Foto: Gemma Tubert / ACN
El Visa Pour l’Image va arrencar el passat dissabte a Perpinyà amb el focus posat en la guerra d’Ucraïna, el canvi climàtic i la sequera. La 35a edició del certamen de fotoperiodisme s’allargarà fins al 27 de setembre i s’hi podran veure fins a 24 exposicions, projeccions, debats, premis i trobades amb fotògrafs de renom mundial que es donaran cita a la ciutat nord-catalana. Les exposicions també abordaran la crisi migratòria, les protestes pel vel a l’Iran o el cas de Silicon Valley.
El director del certamen, Jean-François Leroy, explica que enguany s’hi podrà veure un fragment de tot el que passa al món. En aquest sentit, assenyala que de la guerra d’Ucraïna se n’ha parlat molt, i que el festival –que li dedica dues exposicions– també havia d’abordar altres temàtiques. Segons Leroy, el Visa Pour l’Image “és com la millor i més bonica revista del món que mostra allò que no pots veure als mitjans de comunicació convencionals”.
En l’àmbit de la crisi climàtica, el festival ofereix l’exposició Fotografia de l’Antropocè, del nord-americà James Balog, que repassa de quina manera l’impacte del canvi climàtic ha afectat les persones i els recursos naturals (fonent els glaciars i portant huracans i incendis cada cop més violents). D’altra banda, Water, del britànic Ian Berry, acosta el públic sobre la manera com la humanitat ha interferit en els cursos fluvials, i l’impacte que ha deixat per a les poblacions locals d’arreu del món.
The Day May Break de l’anglès Nick Brandt mostra part de la sèrie de retrats, en la qual el fotògraf encara treballa, sobre com la degradació del medi ambient afecta persones i animals a Bolívia, Zimbabwe i Kènia. Des de l’Àfrica també s’hi poden veure les instantànies Sense aigua, morim, que el fotoperiodista Gilles Clarke va fer per a les Nacions Unides i el The New York Times, on mostrava els desplaçaments massius que la sequera històrica ha provocat a Somàlia.
La fotògrafa francesa Sandra Mehl hi porta l’exposició L’adeu a l’illa de Jean Charles. La mostra aprofundeix en els refugiats climàtics que hi ha en aquesta illa, a l’estat de Louisiana, a 130 km al sud de Nova Orleans. L’illa, que tenia una escola, una església i fins a 500 habitants, ha quedat reduïda a tres quilòmetres de llarg i 300 metres d’ample, perdent un 95% de la seva superfície de forma progressiva des del 1955. L’augment del nivell de l’aigua, els huracans i l’erosió costanera que durant segles ha patit el litoral i que s’ha agreujat amb el canvi climàtic, entre les causes del declivi de l’espai.
Durant la inauguració del festival, Mehl va assegurar sentir-se molt agraïda per formar part per primera vegada de l’esdeveniment amb aquesta exposició que, d’alguna manera, llença un crit d’alerta al món occidental. Per a Mehl, aquest és un dels exemples més clars per al primer món dels efectes del canvi climàtic. “Els científics diuen que desapareixerà d’aquí a dues generacions”, ha afirmat.
La cita del fotoperiodisme tampoc podia obviar el conflicte bèl·lic que afecta Europa des de fa un any i mig. La invasió a Ucraïna centra dues de les 24 exposicions que es poden veure al Convent dels Mínims i l’Església dels Dominicans, entre altres espais de la ciutat. La primera, del fotògraf de l’agència France Presse Dimitar Dilkoff, analitza el conflicte al Donbàs, des de l’annexió de Crimea per part de Rússia, i l’esclat de la guerra amb instantànies a banda i banda de la línia del front.
La segona, del fotoperiodista Tyler Hicks del The New York Times, se centra en la destrucció de Bakhmut i en els combats aferrissats que s’han lluitat a la ciutat, convertida en “emblema del sacrifici” per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.
El festival internacional també aborda les revoltes de l’Iran amb una exposició de fotografies anònimes; la “guerra perduda” contra la cocaïna a Colòmbia, o la situació a l’Afganistan, “el pitjor país per a les dones” arran de l’ascens dels talibans al poder, amb una exposició del fotògraf d’Associated Press Ebrahim Noroozi.
El catàleg d’exposicions inclou una mostra sobre la bombolla tecnològica de Silicon Valley; la desaparició dels elefants asiàtics, les conseqüències que ha tingut la prohibició de l’avortament a l’estat nord-americà d’Ohio, o el sorgiment d’un moviment adepte a Donald Trump format per nacionalistes blancs als Estats Units.
