Foto: Joanna Chichelnitzky
Jordi Gil (Tarragona, 1977) presenta Esport Club els caps de setmana a Esport3, el canal esportiu del 3Cat. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se professionalment a Cadena SER – Ràdio Reus i Canal Reus Televisió. El seu salt a Barcelona va ser per treballar a El Terrat, només un any, fins que es va incorporar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A la Corpo, majoritàriament, ha format part de la redacció d’esports presentant programes com Temps de neu. Després de tres anys com a corresponsal a Madrid del Tot es mou, ara ha tornat a Catalunya per tornar a la informació esportiva. A Comunicació 21, Gil avala l’aposta que ha fet la Corpo amb els nous informatius.
Adeu, Madrid. Hola, Barcelona. Aquest podria ser un eslògan del teu moment vital?
[Riu] Sí, encaixa perfectament. Després de viure tres anys a Madrid, ha estat una etapa personal i professional molt bonica on he après moltíssim. L’experiència de viure a fora és meravellosa, però ara ja em venia de gust redescobrir Barcelona.
Així, ha sigut una tornada volguda.
Sí, tot i que la direcció del Tot es mou i la mateixa Helena Garcia Melero em convidaven a continuar a Madrid. Ara bé, tenia clar que aquesta era una aventura amb data de caducitat. Volia tornar a casa i ho he pogut fer perquè hi ha hagut l’oportunitat de fer-ho.
Tornar a casa volia dir, també, recuperar el barret de la informació esportiva?
Així és. El departament d’esports és el lloc on vaig començar a TV3, d’això ja fa molts anys. És cert que també he pogut combinar els esports amb els informatius, però esports és casa meva.
“La generació dels Canut i Robirosa són referents amb majúscules de la tele i de la informació esportiva del país”
Per què vas acceptar la proposta del Tot es mou?
Des de la tele s’ofereix als treballadors d’altres departaments la possibilitat de formar part del Tot es mou. En aquell moment jo era a Temps de neu i Temps d’aventura, i va coincidir que va acabar la temporada i no tenia la garantia que hi hagués continuïtat. Davant d’aquesta situació, vaig decidir-me a provar una nova aventura al programa de la Melero.
Com és fer periodisme a Madrid?
És igual que a Barcelona. L’única diferència és que, mentre a Catalunya TV3 és el mitjà de referència per a la ciutadania, a Madrid és un mitjà més, i en la majoria dels casos és un mitjà que no els interessa perquè hi ha mitjans estatals que tenen més capacitat d’influència.
D’aquests tres anys a Madrid, quins són els moments periodístics que t’han marcat més?
El maig de 2023, recordo la convocatòria d’eleccions generals de Pedro Sánchez després d’uns molt mals resultats del PSOE a les municipals i les autonòmiques. L’endemà, jo era a la seu del PP explicant la reacció dels resultats, i en una connexió en directe va coincidir l’anunci de Sánchez. Altres moments van ser la cobertura de molts directes des del Suprem amb les conseqüències del procés, i també més darrerament amb la corrupció del PSOE. Ara bé, hi ha un altre moment especial que m’emporto de Madrid.
Quin?
Les cobertures d’àmbit cultural i social de Madrid. Quan tens l’oportunitat d’entrevistar Javier Bardem i companyia i, al mateix temps, noms reconeguts de Hollywood, et demostra la capacitat d’influència que té aquesta ciutat.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El fins ara director del Tot es mou, Albert Aguilera, va assegurar en una entrevista a Comunicació 21 que “Helena Garcia Melero té carisma, empatia i vocació de servei públic: és la millor comunicadora del país”. Ho comparteixes?
Podria ser, sí. El millor comunicador del país no sabria dir-te’l. Però Melero està en el podi, entre els tres millors. L’Helena és un animal periodístic i de televisió. És capaç de fer sis coses al mateix temps i comunicar-ho de forma natural i senzilla. El millor aparador del Tot es mou és la Melero, l’audiència segueix el programa per ella.
El Tot es mou és el programa que defineix millor l’essència de TV3?
Ho són tots els programes d’informació de servei públic.
L’any que ve l’InfoK celebrarà els seus 25 anys d’història, dels quals durant cinc temporades vas ser-ne el presentador. Què va suposar aquella etapa per a tu com a professional?
Ha estat la millor etapa com a professional [somriu]. I ho va ser pel concepte de programa i, sobretot, perquè l’audiència són nenes i nens. Com a professional, t’obliga a explicar una notícia per a un públic que encara no té referents i, per tant, ho has d’explicar molt millor que a ningú. Els infants no tenen filtres ni clixés i, si ets capaç d’explicar-los els fets i que ho entenguin, raonaran millor que els adults. Fer aquest exercici és molt enriquidor.
“El nou plató dels TN és una joguina tecnològica molt avançada per descobrir, donarà molt de joc”
I deu haver-hi molts adolescents per als qui en el seu moment eres el seu Pellicer o Cruanyes de capçalera.
