Foto: Joanna Chichelnitzky
Iu Andrés Luarna (Barcelona, 1985) és el nou cap d’informatius de SER Catalunya. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, compta amb dos màsters de Periodisme i Integració Europea. Ha treballat com a redactor de 8tv (2014-2016), subdirector del programa Aquí, amb Josep Cuní de SER Catalunya (2018-2022), corresponsal internacional (2016-2018) i editor i guionista de Broadcaster (2018). En els gairebé tres anys que va treballar a la Generalitat de Catalunya, va exercir com a assessor en comunicació internacional del president Pere Aragonès, cap de l’Oficina de Comunicació del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, i cap de l’Oficina de Comunicació adscrita al Departament de la Presidència. A Comunicació 21, Andrés explica el seu retorn a SER Catalunya després de ser un dels dircoms del Govern de Pere Aragonès.
Roda el món i torna al born?
[Somriu] Per mi tornar a SER Catalunya és tornar a casa. Durant aquests anys he pogut tenir altres experiències, però l’època més intensa de la meva etapa professional va ser aquí, a Ràdio Barcelona. És un lloc on sempre m’he sentit molt a gust. Aquí és on vull construir el meu futur professional, vull que sigui una etapa llarga.
Com t’arriba la proposta per liderar els informatius de la redacció de Barcelona?
El director de continguts, Ramon Iglesias, em fa la proposta després que l’anterior cap d’informatius decideixi plegar. Va ser una casualitat, però és d’aquelles oportunitats que t’arriben en el moment oportú.
El teu nomenament com a cap d’informatius es produeix pocs dies després del teu cessament com a cap de l’Oficina de Comunicació del Departament de la Presidència.
Tot i que de portes enfora va semblar que la proposta em va arribar coincidint amb el final de la meva etapa com a dircom en el Govern de la Generalitat, les converses per tornar a la ràdio van ser molt abans. I això em fa feliç, perquè el procés de reflexió i de negociació de la proposta el vaig fer amb molta serenor, sense la urgència que suposa fer-ho quan se t’acaba una feina o et quedes a l’atur. Ho havia lligat feia setmanes, i només ho havia dit a gent de la meva confiança.
Ha canviat molt la ràdio respecte al dia que vas marxar?
Quan vaig marxar hi havia en Josep Cuní, una figura que aleshores tenia molt de pes i que avui no hi és. Per la resta, tot continua igual. Sí que és cert que hi ha molta mobilitat de redactors, cosa que fa difícil estabilitzar la plantilla. No és un cas exclusiu de SER Catalunya. Així i tot, hi ha un cert consens que SER Catalunya és un referent. En aquesta casa s’han forjat grans professionals que actualment són veus autoritzades en altres mitjans.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El teu aterratge a la ràdio va ser pràcticament a tocar de l’aturada de la programació d’hivern. Què vols aportar com a cap d’informatius?
El meu propòsit –i que compartim amb la redacció– és impulsar la nostra pròpia agenda de continguts fugint de l’allau diària de l’actualitat que ens arrossega a tots. Hem d’estar atents a l’actualitat, però fugint de l’agenda que ens marquen polítics, governs i administracions. El repte és posar al centre allò que preocupa als ciutadans. En realitat, és el que ha fet aquesta redacció des de fa 100 anys. No vinc a inventar la sopa d’all, sinó que vinc a posar tots els condicionants perquè la redacció d’informatius vagi cap a aquesta direcció.
Què aporta la redacció de SER Catalunya en el còmput global de la casa?
Quant a informatius també tenim la prioritat d’alimentar els programes d’àmbit estatal, que tenen grans audiències i són líders a Espanya. Aquesta és una de les peculiaritats que té la nostra redacció, i al mateix temps comporta una gran exigència.
Per què?
No només volem fer els informatius a Catalunya a la nostra manera, sinó que també hem d’explicar Catalunya per a la resta d’Espanya. En aquest sentit, puc dir que no hi ha cap altre mitjà que tingui les condicions d’explicar Catalunya i les seves peculiaritats per a tot Espanya amb la sensibilitat, el rigor i l’honestedat amb què ho fa la SER.
Això provoca que la redacció de Barcelona estigui permanentment connectada amb la de Madrid.
