Joana Vallès i Pena (Capçanes, Priorat, 1964) és periodista i cap de continguts de la Xarxa Audiovisual Local. Tot i que els inicis va dedicar-se a l’elaboració de continguts en diferents revistes de diversos àmbits, bona part del recorregut professional de Vallès passa per la comunicació política i institucional. Primer, al gabinet de premsa de CDC i CiU, i després, com a cap de comunicació de diferents departaments de la Generalitat. Abans d’incorporar-se a La Xarxa va ser directora de comunicació del Departament d’Interior de la Generalitat. És una veu autoritzada de la comunicació de proximitat a Catalunya tenint en compte el seu pas pel Consorci de Comunicació Local. A Comunicació 21, Vallès exposa la reformulació que ha fet en els continguts de La Xarxa.
Des de fa un any i mig ha tornat al panorama comunicatiu de proximitat des de La Xarxa. Com va encarar aquest nou repte?
Amb molta il·lusió. Després de molts anys dedicada a la comunicació política i institucional tenia ganes i la necessitat de crear i dissenyar coses diferents dins d’un projecte llaminer com és La Xarxa. Acceptar aquest repte també ha suposat tancar definitivament la carpeta de la comunicació institucional.
Quina XAL es troba quan hi arriba?
Un projecte tecnològicament potent, però amb certes mancances força enquistades que fan que la majoria de mitjans que integren La Xarxa hagin de fer autèntics malabarismes per sobreviure davant un món absolutament canviant. Per tot plegat, i perquè no hi hagi la sensació d’enquistar-se, de perdre l’espontaneïtat i la il·lusió, cal fer volar la imaginació per dissenyar productes molt més atractius. Per això, la XAL necessita una nova sacsejada.
La nova programació respon al nou pla estratègic?
Sí, el nou pla estratègic ja està cuinat i s’està començant a aplicar. Pel que fa al canvi de programació que emana d’aquest pla, tot i que la pandèmia va impedir que es posés en marxa al setembre passat, serà una realitat a partir del 6 d’abril vinent. Amb el nou pla estratègic, La Xarxa visualitzarà molt més la participació directa dels mitjans associats. Aquesta és la millor manera en què podem evolucionar i adaptar-nos a la nova realitat comunicativa.
Quins canvis preveu el nou pla estratègic de la programació actual?
S’escurçarà el magazín del matí, de 7 a 9 h; La porteria de Pitu Abril serà al migdia, i hi haurà l’estrena d’un nou magazín de tarda, de 16.30 a 18.30 h. Aquest nou magazín tindrà un plató central des de Barcelona que es complementarà amb diversos espais arreu del país. No sempre tot passarà en el mateix plató. De la programació diària hem readaptat el Connecti.cat, i hi haurà un nou espai mensual dedicat a l’Agenda 2030 que es farà des de les diferents televisions locals.
“Per garantir la supervivència dels mitjans cal fer passos en ferm i decidits. Si no es fan, els mitjans locals corren el risc de desaparèixer”
Més enllà dels retocs en la programació, l’essència de La Xarxa es manté intacta?
Sí, però ha d’avançar. La Xarxa no és un mitjà, sinó una plataforma que ofereix continguts, un servei que sigui útil als diferents mitjans associats. La prioritat és oferir als oients i telespectadors una informació propera, sense oblidar la mirada que té el país en conjunt. Ara bé, la comunicació local ha de fer passes endavant per visualitzar totes les mirades que hi ha al territori, reforçant amb nous opinadors que posin en valor el territori. Per garantir la supervivència dels mitjans cal fer passos en ferm i decidits. Si no es fan, els mitjans locals corren el risc de desaparèixer.
Així i tot, la pandèmia ha cotitzat a l’alça el valor dels mitjans de proximitat.
Sí, és evident. Portàvem uns anys on la globalització amenaçava seriosament la comunicació de proximitat. Però en els dos últims anys s’ha posat en relleu el paper dels mitjans locals. Més enllà de la pandèmia –que és el cas més flagrant–, els episodis d’aiguats, la tempesta del Glòria, l’ensurt a la petroquímica de Tarragona o la nevada recent han posat de manifest aquest valor del periodisme de proximitat. Els mitjans associats a La Xarxa fan una feina d’una gran transcendència, i en molts casos sent els primers en informar a la població.
La Xarxa ha de competir amb els mitjans generalistes?
No, no ha de competir amb TV3 ni TVE. Al contrari, crec que la perspectiva actual de la comunicació global exigeix sumar esforços. Amb la pandèmia s’ha vist que cal trobar sinergies entre els diferents mitjans del país perquè la comunicació convencional no perdi terreny. Si enfoquem la comunicació com una competició, tots hi perdrem. En canvi, si l’enfocament de cada mitjà és mantenir cadascú la seva essència i amb la voluntat de trobar-hi complicitats, hi guanyarem com a mitjans i com a societat.
Vostè té una llarga experiència a l’hora de pensar i dissenyar mitjans. Fa 20 anys va estar al rovell de l’ou en la creació de l’Agència Catalana de Notícies.
L’ACN va sorgir com a plataforma informativa que expliqués tot allò que es coïa a Barcelona i que afectava directament al territori. Aleshores aquesta funció la feien dos periodistes, Josep Rius i Marta Rodríguez, que des de la seu del Col·legi de Periodistes actuaven com a corresponsals per a la resta de mitjans locals del país. En l’equip fundacional apostem per un periodista que es diu Carles Puigdemont, qui va acabar sent el primer director de l’ACN, i Girona acollirà la seu de l’agència.
Vist amb perspectiva, l’actual ACN manté la funció que van dissenyar aleshores?
Sí, indiscutiblement. L’ACN fa una tasca vertebradora en la comunicació del país i compta amb un gran equip de professionals al darrere.
Vostè va formar part de l’equip de comunicació del primer portaveu del Govern de la Generalitat.
Així és. Eren els darrers anys de la presidència de Jordi Pujol i amb Artur Mas com a conseller en cap. Es va creure convenient que calia explicar públicament els acords de govern i una única veu que donés la cara en la gestió. Felip Puig es va convertir en el primer portaveu del Govern perquè era qui millor podia exercir aquesta nova figura.
“La comunicació institucional és molt rellevant i viure-la des de dins em va apassionar moltíssim. Poder servir el meu país va ser tot un orgull”
Vostè va conviure molts anys fent comunicació des de la política. Què en va aprendre?
Moltíssim. Van ser uns anys d’aprenentatge constant i d’una gran responsabilitat perquè vetlles per la imatge del govern que tens al darrere. La comunicació institucional és molt rellevant i viure-la em va apassionar moltíssim. Des d’un punt de vista professional, poder servir el meu país va ser tot un orgull.
Després d’uns anys allunyada de la comunicació institucional, hi torna coincidint amb l’aixecament del 155 per part del Govern espanyol.
Sí, vaig tornar a caure en la temptació [riu]. Vaig acceptar la proposta perquè el Departament d’Interior és un espai que m’apassiona, tot i que va ser un dels més castigats per l’aplicació del 155. Si la meva experiència anterior servia per ajudar a remuntar-lo i fer costat als professionals que hi treballen, valia la pena tornar-hi.
Malgrat tot s’acaba de manera sobtada previ als aldarulls per la sentència als líders polítics i socials del procés.
Així és. Però no em preguntis res més, perquè em vaig imposar a mi mateixa de forma conscient que no parlaria de política ni de la meva etapa a Interior mentre hi hagi el Govern pel qual vaig treballar. D’aquí un temps, si vols tornar a entrevistar-me, potser te’n parlaré. O potser no [riu].