[Somriu] Sí, molts d’ells encara m’ho recorden pel carrer. Durant la meva etapa com a presentador de l’InfoK vaig fer-me moltes fotos amb la canalla, vaig signar autògrafs i vaig repartir moltes abraçades. Com a curiositat, he de dir que he estat el presentador que ha estat més anys al capdavant de l’InfoK.
Em sabries dir tots els presentadors de l’InfoK d’aquests 25 anys?
[Riu] Sí, és clar! Núria Soler, Manel Alías, Anna Arboix, Lluís Marquina, Mireia Segú, Jordi Gil, Laia Servera i, actualment, Núria Vilanova.
La pregunta és obligada. Com a treballador de la casa, com vius el procés de refundació de TV3 amb l’aposta pel 3Cat?
És un canvi en el qual ens hi hem d’acostumar tots. Des de fa anys, hem canviat els nostres hàbits de consum i l’aposta per la plataforma 3Cat era una necessitat. Si a partir d’ara la decisió és que la marca sigui 3Cat em sembla bé, ja ens hi acostumarem. Així i tot, la marca TV3 és molt potent, té un recorregut de més de 40 anys i tothom l’identifica. Per això, no es perdrà mai.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La temporada ha començat amb l’estrena d’un nou plató i dels nous Telenotícies. Quina mirada hi poses?
És una joguina tecnològica molt avançada per descobrir. El nou plató donarà molt de joc, cosa que et permetrà explicar l’actualitat d’una manera diferent, adaptant-te a les noves necessitats. El plató anterior havia quedat caduc, tenia certes limitacions. Si vols continuar sent un referent has de fer un pas endavant com aquest. Era imprescindible innovar per continuar a l’avantguarda tecnològica.
Des d’aquest setembre presentes i dirigeixes Esport Club els caps de setmana a Esport3. Has tornat a la teva zona de confort?
A mi m’apassiona tot el que faig en cada moment. Sigui esport en directe, una connexió per al Tot es mou o fent l’InfoK. Ara presento Esport Club els caps de setmana i els programes de prèvia i post dels partits de l’Espanyol i el Girona de futbol. També m’ho estic passant bé així.
El model de la informació esportiva ha de ser la pròxima revolució de la Corpo?
Els esports han de continuar evolucionant com la resta. De fet, en els darrers dos anys ja s’ha produït un canvi significatiu fruit de l’aposta de la plataforma 3Cat. Així, s’ha traduït en les audiències d’Esport3, que van a l’alça. Avui hi ha un consum més elevat de programes com l’Onze, Esport Club i Tot costa. Els esports tornen a agafar volada al 3Cat amb l’emissió dels resums dels partits de Primera Divisió de futbol o de la Premier League anglesa.
“Esport3 està agafant embranzida, volum i múscul, i continuarà així”
Des de fa anys es diu que Esport3 s’està repensant com a canal. Si tu tinguessis el poder de decisió, com seria el canal?
El cap d’esports de TV3, Dani Barcon, ja sap com fer-ho [riu]. En Barcon en sap molt d’esports, de realització i de gestió d’equips.
Així, s’interpreta que el model d’esports al 3Cat i el procés de repensar Esport3 s’està fent sobre la marxa, pas a pas?
Esport3 està agafant embranzida, volum i múscul, i continuarà així. L’audiència ja ho està comprovant.
Esport3 n’ha sortit beneficiada del tancament de Barça TV?
No hi veig cap efecte directe. L’aficionat culer veu tots els canals possibles on s’emeti informació del Barça. Tot i perdre el canal per la TDT, com a club, el Barça sempre tindrà diversos canals d’emissió dels seus continguts d’interès per a l’aficionat.
Els anys daurats dels esports a TV3 tornaran?
Ens agradaria tornar-hi, però és inviable. No podem competir pels drets televisius amb les plataformes, ni tan sols amb RTVE, que també inverteix molts diners. La competència és tan ferotge que fins i tot Movistar Plus+ ha perdut els drets televisius de l’NBA en mans de DAZN i Amazon Prime després de molts anys. És molt bèstia el que s’arriba a pagar.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Per què els continguts que fan referència al Barça tenen més volum als informatius del 3Cat que no pas els d’altres clubs catalans com l’Espanyol o el Girona, o els d’altres esports, com el bàsquet o l’hoquei patins?
Quant a volum de seguidors és evident que el Barça és majoritari respecte a la resta. La nostra tasca és, precisament, posar-hi l’equilibri. Ara bé, la prioritat és ser capaç de generar interès en qualsevol informació que generi l’esport català. Sempre ho he tingut molt clar.
Durant els anys daurats, en els esports de Televisió de Catalunya es van consolidar un seguit de periodistes que han deixat empremta: Lluís Canut, Jordi Robirosa, Quique López Vilalta i Arcadi Alibés, per citar-ne alguns. Què simbolitza aquesta generació?
