L’investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pablo Rey Mazón ha dissenyat un mètode i un conjunt d’eines per capturar i processar la informació que generen els mitjans de comunicació de manera molt més detallada i precisa que els existents fins ara. Aquest sistema, desenvolupat en la seva tesi per al Programa de Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC, inclou diferents programes creats específicament per recollir, analitzar i visualitzar l’espai assignat en les portades dels mitjans impresos, digitals i audiovisuals als temes més candents, com ara els casos de corrupció, i poder estudiar així el seu impacte posterior en l’opinió pública.
Rey ha recopilat milers de portades de diaris de paper, un milió de portades digitals i milions de tuits per entendre les dinàmiques d’aquest complex procés i establir com es poden visualitzar aquests fluxos d’informació. El treball s’ha concretat en la tesi Color of corruption. Visual evidence of agenda-setting in a complex mass media ecosystem, defensada recentment amb èxit i mereixedora d’un excel·lent cum laude. La tesi, publicada en obert, ha estat dirigida per l’expert en TIC i societat, Ismael Peña-López.
Sorgit del MIT
El projecte de recerca sobre la cobertura de la corrupció als mitjans de comunicació a Espanya va començar el 2011, quan Pablo Rey estava de visiting scientist al MIT Center for Civic Media. Va tenir com a origen l’estudi dels diaris espanyols mitjançant el programari PageOneX que estava desenvolupant aleshores per mesurar l’espai que els mitjans dedicaven en les seves portades als assumptes més rellevants de l’actualitat. El 2015, el projecte va prendre un rumb nou quan va passar a ser la base del doctorat a la UOC i es va expandir a altres canals de l’ecosistema de mitjans, com ara les pàgines d’inici dels diaris digitals, els telenotícies i Twitter (ara X).
Per fer-ho, Rey ha desenvolupat eines noves de captura, arxiu i visualització d’informació. En concret, el programa Homepagex, que emmagatzema i analitza les pàgines d’inici dels mitjans digitals i crea una base de dades amb les seves actualitzacions hora a hora, i VerbaR, que estudia els continguts dels telenotícies a partir de les seves transcripcions.
“Una de les contribucions fonamentals del meu treball és metodològica, perquè proposo maneres noves, més detallades i precises, de recollir i processar les notícies que els mitjans de comunicació publiquen pels seus diferents canals”, explica l’investigador.
Com s’estableix l’agenda mediàtica?
Amb les noves eines, l’investigador ha pogut estudiar com es comporten els diferents canals d’informació davant un mateix escàndol de corrupció, com per exemple el màster de Cifuentes o els papers de Bárcenas, i ha comprovat que procedeixen de manera similar i sincrònica, alhora que la premsa escrita manté encara un paper important en el sentit de l’opinió pública. En concret, ha documentat com en l’ecosistema actual de mitjans les portades són un bon resum de l’agenda del dia previ, en comptes de marcar els temes més importants de la jornada.
En aquest sentit, la tesi apunta una presència molt forta dels mitjans de comunicació com a reguladors del discurs a Twitter (X). Pràcticament la meitat dels tuits relacionats amb un escàndol de corrupció (el 47%, segons una estimació conservadora) estan directament relacionats amb els mitjans de comunicació, ja que inclouen enllaços a llocs de notícies o els han publicat mitjans de comunicació o els seus periodistes.
Així doncs, encara que Twitter aconsegueix dirigir moltes vegades l’atenció cap a un tema no fixat pels mitjans de comunicació tradicionals, és necessari que els mitjans el tractin perquè se n’amplifiqui l’abast i arribi a més persones.
Gràcies a estudis longitudinals i detallats que comparen la cobertura mediàtica amb els baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), Rey ha comprovat que allargar en el temps el seguiment periodístic sobre un tema té efecte en l’opinió pública, però encara tenen més impacte, tant a curt com a llarg termini, els períodes de cobertura molt intensa per part de tots els mitjans.
Un ecosistema sincronitzat
Els resultats de l’estudi detallat de la cobertura d’un escàndol de corrupció mostren d’una banda una gran sincronització entre tots els canals estudiats (diaris, televisió, Twitter i cerques a Google) quan s’analitzen dia a dia, i per una altra, com al llarg del dia aquesta sincronització creix a mesura que cada capçalera segueix i aprèn el que fan les altres.
“Els grans esdeveniments deixen un pòsit en la memòria col·lectiva que té a veure amb el volum d’informació rebuda”, explica Rey després d’haver investigat l’impacte a curt i llarg termini de l’agenda dels mitjans en l’opinió pública i de com es perceben i s’obliden les portades dels diaris.
En aquest sentit, l’estudi de més d’una dècada de tractament mediàtic sobre la corrupció ha permès dibuixar a Espanya un escenari amb mitjans molt polaritzats i partidistes, les cobertures dels quals tenen a veure amb la ideologia dels seus lectors. “Hem analitzat i comprovat amb dades que els mitjans tenen una cobertura més favorable cap als partits més votats pels seus lectors habituals”, explica Pablo Rey.
Part important de la seva tesi ha consistit en com presentar gràficament tota aquesta informació, però també destaca la importància de deixar el programari desenvolupat i les bases de dades recopilades a la disposició d’altres investigadors per a recerques futures. “Així és com entenc que hauria de ser el mètode científic”, argumenta.
Article publicat a UOC News.
