Gestionar els recursos públics en un període tan extremadament difícil com el que ha viscut aquest país els últims anys requereix una enorme dosi de paciència i contenció. Arribar a conclusions clares i eliminar les floritures de la diagnosi prèvia per aconseguir una anàlisi posterior depurada i realista és el primer pas per portar a terme (executar, dirien alguns) una acció de govern, sovint impopular, però ferma i necessària.
Gestionar els recursos públics en l’àmbit de la comunicació té un plus addicional de dificultat. Canviar motllos, estructures, tendències, però també actituds i aptituds és un repte que només es pot entendre si la narrativa final encaixa, aporta sentit comú i forma part d’un pla major, estratègic i que posa les bases per al present però sobretot per al futur. Paraules abstractes, sí, que esdevenen fets quan es converteixen en realitats.
És una obvietat dir que, des de la Secretaria de Mitjans de Comunicació, la tasca de Josep Martí comença a donar fruits, un darrere un altre, després d’una etapa de reflexió i acció combinada. De la teoria a la pràctica, la realitat és que el mapa dels recursos i les estructures públiques en l’àmbit de la comunicació ha canviat substancialment. L’últim cas es va produir aquest dijous amb l’acord de les quatre diputacions per integrar-se i combinar esforços amb l’objectiu d’impulsar la XAL després del tancament ordenat de Comunicàlia i COMRàdio.
A partir d’ara, la XAL actuarà com a plataforma de continguts per a televisions i ràdios locals de tot el país. Una decisió lògica tenint en compte que, des de fa temps, la Xarxa hi té adherides cadenes i emissores de fora la demarcació de Barcelona.
La XAL és un exemple d’integració que permet ordenar recursos públics, fugint de la sobredimensió de les estructures per fer-les viables, optimitzant allò que ja es té en benefici del bé comú, precisament per preservar-lo. La lluita contra la inviabilitat és una constant de l’acció impulsada des de la Secretaria, que no només teoritza sobre allò que s’ha de fer, sinó que ho porta a la pràctica. D’això se’n diu fer política, i ningú ha dit que hagi d’agradar tothom. I fins i tot, s’accepta que tampoc tothom l’entengui, almenys en un primer moment. Però la política, sovint incompresa, s’obre camí. Sempre.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
