Josep Rull, Ferran Rodés, Salvador Illa, Esther Vera i Jaume Collboni [foto: Pere Virgili / Ara].
En la seva intervenció, el president de l’Ara va reflexionar sobre la “crisi profunda que viu el sector arreu”, el germen de la qual va situar 20 anys enrere amb la irrupció les xarxes socials. Sobre el paper d’aquestes, va recordar que sovint obren “moltíssimes més portes a la manipulació”, i a més “es concentren en un càrtel monopolístic en molt poques mans”. En aquest sentit, va recordar que, a Espanya, Meta i Google concentren el 80% de la publicitat digital.
Davant d’aquesta situació, Rodés va demanar “poder competir” en igualtat de condicions. En aquest sentit, va reclamar que es regulin les xarxes socials, que es responsabilitzin dels seus continguts –”cosa que no fan”, va remarcar–, i que paguin per l’ús dels continguts dels mitjans de comunicació.
Ferran Rodés també va posar la mirada en els brots verds que sorgeixen a Suïssa, Suècia, Noruega i Finlàndia, on l’ecosistema propi de comunicació ha entrat en un punt d’inflexió i s’està enfortint. Això ho va atribuir a tres factors: sensibilitat i conscienciació ciutadana; regulació, i subvencions “relativament fortes” per ajudar els mitjans a poder competir.
La Nit de l’Ara reivindica el periodisme
La Nit de l’Ara va reunir la comunitat de la capçalera per celebrar el seu 14è aniversari. La vetllada va esdevenir una reivindicació del periodisme i el seu compromís social.
“La democràcia i el periodisme estan íntimament relacionats”, va remarcar la directora de l’Ara, Esther Vera. En la seva intervenció, va reconèixer que els actuals són temps accelerats “en què la societat s’expressa entre el malestar i la fúria i no ve de gust llegir diaris”, però va recordar que quan tenen lloc tragèdies com la recent de la DANA a València, els mitjans són fonamentals per comprendre la realitat.
Vera va admetre que el 2024 no ha estat un any fàcil, com tampoc els 13 anteriors de la trajectòria del diari, però va reivindicar que, així i tot, l’Ara ha continuat fent periodisme constructiu i d’investigació.
“Veient el context polític, ens hem adonat de la importància de preservar el bon periodisme”, va afirmar el president de la Generalitat, Salvador Illa. El cap de l’Executiu va subratllar que el periodisme ha de ser qui ha de fer la distinció entre veritat i falsedat, i va rebutjar el concepte de “falsa veritat”.
Illa també va recordar el compromís del diari amb la llengua del país. “Si volem que la gent parli català, hem d’oferir a la gent la possibilitat de llegir-lo, i l’Ara ho fa”, va dir al respecte.
Per la seva part, el president del Parlament, Josep Rull, es va pronunciar sobre els valors que creu que l’Ara aporta a la societat: “Compromís amb la veritat, rigor, seriositat, humanitat”. Rull també va fer una menció personal, tot recordant com una portada de la capçalera el va acompanyar a la cel·la durant el temps que va estar empresonat.
En l’acte també va intervenir l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui va felicitar l’Ara pel seu 14è aniversari assegurant que la capçalera és sinònim de veracitat, un fet essencial “veient tot el que està passant en el món”.
La Nit de l’Ara va estar conduïda per Carla Turró i Antoni Bassas, i, a més de repassar l’any i reflexionar sobre el periodisme, en l’esdeveniment es van atorgar els tres guardons que convoca anualment el mitjà. Enguany, el Premi Tatiana Sisquella a la contribució social s’ha concedit Ferran Busquets, fins fa quatre mesos director de la Funadció Arrels; el Premi Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria, a la companyia de fragàncies i moda Puig, i el Premi Carles Capdevila d’educació a l’Institut Escola del Treball.
A l’esdeveniment van assistir unes 300 persones, entre les quals les principals autoritats del país, a més de representants d’àmbits econòmics, socials, polítics i culturals.
Andrea Miranda, periodista mexicana a La Nit de l’Ara: “Ens han deixat cossos decapitats a la porta del diari”