Així és, hi estem connectats sempre, hi ha una relació directa. I et diré més: la redacció de Madrid té molt en compte la de Barcelona, que s’ho ha guanyat a pols des de fa anys. Això també em fa feliç, que se’ns reconegui la feina ben feta per a la resta d’Espanya.
“SER Catalunya és una casa de referència per al periodisme i la comunicació. I aquesta és una etiqueta que hem de portar amb molt d’orgull”
A l’Estat, la SER obté grans audiències. A Catalunya, l’EGM té altres lideratges. Com es pot competir amb RAC1 i Catalunya Ràdio?
He de dir que aquesta no és la meva lluita directa, perquè no poden obsessionar-nos només les xifres d’audiència. La meva obsessió –aquesta sí– és que SER Catalunya continuï oferint una ràdio de servei públic als oients, com ha fet en les millors èpoques. I que cada cop aquesta informació sigui més propera als ciutadans. Aquest és l’ADN d’aquesta emissora, i per això hem aconseguit tenir una audiència molt fidelitzada. Tenim la missió d’explicar Catalunya per a la resta de l’estat, i aquí som líders, som els més escoltats.
I per què a la ràdio a Catalunya no hi ha el mateix lideratge que a Espanya?
La ràdio a Catalunya és un oasi, aquí es fa molt bona ràdio. Hi ha grans professionals. I és més: en cap altra comunitat de l’Estat hi ha una ràdio tan potent com a Catalunya, sabent que disposen d’una aposta i d’uns recursos molt determinats. A més de bona ràdio, a Catalunya es consumeix molta ràdio en català. I és una molt bona notícia, sobretot per a la llengua, que ens preocupa com a país, ja que és una eina transversal i d’identitat.
Precisament, la suma d’oients d’emissores en català bat rècords. La ràdio a Catalunya viu un moment molt dolç?
Veient la situació social que es viu al carrer respecte a la llengua, l’audiència de ràdio en català és un èxit. Per tant, si la ràdio serveix per aportar una mica d’esperança, benvingut sigui. Hi ha dues ràdios enormes (Catalunya Ràdio i RAC1) i una altra (SER Catalunya), però s’ha de posar en valor que una empresa espanyola aposti fermament per Catalunya, amb una programació específica en català a través de les desconnexions.
Foto: Joanna Chichelnitzky
SER Catalunya celebra aquest 2024 el seu centenari. L’efemèride pot servir com a punt d’inflexió per posar en valor i reivindicar la trajectòria de la casa en l’ecosistema radiofònic del país?
Aquest centenari em fa molta il·lusió, perquè SER Catalunya ha vist créixer i formar-se molts dels grans periodistes d’aquest país. Per això, SER Catalunya és una casa de referència per al periodisme i la comunicació. I aquesta és una etiqueta que hem de portar amb molt d’orgull. El centenari ens serveix per reivindicar-nos com a emissora, però també el bon moment que viu la ràdio en català. Aquest darrer trimestre d’any viurem moments molt bonics recordant l’efemèride.
Aterres a SER Catalunya després de gairebé tres anys com a dircom a la Generalitat. Què t’emportes d’aquella etapa?
M’emporto un record molt positiu. He après moltes coses de totes les experiències professionals que ha tingut fins ara, les he aprofitat totes. Quan vaig acceptar el repte d’entrar a l’equip de comunicació del Govern ho vaig fer perquè volia provar un àmbit desconegut per a mi. He pogut conèixer per dins com es treballa en un govern des del rovell de l’ou. He tingut grans aprenentatges que puc compartir, i d’altres me’ls quedaré per mi.
Quins pots compartir?
La política és un escenari complex. Així i tot, personalment em vaig envoltar d’un grup de persones que, independentment de quina era la seva aposta política, des d’un vessant humà eren impecables. M’han aportat moltíssim durant aquesta etapa. No només he après d’ells, sinó que també he fet amics.
“Patrícia Plaja és una gran referent de la comunicació i el país ho ha d’aprofitar”
Has treballat directament amb el president Aragonès, la vicepresidenta Vilagrà i la consellera Serret. Són polítics que s’adapten bé en la tasca dels dircom?
[Somriu] Sí, saben perfectament la importància que té avui la comunicació en el relat polític. Per tant, s’hi adapten, generen confiança i donen facilitats. Són persones íntegres i que es creuen el que fan. En voldria destacar, per sobre de tot, la qualitat humana. I això, independentment de la causa que defensin, és vital tenint en compte l’esforç i el temps que hi dediques. Només en puc dir coses bones.
