Imprimeix

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 05 Novembre 2018 a les 09:00

Segons les previsions del mateix Govern espanyol, és previst que a finals d'any es publiqui en un Reial decret el Plan Técnico Nacional que definirà els futurs canvis en els canals de la TDT. Aquesta pot ser, probablement, la darrera oportunitat per assignar freqüències específiques per poder fer realitat la volguda reciprocitat televisiva entre les tres corporacions públiques que emeten en català sota els Pirineus. Una reciprocitat que, tot i les voluntats esmerçades fins ara, està limitada –i amb importants carències tècniques– només a IB3 i TV3, i malauradament bloquejada amb À Punt.

Aquesta darrera oportunitat passaria per aconseguir un canal MUX íntegre (canal de TV digital que encabeix en una mateixa freqüència hertziana diversos canals de programació televisiva) que permetria emetre en cada territori tota l'oferta televisiva de les altres dues televisions sense reduir la resolució de cap canal existent. És a dir, que els canals en HD es vegin en alta definició a tot arreu i no amb la baixa resolució en que es veu IB3 al Principat o TV3 a les Illes.

Recordem que mentre els operadors estatals, públics i privats, gestionen un total de set MUX amb una amplíssima oferta de canals televisius, el País Valencià i les Illes només en gestionen un (si descomptem els canals locals) i Catalunya dos (el de la CCMA i el concedit al Grupo Godó). De fet, fa tres anys es va aprofitar una primera migració de canals de la TDT per sostreure a les dues generalitats i al Govern balear un dels seus dos MUX públics.

En aquest tema sempre plana un discurs pretesament tècnic, que fins ara ha servit d'excusa –i em temo que tornarà a ser-ho– perquè el Govern espanyol de torn es negui a concedir aquest canal: que no hi ha espai radioelèctric per assignar un nou MUX que emeti els canals implicats en aquesta reciprocitat televisiva. Una excusa que probablement ara es voldrà reiterar amb el fet, cert, que l'espai disponible per a la TDT es veurà reduït en un 30% per la marxa obligada dels canals televisius que ara emeten en les freqüències que seran utilitzades a partir de la propera dècada per als serveis 5G (la banda dels 700 MHz).

El fet és, però, que sí que hi haurà espai per aquest MUX compartit. El mateix CNMC reconeix en un recent informe que tant al País Valencià com a les Illes Balears hi haurà encara freqüències lliures un cop feta la migració dels canals afectats. I pel que fa a Catalunya, tot i que aquest informe no ho apunta, existeixen diverses solucions tècniques que ho permetrien també.

Sent molt conscient del nul o inexistent interès del Govern espanyol per respondre afirmativament a una petició que estigui liderada pel Govern, podrem comprovar, però, si la Moncloa fa cas als governs balear i valencià, presidits per militants del seu partit. En tot cas, caldria activar aviat aquesta justa i necessària reclamació per part dels tres governs de manera conjunta, d'acord amb els compromisos bilaterals signats fa temps entre ells.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.