Albert Jordana (Granollers, 1964) és el director gerent de Vallès Oriental TV, la TDT creada pel Consorci Teledigital de la demarcació de Granollers, que inclou també els ajuntaments de les Franqueses, Canovelles, la Roca, la Garriga, Caldes de Montbui, Aiguafreda, Cànoves i Samalús, i Bigues i Riells.
Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordana va forjar-se com a guionista en televisions com TVE, Canal+ o 8tv. El 2008 va aterrar a Granollers per posar en marxa, l’any següent, VOTV, i onze anys més tard s’hi manté al capdavant. Al mateix temps és el president de la Coordinadora de Televisions Públiques Locals. A Comunicació 21, Jordana exposa la fórmula d’èxit de VOTV, que ha trobat l’encaix informatiu en la demarcació de Granollers.

És el director gerent de VOTV des del primer dia. Amb una trajectòria professional feta entre Madrid i a Barcelona, què li van proposar per acabar tornant a casa?
Se’m va plantejar un projecte molt professional, fet a la comarca, i era un repte molt llaminer que em venia molt de gust. I que tot allò que havia après durant tants anys ho podia posar al servei de la ciutat. Des del primer moment vaig rebre tota la confiança i això ho va facilitar encara més. I al mateix temps vaig poder engrescar un seguit de professionals –Clara Armengol (laSexta), Xavi Vela i Assutzena Font (TV3)– per posar en marxa un model que no tenia res a envejar a les grans televisions.

Com era l’escenari televisiu al Vallès quan el projecte de VOTV encara s’estava cuinant?
Granollers feia 20 anys que tenia una televisió local i, arran de la posada en marxa de la TDT, va desaparèixer, cosa que va suposar una gran pèrdua per a la ciutat. Per això, posar en marxa una televisió d’abast comarcal va ser un gran repte professional, tenint en compte que calia unir esforços i que era una aposta col·lectiva de tots els municipis que acabarien formant part del Consorci. Això sí, no era la comarca sencera sinó una part, ja que Mollet liderava un altre projecte de TDT que abraçava el Baix Vallès.

VOTV no va començar amb una sabata i una espardenya. Des del primer minut van comptar amb unes instal·lacions de primer nivell.
Així és, les instal·lacions del Centre Audiovisual Roca Umbert de Granollers han estat l’enveja de la resta de televisions locals de tot el territori. Al marge de l’equipament, un dels elements distintius que ens va posar al capdavant va ser que des del primer dia l’emissió va ser en format 16:9, quan TV3 ho feia en aquell moment en 4:3. Des del primer moment vam poder fer directes, cosa que ens va obrir un concepte de televisió que atrapa l’audiència.

Més enllà de l’equipament, com van enfocar la mirada dels continguts?
Amb la Clara Armengol com a cap d’informatius vam tenir clar que no volíem fer una televisió per quotes que, en funció del pressupost que hi destina cada ajuntament, tingui més presència en antena, sinó posant els criteris periodístics per davant de tot. Estic convençut que la permanència del model és, en bona part, gràcies a aquest plantejament inicial que tants bons fruits està donant per gestionar el Consorci.

Un Consorci on s’integren municipis de tota mena i de diferents colors polítics. Quin és el secret per mantenir intacte el model més enllà del periodisme?
Ens sentim orgullosos que malgrat els canvis polítics que hi ha hagut sempre han cregut amb el projecte. I des d’aquí voldria felicitar a tots els dirigents polítics que han cregut en aquest model de televisió. Ho subratllo, perquè en els inicis es va posar en dubte la viabilitat del projecte amb un canvi de govern en una ciutat o poble. Però els consistoris han cregut que som un mitjà més del territori i que som una finestra més per explicar allò que passa al municipi.

Sense voler-ho, també, VOTV acaba convertint-se en un arxiu d’imatges històriques.
Així és. En aquests anys, els municipis que formen part de VOTV tenen un seguit d’imatges d’una gran vàlua, mentre que la resta no tindran aquesta documentació. Sense anar més lluny, la manifestació del 3-0 a Granollers –dos dies després del referèndum de l’1-O–, la més multitudinària de la història de la comarca. Hi vam ser en directe i van ser moments de gran transcendència. Hi ha hagut més exemples.

