Foto: Maria Cerezuela
Cristina Sierra Fortuny (Cambrils, 1986) és periodista i secretària de l’Associació Cultural Revista Cambrils, l’entitat editora de Revista Cambrils, que ha estat distingida amb el Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat de la categoria en català. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Oliva CEU, compta amb un postgrau en Periodisme i Proximitat per la UAB, un altre en Màrqueting Digital per Techma Business School, i un màster en Comunicació de Moda per la Universitat Ramon Llull. Després d’exercir la beca universitària a Europa Press, va col·laborar a Horse Magazine i RevistaTrend.cat, i ha treballat al Diari de Tarragona. Des de fa gairebé nou anys treballa en les seccions de moda i bellesa de La Vanguardia i ho compagina com a redactora de Revista Cambrils. A Comunicació 21, Sierra aplaudeix la iniciativa de l’AMIC d’impulsar un premi internacional.
Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat de la categoria en català. Com s’ha rebut la distinció a la redacció de Revista Cambrils?
[Somriu] Estem molt emocionats, no deixa de ser un reconeixement per tota la trajectòria de Revista Cambrils, de més de 70 anys d’història. És un premi coral, molt repartit entre la redacció, que implica moltíssima gent. Estem molt agraïts.
Més enllà de la distinció, com veus el projecte del Premi Internacional AMIC per a representants de mitjans de proximitat catalans?
És un projecte molt interessant, una iniciativa molt atractiva. Prova d’això van ser tant les ponències com els testimonis dels guanyadors del premi en les categories internacional i Unió Europea. Va ser molt gratificant escoltar persones vinculades a la premsa de proximitat d’altres països, ens va fer veure com s’exerceix aquest periodisme local en altres llocs del món. Fins i tot, hi ha models de premsa de proximitat a l’estranger que es poden replicar a Catalunya.
De Revista Cambrils, el jurat del Premi Internacional AMIC ha posat en valor la ferma voluntat d’innovació adaptant-se a les noves tendències informatives.
Sí, ha estat una constant durant aquestes set dècades, però penso que el 70è aniversari ha marcat un punt d’inflexió. Hem reforçat moltíssim la nostra presència a les xarxes socials amb l’objectiu d’apropar-nos a la gent jove, i ho hem fet adaptant-nos al seu llenguatge. La presència a Instagram ens han fet créixer en lectures i usuaris únics; en canvi, a TikTok no hi veig recorregut. Quant a innovació, una de les novetats serà el salt al pòdcast, ja hi estem treballant.
“El gran repte de Revista Cambrils és un nou redisseny del format paper”
Un dels distintius de la capçalera que ha aplaudit el jurat del premi ha estat el fort arrelament a la vida i el sentiment de comunitat.
Així és. Revista Cambrils és per als cambrilencs i cambrilenques! Com diu el president de la nostra associació, Josep Capella: “practiquem el cambrilenquisme”. A través de la revista compartim l’estima per Cambrils. Tenim la missió d’explicar què passa a Cambrils, és el nostre ADN. I ho fem des dels inicis, quan el poble tenia 4.000 habitants, fins avui que som més de 37.000, i en l’època estiuenca voregem els 100.000 habitants.
Sent una ciutat de platja de referència, Revista Cambrils capta el lector turista durant l’estiu?
És molt complicat, especialment per la llengua, ja que la gran majoria de turistes no coneixen el català. Quant a l’edició a paper, el turista només compra la revista si hi ha participat d’una manera o altra. En canvi, en l’edició digital s’incrementa molt el trànsit, especialment les informacions molt referents al turisme.
Foto: Maria Cerezuela
Revista Cambrils és un mitjà pioner en l’àmbit digital.
Així és. L’any 1996, en un moment en què començava a conèixer-se internet i en què molts grans diaris no disposaven d’edició a la xarxa, Revista Cambrils va posar en marxa la seva primera edició a internet. Era una edició web, amb renovació de continguts mensual, en la qual es publicaven una part dels articles apareguts en l’edició impresa.
Fins que l’any 2006 arriba revistacambrils.cat.
Davant la necessitat de donar una informació més puntual a Cambrils, es va fer una aposta total pel digital. Diàriament publiquem una mitjana d’entre sis i nou notícies. Des de l’inici es van incorporar continguts audiovisuals i es va donar un tractament prioritari a la fotografia i a les galeries fotogràfiques associades a les notícies.
