Fa pocs dies, el Ministeri d’Economia i Empresa aprovava el projecte del nou pla tècnic estatal per a la TDT, amb el qual es planificarà durant el proper any i mig el canvi d’una part significativa dels actuals canals televisius en obert que, al nostre país, afectarà les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona amb major o menor intensitat. Aquest projecte, que es troba ara en fase de consulta pública, preveu la continuïtat de l’actual oferta televisiva i, per tant, manté la supressió del segon canal múltiplex (MUX) a la qual es va veure forçada la CCMA i la resta de televisions públiques –a excepció de TVE– decidida fa prop de cinc anys des de la Moncloa.
Com havíem analitzat fa uns mesos, poder o no tenir un segon MUX és imprescindible –pensant especialment en el País Valencià– per tenir canals disponibles per a la reciprocitat televisiva entre TV3, IB3 i À Punt, si a més volem que els continguts compartits es puguin veure amb una bona resolució i fins i tot en HD. I malgrat aquesta propera migració de canals, hi ha espai disponible per dotar aquests tres territoris d’un altre MUX, com queda demostrat en un informe tècnic de la CNMC pel que fa, si més no, a les Illes i al País Valencià.
Fa anys que es produeix una clara vulneració de drets lingüístics, inclosos a la mateixa Llei General de la Comunicació Audiovisual del 2010. En el seu article 40, on es defineix el servei públic audiovisual com a “servei essencial”, que té entre altres missions la de donar a conèixer “la diversitat cultural i lingüística”, es regula explícitament la via de la reciprocitat en les emissions entre televisions “limítrofes” que comparteixin una mateixa llengua. Aquests drets lingüístics han tornat a ser reclamats des del Parlament Europeu (raport “sobre normes mínimes per a les minories a la UE” aprovat l’octubre passat que reclama que s’asseguri “la recepció de continguts audiovisuals (…) de manera que es puguin veure i escoltar continguts en la seva llengua materna”.
Més enllà de les alternatives via IP que poden facilitar el visionat d’aquests canals a les llars de Manacor, Gandia, la Seu d’Urgell o Ceret, caldria reclamar un cop més aquest MUX “autonòmic” als tres territoris abans no s’aprovi definitivament aquest pla tècnic i no es posi en marxa el procés de migració de canals de la TDT. I com? Doncs presentant al·legacions –ells en diuen “aportacions”– a la consulta pública que finalitzarà el proper 18 de febrer defensant poder tenir espai radioelèctric per materialitzar aquesta reciprocitat televisiva. En l’anterior consulta pública, destinada al document del full de ruta per aquest segon dividend digital, diverses institucions catalanes ja ho van fer. Aquestes, altres entitats i la mateixa societat civil ho poden, ho haurien de fer, ara.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
