Entrevista realitzada a l’Espai Línia / Foto: Joanna Chichelnitzky
Guillem Carol (Subirats, 1988) és l’editor de The New Barcelona Post. És fundador i director de Must Media Group, que també integra l’agència Giny Comunicació, la productora Incís Films, la consultora Platea Consultants. Sempre ha estat vinculat al món de la comunicació, tot i llicenciar-se en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. De ben jove va iniciar-se en el periodisme al 3de8 i com a corresponsal de Catalunya Ràdio al Vendrell i el Baix Penedès. Amb 23 anys va decidir projectar-se en el món de la comunicació corporativa treballant per a empreses de l’àmbit sanitari, cultural i educatiu. A Comunicació 21, Carol reivindica el periodisme tranquil i de qualitat que generi una audiència més qualificada.
Vas formar-te en Ciències Polítiques, però has fet carrera en el sector de la comunicació.
He de reconèixer que vaig estudiar Ciències Polítiques, però podria haver fet Periodisme tranquil·lament. Soc una persona que tinc molta curiositat per moltes coses i en aquell moment em va atraure la política, i a més Ciències Polítiques toca molts àmbits. Ara bé, el meu camí, en el fons, eren el periodisme i la comunicació.
Ets un actiu que vas forjar-te de ben jove en la premsa local i comarcal del país.
La premsa local i comarcal de Catalunya és una trinxera. Jo vaig aprendre moltíssim. El dia a dia t’ensenya a conviure amb tots aquells sobre qui escrius, perquè t’hi trobes al carrer amb ells, toques pell amb pell. La premsa comarcal a Catalunya ha tingut un gran paper per crear imaginaris de barris, pobles, ciutats i espais.
Quan decideixes ser editor?
Sempre he estat molt lligat al món del periodisme, i és cert que m’ha interessat sempre el món dels mitjans i la comunicació. Aleshores, fa dos anys va sortir la possibilitat d’apostar per un projecte atractiu i de recorregut com The New Barcelona Post.
Creus que la figura de l’editor està ben reconeguda, en aquest país?
Depèn de l’editor en qui t’acabis fixant. La gràcia, en el meu cas, és que marques les línies del contingut. Però hi ha un altre aspecte rellevant: el finançament del mitjà. Així que l’òptica que puc aportar jo com a editor jove i nadiu digital és entendre que les fonts de finançament del mitjà poden ser molt més àmplies que les línies tradicionals.
“No ens obsessionen els clics, però sí el temps de lectura i la qualitat”
Ets fundador i director de Must Media, un grup molt diversificat i que integra segells diversos relacionats amb el món de la comunicació.
Must Media Group l’integra l’agència Giny Comunicació, centrada en el món digital i en Barcelona, amb marques referents a la ciutat, i Incís Film, la productora audiovisual que treballa en el sector comunicatiu de Catalunya per a TV3, TVE i La Xarxa, amb la qual fem L’ofici de viure o Mapes mentals, i centrats sempre en Catalunya. A més, fa dos anys va sorgir l’oportunitat de comprar el digital The New Barcelona Post, amb qui ja havíem gestionat tot l’entorn digital des de la seva posada en marxa.
The New Barcelona Post va néixer el 2018 impulsada per Foment del Treball, i dos anys més tard va passar a mans de l’editor Jaume Giró. Què va aportar Giró a la capçalera?
Més que aportar, el que va fer Giró va ser rescatar-la! Aleshores Foment del Treball ja no es feia càrrec del contingut, i Giró la va tornar a posar a l’epicentre de Barcelona.
Quan Giró va assumir el càrrec de conseller d’Economia del Govern, el seu grup va adquirir The New Barcelona Post. Se’n va desvincular del tot?
Sí, per descomptat. Des d’aleshores que no té cap mena de vinculació amb la capçalera. Must Media Group va comprar la marca i les accions de la companyia, i n’és la propietària.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin va ser el full de ruta que es va fixar The New Barcelona Post?
Quan vam adquirir el digital vam fixar-nos tres objectius: crear un magazín amb un pes no tan econòmic, sinó de lifestyle i cultural; que fos un magazín transmèdia, on tots els tipus de continguts anessin més enllà de fer un diari digital; i crear espais a la ciutat de trobada i comunitat al voltant de The New Barcelona Post.
I ho heu aconseguit?
Sí, amb un equip molt petit liderat per Sergi Saborit, que és el director, i Cristina Martín, com a cap de redacció. Som una redacció petita i tots els continguts acaben parlant d’una manera conjunta. Jo, com a editor, marco els eixos i estableixo espais de trobada. Però, al cap i a la fi, el camí de la capçalera és fruit d’una decisió conjunta entre els col·laboradors, la redacció, la direcció i l’editor.
Quina és la línia editorial de la capçalera?
Som un magazín transmèdia de bones notícies de la ciutat de Barcelona. Sota el lema Good News, True Stories (bones notícies, històries reals) expliquem les bones notícies i positives que passen en la ciutat, en un sentit ampli i en tota l’àrea metropolitana. Oferim bones notícies des de tres àmbits molt concrets: l’empresa, la cultura i l’oci. I ens dirigim a un públic de l’àrea metropolitana d’un poder adquisitiu mitjà-alt.
