Francesc Triola (Ripoll, 1960) és el director de Ràdio Premià de Mar des de fa set anys. Va iniciar-se a Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Olot, i va dirigir Ràdio Ripoll i La Veu de Sant Joan de les Abadesses sent molt jove. Un cop va fer el salt a Barcelona, va treballar a Cadena 13, Ràdio Barça, Ràdio 4 i COMRàdio, on va ser-ne el director durant sis anys. Va arribar a ser de forma excepcional degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. També va exercir de gerent de l’empresa Telecom. A Comunicació 21, Triola explica la transformació que té prevista Ràdio Premià de Mar amb uns nous estudis d’emissió.

Has estat director d’emissores petites i més grans. Hi ha diferències a l’hora de dirigir i gestionar el producte?
Sempre dic que he dirigit emissores de talla M, L i XXL, però al cap i a la fi el teixit és el mateix. Fent el símil, una samarreta serà més gran o més petita, però hauràs d’acabar fent el mateix producte final. A cada emissora t’has de responsabilitzar del lloc que ocupes. Dirigir una emissora amb molts més treballadors també tens molts més col·laboradors; en canvi, en l’espai local estàs una mica més sol i amb un gran volum de feina. Tant si acabes dirigint un mitjà petit o més gran et deus als oients, aquesta és la principal responsabilitat. I aquesta agafa més força si el mitjà actua com a servei públic.

Com era Ràdio Premià de Mar quan hi aterres fa més de set anys?
Em vaig trobar una emissora on feia molts anys que hi havia la mateixa gent i la mateixa estructura funcionant amb la mateixa inèrcia: una rutina que neguitejava. La meva funció no va ser canviar-ho tot des del primer dia, sinó aplicant models correctors. Per això, el primer que vaig fer és encomanar tothom el caràcter de servei públic, sent conscients de l’altaveu que representa un mitjà com aquest, per petit que sigui.

I ho has aconseguit?
Diria que sí, crec que la meva aportació ha estat capgirar la inèrcia negativa de convertir la nostra feina en una rutina. En aquest sentit, amb la suma de tots els treballadors, no només hem recuperat la il·lusió per la feina, sinó que la mantenim cada dia. L’emissora en sí mateixa possiblement no ha canviat gaire, però el que no podíem perdre és el pas, estaríem perduts.

La informació és el motor de la ràdio, també a Premià?
Sí, som una mena de fàbrica que construïm històries cada dia. I és així perquè tenim el segell d’autenticitat que allò que fem és en coneixement de causa. A més de l’autenticitat, els continguts han de tenir les garanties que s’hauran contrastat les fonts, cosa que ens donarà credibilitat. Així, els butlletins i el magazín diari són els espais informatius amb més seguiment.

“Les emissores municipals poden captar gent jove si se’ls ofereixen continguts que els interessin i, sobretot, amb locutors joves que parlin el mateix llenguatge”

Ona Maresme simbolitza la suma de les emissores del Maresme –inclosa la de Premià– en un programa informatiu a través de les ones. Fins a quin punt és rellevant compartir projectes i continguts?
Ho és molt, de rellevant. El que pretén el programa és apropar-nos una mica més, no només a l’entorn dels professionals, sinó també dels oients. Després de quatre anys d’experiència, Ona Maresme ha aconseguit enfortir i revaloritzar la comarca.

Els oients de les ràdios municipals cada cop són més grans d’edat. Com es pot captar el públic jove, que no acaba de sentir-se seduït pel format més convencional?
Oferint-los continguts que interessin a la gent jove i, sobretot, amb locutors joves que parlin el mateix llenguatge. Si no és així, les estadístiques seguiran sent tan cruels. Els joves han fugit del concepte de ràdio convencional, i possiblement el podcast està captant aquests oients potencials. És una feina complexa, perquè la ràdio entesa com l’hem coneguda sempre ja no atrau com passava en generacions anteriors.

Com s’està adaptant Ràdio Premià de Mar a la nova realitat tecnològica i digital?
La pandèmia ho ha accelerat tot, ha estat com una tempesta perfecta. Aquests mesos en els quals hem hagut de treballar més des de casa ens han servit per adonar-nos que calia fer un pas endavant. Ràdio Premià de Mar s’acabarà convertint en un mitjà multimèdia que combinarà la ràdio tradicional, el format web i les xarxes socials. Hem de fer un pas endavant perquè l’oient no només situï l’emissora a l’FM, i per això cal aprofitar les noves eines que ens ha regalat la tecnologia. Fins ara només hem fet tastets, però s’haurà de sistematitzar. I això ho farem possible amb una de les grans novetats que hi haurà aquesta temporada.

Quina?
En aquest curs canviarem d’ubicació i comptarem amb uns nous estudis. I més enllà d’estrenar un nou espai de treball, serà un punt d’inflexió per adaptar-nos a la nova realitat tecnològica i digital. En aquest sentit, La Xarxa ens donarà un cop de mà per adaptar la tipologia actual a la nova manera de treballar en la comunicació.

Quin pes té La Xarxa en tot l’ecosistema comunicatiu català?
[Somriu] Jo faré una mica de trampa, ja que vaig ser director de COMRàdio. La funció de La Xarxa és indispensable, i ara seria impossible imaginar-nos aquest ecosistema sense La Xarxa. El suport que rebem els mitjans locals és enorme, és un aixopluc que fa que no ens sentim sols tecnològicament, jurídicament i en diversitat de continguts en el territori. De retruc, podem intercanviar programes i aportar notícies locals als informatius compartits.

En una entrevista a Jordi Margarit a Comunicació 21, va dir que “cal defensar i reivindicar les ràdios municipals, que és del poble i no del partit que governa l’ajuntament”. Ho comparteixes?
Els ajuntaments han d’actuar com a concessionaris de la freqüència municipal. Si això es porta a terme, podem blindar-nos. Si no és així, pot haver un perill d’acabar sent vulnerable, sobretot en entorns més petits. Tot i estar contemplat en la reglamentació, és bo que cada dia en prenguem consciència a l’hora de defensar la independència del mitjà de comunicació. El mitjà ha de poder treballar, perquè si li diuen el que ha de dir la informació es perverteix. El periodisme sempre camina al llindar el precipici, però ens cal disposar de la xarxa necessària per evitar la caiguda.

A Premià, la xarxa està garantida?
Tenim un avantatge respecte de la resta: l’alcalde és periodista! [riu]. Això és una sort immensa, perquè fa que entengui millor que ningú la nostra tasca de servei públic des de l’emissora municipal. I possiblement, per aquesta sensibilitat cap a la professió, fa que tinguem l’oportunitat d’estrenar uns nous estudis ben aviat.