comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Estanis Alcover i Martí | Actualitzat el 16 Juny 2017 a les 08:51

La premsa de proximitat catalana, igual que la resta de la premsa nacional, està prenent consciència de les tendències –en molts casos ja han provocat la presa de decisions importants– que impulsen la necessitat de reconfigurar l'estructura del seu negoci, així com dels recursos de què disposen per al tractament, processament i transmissió de la informació. Pablo Caldés, directiu de comunicació vinculat a la Universitat de La Rioja, ha publicat un interessant treball on fa un recorregut pels factors que els mitjans de comunicació han de tenir en compte per no quedar enrere en la cursa per guanyar-se la confiança d'un lector la cultura mediàtica del està canviant radicalment i que disposa de nous suports per accedir a la informació.

En el seu treball, Caldés agafa un camí molt interessant i directe, que s'inicia en la premsa clàssica de pagament, travessa amb pulcritud l'etapa iniciada amb els diaris gratuïts i la consolidació de la premsa gratuïta de proximitat, i entra en el poble del futur: internet.

Perquè internet és un altre tema. El que era una amenaça fa uns anys avui és una realitat. La informació s'ha convertit en una commodity i qualsevol notícia està a la xarxa. Però no només hi ha la notícia, sinó també l'anàlisi i l'opinió, i això és precisament el que han vingut oferint tradicionalment els diaris tradicionals. A més, la informació està a la xarxa en temps real, mentre que als periòdics es publica posteriorment. Caldés reconeix que "quan llegim una notícia en un diari tenim la sensació que és antiga. Internet està en una innovació constant. El que abans s'oferia només en una pantalla d'ordinador, ara l'ofereix en una PDA, en un telèfon mòbil o en l'aparell de televisió de casa teva". Amb això, internet va superant les dificultats d'accés inicials i és ja a l'abast de tots els editors perquè el seu cost està a la ma de moltes i moltes butxaques.

El que abans s'anomenava "el problema" avui és un procés imparable, no només per les innovacions que faciliten el seu accés, sinó perquè les noves generacions que es van incorporant al mercat laboral estan habituades al maneig de les noves tecnologies i els editors dels mitjans de proximitat catalans s'han incorporat sense complexos en aquesta roda que gira i gira fins al vertigen.

A la xarxa podem comprovar com els mitjans catalans creixen sense haver de patir costosos passos mercès a la seva professionalitat creixent, però amb el repte de ser cada cop més innovadors en un camp en el qual hi ha més competència, doncs als portals de la resta de mitjans de la zona cal afegir-hi els nacionals, els estatals i, també molt important, els serveis d'informació de Google, tots a la recerca de lectors i anunciants.

En la presentació de l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, al Palau Robert, es deia que si hom vol informació especialitzada es troba normalment millor en portals especialitzats que en els portals dels diaris, però s'esmenta una excepció: els mitjans de proximitat, la gran especialització, que ofereixen una informació diferenciada i infinitament millor que la que donen els diaris i altres mitjans generalistes.

El representant de l'AIMC en aquest acte del Palau Robert va insistir en els mitjans tradicionals i en el mesurament de les audiències, i va parlar de les penetracions dels mitjans en la societat, i de que la televisió fa sostre, i que l'avanç del mobile, és a dir, dels telèfons intel·ligents, és brutal, imparable i que cal prendre mesures de com mesurar la seva audiència.

Precisament aquesta és una qüestió que feia uns dies havíem discutit amb en Josep Ritort, secretari general de l'AMIC. Els mitjans de proximitat no podem oblidar que el mobile tindrà en el futur –i ja té en el present– una gran incidència en la manera com la societat catalana i mundial rebrà la informació i se la farà seva. Li deia al Ritort que cal treballar fort la incorporació dels mitjans 'de casa' a les enormes i vitals possibilitats del telèfon mòbil.

A la premsa de proximitat l'ús de les connexions mòbils de dades és incipient, encara, però avança amb contundència i se supera l'escala del PDA i s'obre el ventall per oferir alertes i aquelles notícies que prèviament el lector hagi seleccionat com a favorites. No hi ha dubte que l'smartphone és ja un mitjà més per estar informat i que repercutirà en les vendes i l'audiència dels periòdics tradicionals. Tot plegat es carrega les diverses especulacions sobre el futur de la premsa tradicional. Enfront dels més extremistes, que vaticinen la desaparició de la premsa escrita, guanyen pes altres especialistes –cada vegada més nombrosos– que diuen que el futur de la premsa d'informació general és que acabi sent tota gratuïta, en paper o a internet, però que la informació especialitzada, la d'anàlisi, investigació i formació d'opinió tindrà preu, encara que els diaris es limitin a sortir dos dies a la setmana i encara que els portals donin part de les seves notícies obertament... diguem que "el més bo" serà de pagament.

En el treball de Pablo Caldés que esmento més amunt, es diu que "altres profetitzen que la premsa de dilluns a divendres serà gratuïta i els diaris de pagament només es vendran al cap de setmana. La premsa tradicional de pagament no desapareixerà, però sí que ha de redefinir el seu model i reubicar-se en el mercat. Ha de buscar fórmules per recuperar el lector jove, i a Espanya concretament per atraure a la dona".

Doncs sí. En general, la premsa haurà d'especialitzar-se, per continguts, per nínxols de sectors als quals es dirigeixi, i encara més la premsa de proximitat. Com diu Philip Meyer, catedràtic de periodisme de la Universitat de Carolina del Nord: "La premsa especialitzada serà l'única que aconsegueixi sobreviure". I aquesta és la nostra des de fa anys i panys!

Ara, en la xarxa encara s'han de buscar més elements diferencials. És necessari anar més enllà de dedicar-se només a explicar notícies. Internet el que no ofereix és opinió qualificada sobre el que està passant al món, per això s'ha de centrar més en l'anàlisi i la descripció, però pel que fa als mitjans de proximitat la informació pot parcel·lar-se gairebé fins a l'infinit: no hi ha competència.

El periodista José Antonio Zarzalejos va escriure que "la transformació de la premsa ha de ser profunda i estructural, abastant tant els continguts com els formats, i fer un salt qualitatiu per deixar de ser mers transmissors dels esdeveniments del dia anterior". És veritat, la viabilitat de la premsa només estarà garantida si aconsegueix despertar en el lector una motivació de compra i/o lectura de forma permanent. Per al periodisme de proximitat la xarxa no acabarà amb el paper, però sí que suposa la fi d'una era; la nova ens du cap a uns mitjans qualitatius i influents, líders al seu poble o a la seva comarca. El futur de la premsa està precisament en la premsa del futur, valgui la redundància, en uns mitjans periodístics que siguin capaços de redefinir els seus continguts, els seus formats i de conviure paral·lelament amb la seva divisió en línia, aprofitant les sinergies entre tots dos mitjans, agafant sens dubte l'autopista del telèfon intel·ligent.

Un estudi elaborat per comScore en nou mercats (entre ells Espanya) que s'ha donat a conèixer aquesta setmana, mostra com moltes de les conductes digitals al mòbil compleixen amb les necessitats previstes en la teoria sobre la motivació humana elaborada per Abraham Maslow el 1943. L'informe examina les conductes clau que han impulsat el sector a erigir al mòbil com la plataforma principal d'informació i comunicació. És la propensió que recull aquest informe que esmento: "Jerarquia de necessitats en el mòbil", en el qual comScore llança conclusions com que els dispositius mòbils dominaran el temps de consum en línia i seran el primer mitjà transmissor d'informació.

És evident, doncs, que el futur de la 'premsa de casa' passa forçosament pel mòbil.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

CAC i Col·legi insten els mitjans a seguir les recomanacions sobre la cobertura d'atemptats

Arran de l'atemptat a Barcelona i Cambrils, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el [...]

Tornem el 31 d’agost

Amb motiu de les vacances d’estiu, el servei de notícies de Comunicació 21 romandrà inactiu [...]

Educació en comunicació: l'assignatura pendent

"Resulta inconcebible que en la cultura de la imatge i de les narratives audiovisuals [...]

Consens parlamentari per modificar la governança de la CCMA i el CAC

Tots els grups parlamentaris han acordat de manera unànime tornar al consens a l'hora [...]

La difusió dels diaris en paper es redueix un 9,65%

La pèrdua de difusió dels diaris impresos persisteix. El 2016, a Catalunya, les Illes Balears [...]

À Punt cerca continguts audiovisuals d’entreteniment, culturals i divulgatius

La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, la mercantil encarregada del funcionament d'À [...]

IB3 integra les redaccions d'esports de ràdio i televisió

La direcció d'IB3 ha decidit apostar per la convergència de mitjans i el model [...]

La diversitat en les indústries culturals centren el nou Quaderns del CAC

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha publicat el número 43 de Quaderns del CAC, que [...]

betevé treu a concurs un programa sobre persones amb discapacitat

betevé ha obert una convocatòria per escollir un projecte audiovisual sobre persones amb [...]

En marxa el 5è concurs de guió de projectes transmèdia

Guionistes Associats de Catalunya i el Mercat Audiovisual de Catalunya han posat en marxa la [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.