Albert Jansà (Torredembarra, 1982) és el director d’Altafulla Ràdio i cap de l’àrea de mitjans municipals. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili, va iniciar-se en la delegació del Camp de Tarragona-Terres de l’Ebre d’El Punt, Altafulla Ràdio i Ona Catalana, i col·laborant amb Heraldo de Aragón. A més, va dirigir la comunicació a Mare Terra Fundació Mediterrània. El 2006 va assumir la direcció d’Altafulla Ràdio –que suma 21 anys en antena– rellevant Agustí Gutiérrez, qui va morir fruit d’un càncer. A Comunicació 21, Jansà alerta que la crisi econòmica pot fer perillar la continuïtat dels projectes de comunicació locals.

Director de l’emissora des de fa 16 anys. Quin llegat va deixar l’enyorat Agustí Gutiérrez?
Altafulla Ràdio és l’emissora degana de la ràdio de proximitat al Baix Gaià. Em trobo una emissora molt propera a la ciutadania, però amb una manca de professionalització. A més, des de l’Ajuntament la ràdio era concebuda com una eina d’integració social basada en el voluntariat i la col·laboració dels veïns i veïnes, amb una trentena de col·laboradors. Calia fer un pas endavant i professionalitzar l’emissora, era indispensable comptar amb una redacció i una àrea comercial.

I aquest és l’encàrrec que se’t va fer?
És la proposta que jo faig a l’equip de govern, qui acaba professionalitzant la ràdio. Fins aleshores només hi havia un periodista contractat, l’anterior director. També calia donar un tomb a la programació i els continguts; fins aleshores no s’emetien informatius, sinó que es basava en l’agenda cultural, la divulgació local i l’esport. Elaborar una graella va ser el primer pas cap a la professionalització de l’emissora.

Com van omplir la graella de continguts?
La desapareguda COMRàdio va ser una font de continguts essencial quan vam projectar la nova etapa d’Altafulla Ràdio, a més de l’assessorament tècnic. Vam passar d’una radiofórmula local a tenir una graella de 24 hores al dia, amb un criteri periodístic. Així, vam posar en marxa l’edició de dos informatius i una reemissió diària, a més de butlletins de notícies a cada hora. Aquesta va ser la llavor de la graella actual, amb una programació estable.

Com s’ha transformat aquella llavor 15 anys després?
Avui Altafulla Ràdio és una emissora de referència al territori, que suma esforços amb altres emissores del Camp de Tarragona associades a La Xarxa amb les quals fem coproduccions com els magazins Carrer Major o Obert per vacances.

“Vuit de cada deu veïns i veïnes del municipi tenen Altafulla Ràdio com a mitjà de referència i primera font d’informació”

L’escenari actual de la comunicació fa que calgui unir esforços amb altres emissores per garantir més qualitat?
Coproduir amb altres emissores ho veiem com una obligació. El nostre denominador comú és la comunicació local, per això, els mitjans locals han de posar en valor el que passa al territori. El futur de la comunicació s’escriu amb L de local.

I actualment, quin paper juga La Xarxa?
Soc un gran defensor del model de La Xarxa, que ens aporta un ventall de continguts d’entreteniment i d’informació general i assessorament tècnic als quals no podem renunciar. La Xarxa ens atén i ens escolta, i això és molt rellevant, mai té un ‘no’ com a resposta.

Pel que fa a la plantilla, com es va dur a terme el procés de professionalització a l’emissora?
Actualment som quatre periodistes polivalents; és a dir, no disposem de la figura del tècnic de l’emissora. Avui el perfil de periodista ha de tenir prou nocions per assumir la part tècnica de la ràdio, és bo aprendre més enllà dels coneixements adquirits a la universitat. I en tot allò que tècnicament no arribem, tenim el suport logístic de La Xarxa.

“Els mitjans locals han de posar en valor el que passa al territori”

En aquesta transformació d’Altafulla Ràdio s’hi sumen els canvis que ha generat la tecnologia. Com s’hi ha adaptat l’emissora?
Ens hi vam adaptar molt ràpidament, tenint en compte que la mitjana d’edat de la plantilla és relativament jove. Vam ser de les primeres emissores del territori que vam estrenar portal web. La ràdio necessitava adaptar-s’hi si no volia quedar enrere. Per això l’aposta per l’streaming hi va ser des del primer moment. Com també les xarxes socials. Tot plegat ens va permetre que durant la pandèmia ens adaptéssim més de pressa, perquè ja ens havíem adaptat abans.

Quina percepció té la ciutadania d’Altafulla Ràdio?
Vuit de cada deu veïns i veïnes del municipi tenen Altafulla Ràdio com a mitjà de referència i primera font d’informació. No ho dic jo, és el resultat de la darrera enquesta ciutadana en la qual s’interrogava sobre diversos aspectes relacionats amb el municipi. Aquest és el valor afegit que ens empodera perquè l’Ajuntament continuï apostant per la ràdio.

La confiança amb el projecte de la ràdio es manté intacte?
Sí, i més perquè som a les portes d’una altra crisi econòmica que afectarà tothom. I en aquest context, alguns que no donen importància al projecte poden tenir la temptació d’aplicar retallades, ja que se’ns pot considerar prescindibles. I nosaltres no som només un mitjà de comunicació, som una eina de cohesió social. Per això, el meu desig és que Altafulla Ràdio tingui un recorregut de molts anys, així com la resta de mitjans locals.

Quins són els reptes a curt i mitjà termini?
Cal un nou redisseny del web de la ràdio, i és un projecte previst que pot posar-se en marxa aquest any. Un altre repte és l’aposta per l’streaming en directe a través del canal de YouTube, que actualment el tenim força en desús. I fomentar l’oferta a la carta sense menystenir la fórmula de l’FM. Cal que ens adaptem, encara més, als canvis tecnològics i de consum de la informació i l’entreteniment.