TV digital, de deixar-les sense cap canal, per la pressió de les grans operadores de telefonia mòbil que volen quedar-s’ho tot. La pressió d’un sector amb un poder impressionant, que justificaria la seva exigència en el discurs que poder disposar de més i més freqüències serà un gran catalitzador de riquesa, i que la TV ja en tindrà prou en poder anar al satèl·lit o al cable. I ni està demostrat que siguin necessàries tantes freqüències per als mòbils ni ara ni en els propers anys, ni bona part de l’oferta televisiva es podria plantejar el seu pas a les plataformes de pagament.

Si algun lector es pensa encara que tot plegat és un tema tècnic, anirà ben errat. Estem parlant de com garantir un ecosistema innovador i d’enorme impacte econòmic; de garantir el pluralisme cultural i lingüístic que ha permès i fins i tot impulsat l’oferta televisiva a Europa. Parlem de 14 milions de llocs de treball i prop de 900.000 milions d’euros d’activitat industrial.

Des de molts àmbits europeus fa temps que es treballa per definir un terreny de joc amb futur per a la TV digital i la seva coexistència amb els nous serveis mòbils. Hi ha propostes molt assenyades que plantegen que la segona migració de la TDT sigui ordenada i amb prou temps, cap al 2020, per permetre l’amortització d’equips –començant per les pantalles domèstiques– i alhora poder garantir les seves emissions com a mínim fins al 2030. Un segon dividend digital que podria, hauria, de servir per fer el canvi al nou estàndard d’emissions digitals –el DVB-T2– que permet les emissions en 4K i alhora oferir emissions per als mòbils per la mateixa freqüència; emissions, no pas streaming.

Un 4K o UHDTV que significa convergir en resolució d’imatge i amplitud de la gamma de colors amb el cinema digital, però que no és possible d’oferir amb el sistema d’emissions de la TDT que tenim a Catalunya i encara bona part d’Europa. I quan parlem d’UHDTV no parlem d’una oferta per a un futur llunyà: a primers d’any els grans fabricants de televisors, la majoria de les majors nord-americanes i Netflix presentaven la UHD Alliance, amb la mirada posada en liderar aquest canvi històric en l’experiència domèstica del consum audiovisual. La TV europea no hi pot quedar al marge, desplaçada per una potent oferta que arribarà amb la fibra òptica a les llars.

La necessitat de dissenyar un repartiment sostenible de l’espai radioelèctric entre operadors de TV digital i de telefonia mòbil, i acordar uns calendaris apropiats per a futures migracions de freqüències, ha mogut a la Comissió Europea a obrir una consulta pública sobre què cal fer i com fer-ho. Una consulta que finalitza el proper 12 d’abril, i que seria molt important i necessari que tant el món acadèmic com l’empresarial –televisions a productores– i també l’institucional –penso en el mateix CAC– hi respongui. Unes respostes que signifiquin una decidida defensa de la continuïtat de les emissions de la TDT, amb prou espai per les actuals emissions i les del futur; les que obrin les portes als nous sistemes d’emissió i de formats, que acostaran definitivament l’experiència del cinema a casa nostra, ara de veritat, no pas el home cinema que ens van vendre fa uns anys. Ens hi juguem molt com a ciutadans i el sector s’ho juga gairebé tot.

Pensant en aquest futur segon dividend digital i en l’escenari a més llarg termini, com a televidents i/o com a integrants de les indústries audiovisuals, ens convé i molt no dependre del Govern espanyol que hi hagi de torn. El procés de l’actual dividend digital, on s’ha hagut de corregir in extremis un termini en la migració de canals que era impossible d’acomplir, o la determinació de suprimir sense cap escrúpol la meitat de l’espai radioelèctric de TV3, són proves irrefutables que ens convé que algú altre prengui les decisions. Com en la resta de grans qüestions de país, decidim-les nosaltres.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació. 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram