comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Montse Bonet Bagant | Actualitzat el 02 Agost 2018 a les 08:30

Comparar la situació de la ràdio digital terrestre (coneguda com a DAB) entre països, especialment europeus, és fer una mica de trampa si no s'explica tot. Si afegim que la comparativa pren com a referència la freqüència modulada (FM), els malentesos abunden. Les comparacions de tecnologies o sistemes mediàtics poden ser molt útils i obliguen a un exercici efectiu d'anàlisi de la pròpia realitat. La riquesa de la comparació és que permet conèixer els límits i les formes en què una tecnologia, un mitjà o un sistema s'organitzen socialment. Per això mateix no poden limitar-se a ser meres descripcions o un ball de xifres.

Per començar, la ràdio a la Unió Europea no és considerada un mitjà "europeu", en el sentit de "global" i que obligui a adoptar normatives comunes. Lluny d'això, és considerada un mitjà "local", limitat a les fronteres de cada estat i el seu marc legal. Per aquest motiu, i a diferència de la televisió digital terrestre (TDT), la ràdio analògica no tenia una data d'apagada, en tot cas l'ha anat posant cada país per voluntat pròpia i amb possibilitat d'ajornaments diversos. Sumem-li que el DAB no estava concebut com una tecnologia de substitució, com sí que ho era el DVB (estàndard de la televisió digital). Per tant, havíem de tenir televisió digital terrestre si us plau per força i en una data límit. En el cas de la ràdio, podien conviure els dos estàndards... i anar fent. Però és que, a més, el principal rival del DAB és un estàndard que segueix essent universal, l'FM. I molta gent que la defensa i la posa d'exemple oblida que a Espanya va ser, en el seu moment, una total imposició legal que va fer ben poca gràcia als radiodifusors del moment (anys 60). La implantació de la freqüència modulada tenia una data límit i va suposar la desaparició d'algunes emissores, especialment algunes locals parroquials molt petites, però no només.

Tot plegat ve a tomb perquè comparar la situació del DAB a Espanya respecte de, per exemple, Noruega i la seva apagada analògica (que encara no és total) només pot resultar útil i tenir fonament si es parla del sistema sociomediàtic de cadascun dels països on es prenen decisions sobre el futur del seu sector radiofònic. En alguns països (Gran Bretanya) es va fomentar la implantació de la ràdio digital oferint a canvi una ampliació de la durada de les llicències de les emissores analògiques. En d'altres (cas de Noruega i altres països nòrdics), la ràdio digital és la manera que tenen nous jugadors d'entrar en el mercat radiofònic, ja saturat i/o força monopolitzat. Prou interessant resulta observar com alguns potents radiodifusors europeus aposten pel DAB en altres països on s'expandeixen (via compra, fusió o franquícia) però no en el seu d'origen. Com es pot observar, els exemples es multipliquen.

El DAB, comparat amb l'estàndard IBOC dels Estats Units, és un cas d'estudi fascinant sobre com un conjunt de característiques tècniques anomenades estàndards poden trencar o mantenir l'statu quo de la ràdio, conjuntament amb altres factors com ara l'acceptació o rebuig social, la presència o manca de sinergia amb altres indústries (l'automobilística, per citar-ne alguna) o la necessitat de disposar o no de noves freqüències en un rang diferent de l'espectre radioelèctric. I alguns d'aquests factors són darrere del (no) desenvolupament del DAB a Espanya, però també a Finlàndia o Suècia. I, com gairebé sempre que es parla de ràdio i es fan comparacions, la convivència de diversos estàndards no sembla estar entre les opcions i s'estableix la competència en termes de lluita a mort i desaparició d'un dels sistemes. L'excepció seria la ràdio híbrida, però encara no té gaire projecció pública.

Quan es parla de la "finestra d'oportunitat" d'una tecnologia, potser caldria abans comprovar que la finestra és oberta i que hi ha gent a fora esperant en actitud.

Montse Bonet Bagant, professora de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Article publicat en el número d'estiu 2018 de la revista Comunicació 21.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

Arxivada la denúncia de la Fundació Franco contra 'El intermedio'

La Fiscalia de Madrid ha arxivat les diligències obertes per la denúncia de la Fundació [...]

TV3 i la Filmoteca produeixen una docusèrie sobre la història del cinema català

El 7 de gener TV3 estrenarà la docusèrie La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema [...]

El Consell de la Informació insta a no simultaniejar periodisme i publicitat

El Consell de la Informació de Catalunya ha reiterat de nou "la importància de no [...]

El 'boom de la publicitat' protagonitza una exposició al Museu del Disseny

El Museu del Disseny de Barcelona ha programat l'exposició El boom de la publicitat. Reclams [...]

L'Institut Barcelona Esports licita la gestió del web i les xarxes socials

L'Institut Barcelona Esports ha obert el procés de licitació per adjudicar els serveis de [...]

Josep Vilar deixa el consell de govern de la CCMA

Nova vacant al consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El [...]

La plantilla d'À Punt configura el seu primer comitè d'empresa

La plantilla de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, l'empresa que gestiona À Punt [...]

El Periódico crea una xarxa d'expertes per assolir la paritat en els articles d'opinió

El diari El Periódico ha posat en marxa una xarxa d'expertes amb l'objectiu de millorar la [...]

Una jornada aborda l'assetjament a les dones periodistes a les xarxes

El Museu del Disseny de Barcelona acull aquest dimarts, a les 18 h, la jornada #assetjament [...]

'La Marató' bat rècords amb una recaptació de 10.715.430 euros

La 27a edició de La Marató de TV3 va acomiadar la transmissió a la 1.45 h de la matinada amb [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.