De l’etapa a Palau, quin és el moment polític o comunicatiu que et va marcar més?
L’etapa final va ser dura, especialment des que les negociacions per a l’aprovació dels pressupostos comencen a trencar-se. Un cop el president Aragonès va convocar eleccions anticipades, et veus arrossegat per una inèrcia que tens la sensació que la política et passa per sobre. Ara bé, des d’una mirada més personal, el moment més difícil va ser arran de l’assassinat d’una cuinera amb la crisi a les presons. Aquell va ser el moment més intens en molt poc temps. Moments de crisi com aquests et fan créixer.
En una entrevista a Comunicació 21, l’exportaveu del Govern, Patrícia Plaja assegurava que “en política s’utilitza la paraula crisi amb molta lleugeresa”. Ho comparteixes?
Sí, per descomptat. Patricia Plaja és una professional brutal i amb una vàlua humana indiscutible. Quant a la comunicació de gestió de crisi, Plaja és la millor periodista del país. He après moltíssim d’ella, haver-hi compartit aquesta etapa és dels millors aprenentatges que m’emporto. Plaja és una gran referent de la comunicació i el país ho ha d’aprofitar.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Sent dircom i formant part de l’equip de comunicació del Govern, com encaixes l’ensopegada que va patir Esquerra en les darreres eleccions al Parlament?
Vaig fer un procés molt ràpid d’adaptació i de separar el que era estrictament professional del personal. Quant a l’aspecte professional, en les setmanes prèvies a les eleccions ja havia decidit la meva tornada a SER Catalunya. En un exercici d’honestedat, em vaig apartar de determinades reunions de govern.
Per què?
Perquè entenia que, si marxava en menys d’un mes, hi havia certa informació a la qual jo ja no hi havia d’accedir. En les eleccions –que encara era allà– jo ja havia canviat el xip, i quan aterro a la redacció d’informatius de SER Catalunya ja em sentia zero compromès amb aquell govern. En l’aspecte personal, després de les eleccions vaig viure amb una certa tristor empatitzant amb persones que formaven part d’aquell govern, que admiro i amb qui hi tinc molt bona relació.
Quina força té la figura del dircom davant del polític?
El dircom té un paper molt rellevant i imprescindible, perquè el volum d’informació és molt gran i perquè el missatge té una repercussió mediàtica i social molt gran. Hi haurà el dircom que vol tenir més capacitat de decisió que un altre, cadascú té el seu tarannà, tant el dircom com el polític. Fins fa pocs anys, la política tenia un canal unidireccional, avui el dircom ha d’intentar posar ordre en un oceà d’informació brutal.
“El meu propòsit és impulsar la nostra pròpia agenda de continguts, posar al centre allò que preocupa als ciutadans”
El vincle entre el periodista i el polític també ha canviat. Amb la munió d’assessors i dircoms, creus que la informació política s’ha bunqueritzat?
Aquesta onada tan bèstia de comunicació i d’informació ens ha bunqueritzat a tots, perquè com a personatge públic t’exposa les 24 hores del dia davant l’opinió pública. I no només passa a polítics, també a directius de grans empreses o esportistes d’elit. En l’escenari actual, és lògic que la figura del dircom o l’assessor tinguin la funció de posar-hi fre. Ho veig comprensible.
Després d’haver treballat en un govern d’Esquerra, et preocupa que estiguis etiquetat a l’hora d’exercir el periodisme?
Crec que aquesta és la gran pregunta que es fa tothom quan accepta ser dircom d’un organisme com pot ser la Generalitat. Jo em sento molt tranquil, perquè crec en l’honestedat, la lleialtat i la professionalitat. Aquests són els valors i els principis que has de demostrar en qualsevol lloc de feina i que estan per sobre del color polític del govern que ha decidit contractar-te. En el meu cas, aquesta és la meva carta de presentació. I la prova és que ha vingut una empresa com SER Catalunya i m’ha proposat ser el cap d’informatius.
Podries treballar com a dircom d’un govern del PP?
Hi ha determinats partits polítics, i fins i tot empreses, en els quals no treballaria. Tothom té les seves pròpies línies vermelles.