La versió digital de la capçalera és gratuïta. Hi ha sobre la taula la possibilitat de posar en marxa un mur de pagament?
No, definir què vols fer pagar o que sigui gratuït és molt complex. No tinc el convenciment que un mur de pagament seria una bona eina per fomentar la lectura de l’edició digital de la revista.
Un tret distintiu de Revista Cambrils són els suplements i audiovisuals.
Paral·lelament a les publicacions informatives, també es publiquen diferents suplements gratuïts per la difusió de l’activitat social i cultural de Cambrils, així com també documentals en format DVD sobre temàtica local, i que s’han distribuït entre lectors i subscriptors. I a més, també s’han editat altres publicacions relacionades amb la història i els esdeveniments locals.
La comunitat de lectors de la capçalera està reforçada, majoritàriament, pels subscriptors. Quin pes tenen a Revista Cambrils?
Actualment comptem aproximadament amb 900 subscriptors. Des dels inicis, la revista ha estat testimoni en moltes famílies cambrilenques, i ha passat de pares a fills. Ara, aquesta tradició s’ha perdut una mica. Per això, per Nadal vam posar en marxa una campanya de captació de nous subscriptors.
Foto: Maria Cerezuela
Des d’aquest 2024, Revista Cambrils forma part de l’iQuiosc.
Ho havíem de fer, tot i que ens hi vam posar tard. Aquesta és una plataforma molt atractiva, perquè tens una munió de capçaleres al teu abast per un preu assequible, jo en soc consumidora. A més, pots comprovar què fan la resta de capçaleres, sempre en treus alguna idea per al teu mitjà.
Quins són els reptes a curt i mitjà termini de la publicació?
Tenint en compte les idees que vam treure d’un fòrum de lectors, el gran repte que tenim és un nou redisseny de la revista en format paper, és imprescindible. I amb això no vull dir que la maqueta actual no sigui atractiva, però hem de fer un pas endavant. Necessitem impulsar aquest canvi, que li donarà un distintiu més modern i nou, i que ens apropi a nous públics i lectors.
L’actual director, Lluís Rovira, complirà 20 anys al capdavant de la revista. Què ha aportat al llarg d’aquestes dues dècades?
En Lluís és qui fa funcionar l’engranatge de la capçalera, defineix els continguts conjuntament amb la redacció. He de dir que la redacció la integrem periodistes residents i nascuts a Cambrils, aquest és un valor afegit que li dona més força a la marca. Coneixem el territori i la seva gent, i això és determinant per practicar el periodisme de proximitat.
“Com diu el president de la nostra associació, Josep Capella: ‘practiquem el cambrilenquisme’”
Sumes 22 anys vinculada a Revista Cambrils, has fet carrera periodística des de casa. Creus que hi ha una tendència a posar cada cop més en valor treballar en mitjans de proximitat?
Sí, indiscutiblement. És molt lícit aspirar a treballar en un gran grup de comunicació, però les oportunitats que et dona un mitjà de proximitat no te les ofereix un mitjà d’àmbit nacional. I és bàsic, com a mínim, bregar-t’hi. En un mitjà de proximitat toques totes les tecles.
Quan Rovira plegui –és a dir, es jubili– tens molts números de ser la directora de la capçalera?
[Riu] Qui ho ha dit això? El Lluís ha fet molt bona feina al capdavant de la revista. Ja veurem qui serà el relleu, els canvis sempre són bons i s’han de prendre com un repte. He d’admetre que conec molt bé la revista i que em faria molta il·lusió dirigir-la. No hem d’oblidar que jo vaig picar la porta de Revista Cambrils amb 17 anys, era molt joveneta.
Tot i viure a 600 kilòmetres de Cambrils, quin paper juga el president de la capçalera, Josep Capella?
En Capella és un referent del periodisme, més enllà de Cambrils. Té una mirada privilegiada cap a la revista, ja que l’observa des de fora. I això fa que tingui l’habilitat per dir-te quin enfocament hauria de tenir una notícia, o quines informacions encaixarien millor en el format paper. Gràcies a la seva expertesa, la redacció pot planificar temes que a nosaltres se’ns escapen.