Són referents amb majúscules de la tele i de la informació esportiva del país. També n’hi ha d’altres en diversos mitjans. Ells són companys excel·lents i grans professionals. A Canut i Robirosa se’ls troba molt a faltar. I a la resta els queda ben poc. L’Alibés plega a l’octubre; el López Vilalta, per Nadal, i el Xavier Bonastre, l’any vinent. De tots ells n’hem après moltíssim, n’hem begut tots i han estat mestres per a la meva generació. El que ens toca és a base d’esforç mantenir l’excel·lència que han demostrat durant tants i tants anys.
En els darrers anys, el periodisme esportiu s’ha hooliganitzat?
Com en el periodisme, no només en l’àmbit esportiu, sempre hi ha hagut de tot. Actualment, en els informatius de la majoria dels mitjans hi ha més opinió que informació que va més enllà del fet noticiable. Amb els esports ha passat sempre. Hi ha hagut mitjans que de la rumorologia n’han fet el fil conductor i, fins i tot, que han apostat per sumar-hi la premsa rosa. I n’hi ha d’altres –com és el cas de TV3– que han apostat per la informació verídica i contrastada. Seria molt greu que en la informació dels esports d’un Telenotícies no fos així.
“El 2Cat? Tot el que sigui un nou mitjà de comunicació i en català, benvingut sigui”
Des dels mitjans convencionals, com es pot competir amb els nous formats i nous referents per a la gent jove, com és el cas de Gerard Romero i el seu Jijantes a Twitch?
Romero és un paio molt llest que amb els anys s’ha forjat moltes fonts d’informació i que ha sabut trobar el seu espai a Twitch. Per a la gent més jove connectar-se a través del mòbil en aquests nous canals de comunicació és molt més natural. Des dels mitjans convencionals hem de continuar apostant per la informació i trobar la fórmula perquè els joves s’hi sentin atrets. Ara bé, no has de perdre el focus i defensar l’essència: la informació verídica i contrastada.
A quina emissora escoltes els partits del Barça?
Generalment, com que coincideix que treballo, ho faig pel canal de televisió que s’emet. Ara bé, quan tinc festa sempre escolto La TdT de Catalunya Ràdio.
És un gest de corporativisme?
No, ni de bon tros. Escolto altres emissores de ràdio, també RAC1 puntualment, és una emissora que m’agrada. La prioritat que tinc sempre és la llengua: sempre trio el català. Defenso el català allà on faci falta, en l’àmbit professional i també privat. Parlo en català, sempre.
Foto: Joanna Chichelnitzky
A Barcelona pots parlar en català amb normalitat?
No, a Barcelona cada cop costa més fer-ho. Al meu barri, el Poble-sec, quan passejo el meu gos (el Vino) m’adono que el català no és la llengua habitual. Jo els parlo en català i faig l’esforç perquè m’entenguin. No pot ser que per sistema cedim amb la llengua.
Per què té tanta transcendència tot allò que genera TV3 i 3Cat?
Perquè la gent se la sent molt seva. És el mitjà de referència, reconeix la gent que hi surt, i per això sempre hi té interès. Trobo que està molt bé.
Aquest octubre engega el 2Cat, la nova aposta en català de RTVE. Com es veu des de Sant Joan Despí?
Tot el que sigui un nou mitjà de comunicació i en català, benvingut sigui.
Que el nom del canal es digui 2Cat és una provocació o una picada d’ullet?
A mi em fa més gràcia que una altra cosa. Repeteixo: tot el que sigui sumar més hores d’emissió en català, endavant.
“La meva millor etapa com a professional ha estat presentar l’InfoK”
El periodisme és un ofici que està farcit d’egos?
No n’hi ha més que en altres oficis. Possiblement, entre els metges, els polítics o els arquitectes també n’hi ha. Tothom té molt ego en qualsevol àmbit professional. Vivim en un món molt competitiu, ple d’egos. Ara bé, hauríem de replantejar-nos tots quin paper juga l’ego en les nostres vides. Arribarem a la conclusió que potser li donem molta importància i no en té tanta.
La teva vida professional ha anat lligada a la televisió. Té alguna explicació?
M’ho passo molt bé fent televisió. La ràdio també m’apassiona, però sempre he estat vinculat a la tele i he gaudit moltíssim.
Es lliga més passejant el teu gos o sortint a televisió?
Es lliga igual, zero! [riu]. Sortir a televisió pot cridar més l’atenció, però de lligar, res de res. El que et fa lligar és la teva relació personal amb algú, atraure l’altre, no pel fet de passejar un gos o sortir a televisió.
Amb la cinquantena a la vista, la teva trajectòria passa exclusivament per TV3?
Podria ser, tot i que encara em queden 17 anys! A TV3 hi porto molts anys, però m’hi sento molt a gust. Ara bé, tinc inquietuds i estic obert a fer altres coses dins la tele, tenir noves experiències com sempre he fet fins ara.
Xavi Freixes: “Avui a Ràdio 4 hi ha la il·lusió dels primers anys de RAC1”
