En l’anterior escrit vaig començar a introduir la importància de les històries que realment ens interessen a les petites publicacions, les històries reals dels habitants que hi viuen i que formen part del dia a dia al poble. Tal com afirmava, les petites publicacions expliquem històries que parlen de la quotidianitat, del que fan els seus veïns/es, del partit que es va guanyar el passat cap de setmana, dels projectes culturals que es duen a terme, entre d’altres.
Potser, per a les grans publicacions que tenen un ampli ventall de temes per abastar, i també una gran extensió de terra com pot ser l’extensió d’un país, són irrellevants les notícies que parlen sobre si s’ha de tallar un carrer o un altre, o si s’ha celebrat un sopar popular, o si al forn de pa del poble cada vegada li costa més tirar endavant, però per a nosaltres aquestes històries són les que ens importen, les que ens fan ser únics com a publicació, atès que mirem amb uns ulls que miren l’infraordinari, allò poc espectacular però important, aquelles petites accions que poden marcar un canvi de rumb en l’esdevenir d’una població.
“Les petites publicacions sempre perseguim el mateix objectiu: donar la importància del que passa al poble o de les petites accions que fan alguns dels seus habitants”
Són en aquestes històries que es dona veu als seus protagonistes, on es parla a partir d’una perspectiva personal, on s’entreveu que la persona que escriu la història la coneix, hi ha pogut conversar en més d’una ocasió i, el que és més important, li importa i li interessa el que explica.
Les petites publicacions sempre perseguim el mateix objectiu: donar la importància del que passa al poble o de les petites accions que fan alguns dels seus habitants. Donar importància a allò que vivim de manera diària, posar el focus en el treball, en aquelles accions que ens fan millorar com a societat i omplen de riquesa la població en la qual vivim. Una publicació que roman al costat dels seus habitants i els dona la veu necessària perquè siguin escoltats.
Anna Berent, directora de la Revista Fonoll i vicepresidenta de l’ACPC.
El futur encara passa pel periòdic local imprès - Estanis Alcover