“L’òptica que puc aportar jo com a editor jove i nadiu digital és entendre que les fonts de finançament del mitjà poden ser molt més àmplies que les línies tradicionals”
Apel·leu al periodisme constructiu. En què es basa?
Oferim un periodisme tranquil i relaxat, apostant més per la qualitat que per la quantitat. Som més partidaris d’oferir menys notícies, però que siguin ben treballades i de reflexió. Posem el focus en aquelles coses positives que estan passant a Barcelona, volem fer un periodisme constructiu, volem sumar a través de la col·laboració. Aspirem a ser l’altaveu de les empreses, persones i institucions que aposten per Barcelona, i la millor plataforma per fomentar l’activitat econòmica, la cultura, la creativitat, la ciència i la innovació.
També fugiu de guerres partidistes en l’àmbit polític.
Nosaltres no ens cenyim a l’actualitat, sinó que The New Barcelona Post és un punt de trobada de tota aquella gent que vol construir una ciutat en positiu. Per tant, volem ser un catalitzador on es trobin institucions, fundacions, empreses i persones que vulguin veure reflectit tot allò que passa a la Barcelona dels 5,5 milions d’habitants.
El fet de posar en relleu el més positiu de Barcelona també hi té cabuda la crítica.
Sí, hi té cabuda la crítica constructiva, però no el retret. Ens mirem l’actualitat des d’una mirada de crítica constructiva i intentant aprofitar què hi ha de positiu, posar-ho en valor. Intentem aportar una òptica tranquil·la i relaxada sobre l’actualitat més profunda de Barcelona.
Foto: Joanna Chichelnitzky
En l’última dècada han aparegut una munió de capçaleres digitals arreu del país. Hi ha espai per a tothom?
Depèn de com ho enfoquis, nosaltres som de nínxol i tenim una audiència molt concreta. Hi ha moltes capçaleres que aposten per intentar parlar de tot, però nosaltres no som un mitjà per arribar a grans públics, sinó que prioritzem un consum tranquil i relaxat. No som marcians, quan hi ha esdeveniments a la ciutat els tractem, però no ho fem des d’una òptica de la roda de premsa diària, així que creiem que tenim una llarga vida.
Fugir de l’actualitat més estricta no us resta audiència?
No ens obsessionen els clics, però sí el temps de lectura i la qualitat. No ens obsessiona tenir una gran audiència, tot i que cada cop en tenim més. Ens interessa molt més veure que el lector disposi de cinc minuts per llegir una peça, que la trobi d’interès, i després s’entretingui accedint a altres enllaços de la peça, que aprofundeixi més en els enllaços de recomanacions. Volem comptar amb lectors qualitatius i generar una influència en positiu a la ciutat.
Hi ha estudis que assenyalen que la tendència de l’audiència és precisament la contrària: lectures àgils i textos breus. En canvi, reivindiques una lectura tranquil·la.
Sí, i no som els únics que hi apostem. Crec que cada cop són més els mitjans que estan apostant per continguts de qualitat i abandonant el clickbait. Per què? Els anunciants no només posaran en valor la teva capacitat pel clic com a mitjà, sinó que voldran conversions, i només s’aconsegueixen amb una línia de contingut de qualitat.
Com sobreviuen la majoria de capçaleres i quin pes té l’administració?
Pel que s’està veient, Catalunya està optant per les integracions de diferents grups de comunicació per qüestió de supervivència. El mercat comunicatiu en català és el que és. L’administració ha de fer una aposta decidida per tal que sobrevisquin els mitjans de comunicació, perquè està en joc el periodisme i també la llengua. En el nostre cas, la dependència és petita.
“Giró no té cap vinculació amb la capçalera. Va rescatar-la i la va tornar a posar a l’epicentre de Barcelona”
Com a editor, t’has plantejat impulsar una edició de paper de la capçalera?
Som una capçalera pensada en digital que, en cap moment, ens hem plantejat el paper. Ara bé, sí que ens hem plantejat la resta de suports que ofereix el digital. Per exemple, fem un pòdcast i oferim continguts audiovisuals. El nostre suport és digital amb múltiples plataformes.
Tenint en compte la capacitat d’atracció que té Barcelona des d’un vessant internacional, és prevista una edició digital en anglès?
És una de les nostres fites. L’edició en anglès no té com a objectiu explicar Barcelona al món, sinó per explicar Barcelona a tot el públic expatriat que hi viu i que no té cap mitjà de referència. Volem atraure una audiència formada per estrangers que han decidit fer la seva vida a Barcelona, que disposen d’un alt poder adquisitiu, però que viuen desconnectats de l’ambient de la ciutat.
Quines altres fites té la capçalera a curt i mitjà termini?
A més de l’aposta per l’edició en anglès, ens hem marcat tres fites. La primera és incidir en el lifestyle, ja que Barcelona té una potència molt gran en aquest àmbit, i s’anirà veient els pròxims mesos. La segona és teixir aliances amb institucions i empreses de l’àmbit de Barcelona, que en tenim moltes, però en volem més. La tercera, treballar molt més en l’estratègia transmèdia i fer que els suports siguin diversos, creiem que és fonamental.
