De gener a abril de 2024, la presència de les dones als informatius de TV3 va ser només del 30,4%, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. L’ens regulador alerta que, malgrat el percentatge no representa el global de l’any, si es consolida implicaria retrocedir a valors d’abans de 2018. Aleshores, la presència de les dones als teleinformatius va ser del 31,4%, i els anys següents va créixer fins al 35,9% de 2023.
En tot cas, l’evolució dels darrers anys mostra una desacceleració en el ritme de creixement. En concret, la presència de les dones als informatius de TV3 va créixer 3,5 punts percentuals entre 2004 i 2011 (del 19,7 al 23,2%); de 2011 a 2018 ho va fer 8,2 punts (fins al 31,4%), i entre 2018 i 2023 va pujar 4,5 punts (fins al 35,9%).
“El creixement en els últims deu anys és progressiu i satisfactori, però encara som molt lluny de la paritat”
Per la consellera del CAC responsable de l’àmbit de gènere, Laura Pinyol, l’anàlisi “confirma un estancament entorn del 30% de la presència regular de les dones que, fins i tot en l’àmbit polític, on sol registrar millors percentatges, es veu afectat per contextos electorals i, malgrat l’obligatorietat de les llistes paritàries, els candidats continuen desequilibrant la presència entre homes i dones”.
Pinyol afegeix que, si es revisa per temàtiques, “es reprodueixen rols tradicionals i perniciosos per l’estereotip que representen: les dones tenen més representació en l’àmbit privat o en sectors professionals com l’educació o la salut, però són residuals en d’altres com l’esport o en temes com la seguretat i la defensa”.
Amb tot, la consellera apunta que, vist en perspectiva, “el creixement en els últims deu anys és progressiu i satisfactori, però encara som molt lluny de la paritat i, per tant, cal continuar insistint en decisions conscients que rectifiquin aquest biaix de gènere que perpetua una representativitat baixa i, en segons quins aspectes, testimonial”.
Aspectes qualitatius
Més enllà del desequilibri en termes quantitatius, i pel que fa a la representació de rols en funció del gènere, l’informe Les dones en la informació constata la reiteració d’alguns desequilibris endèmics: les dones intervenen en les notícies com a veus ocasionals mancades de projecció pública i qualificació professional el doble que els homes; d’altra banda, tant el món de l’esport com el dels cossos i forces de seguretat es representen de manera molt més habitual a través de referents masculins.
En el cas del quadrimestre analitzat, s’observa, pel que fa a l’esport, que les dones únicament hi apareixen com a jugadores, mentre que els rols que representen qualitats, com ara l’estratègia i l’autoritat (entrenament i arbitratge), els desenvolupen únicament homes.
El document constata que l’edat també és un element que duu marca de gènere: les dones joves tenen el doble de presència que els homes de la mateixa edat, mentre que obtenen menys visibilitat entre el col·lectiu de gent gran. En conseqüència, la presència de dones grans, que aporten la seva experiència i bagatge vital a la narració de l’actualitat, és molt reduïda. En canvi, en les franges d’edat més joves, associades a una valoració més alta de la imatge i dels cànons estètics, la presència de dones duplica la dels homes.
Els avenços més importants es constaten en alguns àmbits tradicionalment androcèntrics com la política, l’economia i l’expertesa, un fet que afavoreix la creació de referents, apunta el Consell de l’Audiovisual.
El CAC ha elaborat l’informe Les dones en la informació a petició de la Xarxa d’Autoritats Reguladores de la Mediterrània (MNRA), una plataforma que aplega 27 reguladors audiovisuals de la conca mediterrània i que fa estudis comparatius sobre aspectes com ara els estereotips de gènere en la publicitat, el tractament de la violència masclista o la igualtat de gènere en la programació esportiva.
L’estudi, que coordina el CAC i en el qual participen altres sis reguladors audiovisuals, consisteix a avaluar la presència de la dona en la informació televisiva de les cadenes públiques principals dels territoris respectius. Les altres sis autoritats audiovisuals que han participat en l’estudi són l’AEM de Croàcia, l’Arcom de França, el BA de Malta, el CAA d’Andalusia, l’ERC de Portugal i el REM de Sèrbia.