Quins?
Des de VOTV hem universalitzat l’Escaldàrium –de Caldes de Montbui–, que mai s’havia emès per televisió i ara ja és un clàssic en la programació de La Xarxa. Però hi ha fets puntuals, com fa uns dies oferint les imatges d’uns aiguats intensos a la Garriga on l’audiència es va disparar. En moments així és quan es dona més sentit a VOTV, perquè érem els únics que érem allà.

Sent que el seu mitjà, pel sol fet de ser local, és una escola?
El mite que sempre s’ha dit que la premsa local exerceix d’escola per aquells qui acaben fent el salt als grans mitjans crec ha desaparegut. Actualment, a VOTV la gran majoria de la plantilla treballa amb molta professionalitat i no té cap intenció de marxar a cap altra televisió més gran. Si alguna cosa caracteritza VOTV és que hem prioritzat la qualitat per davant de la quantitat i, a conseqüència d’aquesta aposta, hem consolidat el projecte com un mitjà de referència informatiu de la comarca.

Són un mitjà de referència, també, per al circuit de La Xarxa. És un model d’èxit agrupar totes les televisions locals del país?
Pel que fa als models de televisió pràcticament tot està inventat. Ara bé, la fórmula d’elaborar continguts propis i compartir-ho conjuntament amb la resta de televisions locals públiques i privades és un encert, perquè s’estableix un engranatge d’un gran nivell professional. La Xarxa ens estructura; ara bé, cada televisió és autònoma i decideix la seva pròpia programació. És aquí on cal aportar la pròpia identitat, continguts en horaris fixos per fidelitzar l’audiència. Hem d’extreure el que passa arreu i posar-hi la mirada en escala local.

La programació de collita pròpia la concentren al vespre.
Sí, a partir de les 8 del vespre. Són quatre hores de programació de les quals hi ha una hora i mitja nova cada dia. Els caps de setmana posem la mirada en l’activitat esportiva. Tot plegat ens aporta una mitjana de 27.000 telespectadors els dies laborables i que s’eleva fins a 35.000 els caps de setmana.

Ampliar l’horari de programació pròpia atrauria més telespectadors?
La prioritat és dedicar tots els esforços i focalitzar-los en una franja que acabi sent potent. La resta d’hores es complementen amb espais de redifusió i programes de La Xarxa. Hem de ser conscients que només podem oferir continguts propis durant una franja determinada. Pensar en una programació pròpia tot el dia és impossible i això pot generar frustracions.

És així per una qüestió pressupostària?
També, però no tindria sentit incrementar els pressupostos destinats a la televisió pública local. És un servei que ha de tenir un sostre i ha de ser suficient. No tindria sentit començar a comprar drets televisius de pel·lícules i altres programes, ja que no hauria de ser una prioritat per a una televisió pública. Aquest plantejament és compartit amb els representants de la Coordinadora de Televisions Locals Públiques, que VOTV en forma part i que presideixo.

Els membres del consell d’administració del Consorci, que haurà de presentar els números aviat, són coneixedors d’aquest plantejament?
Sí, és clar. Per això el pressupost de VOTV per al 2021 passa per congelar els números tenint en compte tot el que ha generat la pandèmia sanitària. Ara bé, congelar els números vol dir mantenir-los, no anar a la baixa.

Quins deures s’ha fixat a mitjà i llarg termini des de la direcció del canal vallesà?
En l’àmbit tecnològic tenim el gran repte d’adequar l’emissió en HD. Tenim una part de la maquinària preparada, però queda enllestir-ho del tot. I sobretot hem de destinar més esforços en la pròpia difusió. I això passa per aconseguir que VOTV formi part del ventall de canals d’una plataforma, com ara Movistar, perquè la TDT té data de caducitat. Tenir presència en una plataforma serà vital per mantenir, fidelitzar i fer créixer l’audiència. Ara tenim un públic molt fluctuant, estem elaborant un pla que ha d’implicar altres canals de televisió, perquè no ho podem fer sols. Aquest és el gran repte que tenim en els anys que venen.