Josep Callol (L’Escala, L’Alt Empordà, 1971) dirigeix el Diari de Girona des del passat juny, quan va rellevar Jordi Xargayó. El periodista lidera la nova etapa de la capçalera després d’una llarga trajectòria al mitjà, on treballa des de fa 25 anys. Callol es va iniciar en la comunicació a Ràdio l’Escala el 1987, i posteriorment va treballar a Ràdio Grup i Onda Rambla Girona, a més de col·laborar a TV Girona i els setmanaris Hora Nova de Figueres i Proa de Palamós. Abans d’assumir la direcció, va ser redactor de successos, comarques i política, i des de 2002 cap de secció de comarques i redactor en cap d’informació local. A Comunicació 21, Callol referma el posicionament del Diari de Girona i avala l’aportació determinant que està tenint Prensa Ibérica.
Mig any dirigint el Diari de Girona en un relleu enmig d’una pandèmia.
Sí, però em vaig trobar amb un equip que coneixia, que hi tinc una confiança màxima. Diria que la redacció ha encaixat bé el relleu a la direcció. Tot i que he tingut diferents càrrecs dins el diari, cada pas generava més responsabilitat. Quan t’ofereixen ser director és el màxim, perquè és l’empresa qui diposita tota la confiança en tu.
Què suposa rellevar Jordi Xargayó, qui va ser director els darrers 23 anys.
Li fèiem la broma de comparar-lo amb el president Pujol, ja que va governar el país durant 23 anys [riu]. El seu llegat és palpable: l’aposta per la informació local i el control dels poders; és a dir, que el mitjà de comunicació ha de seguir actuant com a vigilant de les nostres institucions. El repte que tenim ara mateix és millorar el que ens va deixar en Xargayó en el nou escenari digital.
Sumes 25 anys al diari. Des del teu punt de vista, quins serien els dos moments més rellevants que ha viscut el Diari de Girona?
El més rellevant va ser el relleu empresarial al capdavant de la capçalera. El final de l’etapa empresarial anterior –de la qual jo n’era col·laborador– va ser molt difícil, perquè els pagaments s’eternitzaven i me’n vaig haver d’anar… Va ser un moment en el qual l’empresa va entrar en fallida, el diari corria el perill de desaparèixer. L’entrada de Prensa Ibérica va salvar la capçalera, tot i que hi havia empresaris gironins que volien formar-hi part.
“El Punt està molt arrelat, especialment a comarques, i en canvi, nosaltres molt més a la ciutat de Girona. Les dues capçaleres aportem un valor afegit”
Vist amb perspectiva, va ser un encert formar part de Prensa Ibérica?
Sí, absolutament. Formar part de Prensa Ibérica va ser un punt d’inflexió per al Diari de Girona, perquè ens va donar l’estabilitat i la tranquil·litat desitjada en tots els àmbits: econòmic, empresarial i periodístic. L’editor mai ha interferit en la línia editorial, treballem amb absoluta llibertat i la seva prioritat és que la capçalera sigui rellevant en el seu territori d’influència.
I ho és, d’influent, la capçalera a Girona?
Sí, a Girona i a tota la província. Tant en paper com en digital. I a més, formant part de Prensa Ibérica ens permet, per exemple, publicar altres continguts –com ara d’El Periódico de Catalunya– que van més enllà del nostre territori. En els darrers anys ens ha permès apuntalar molt millor els continguts que oferim als nostres lectors.
A banda del canvi empresarial, quin altre moment ha estat decisiu per a la capçalera?
El cas Treball i que molts mitjans el van rebatejar com a cas Pallarols, que va ser el finançament irregular d’Unió Democràtica. El cas va néixer a Girona i va ser el Diari de Girona qui el va destapar. Van ser uns anys d’investigació periodística molt intensos i que van revitalitzar la capçalera. Amb el pas del temps, quan la sentència judicial avala tot allò que has anat publicant, representa una satisfacció en l’exercici del periodisme.
Hi ha una manera de fer periodisme a la gironina?
No, perquè segurament els models que hi ha a Girona es podrien trobar a qualsevol lloc. La mirada de proximitat que tenim a Girona no és diferent de la que puguin fer altres capçaleres d’àmbit local i comarcal que hi ha al país o en el nostre grup editorial. El secret és exercir el periodisme a través de les fonts i l’honestedat que requereix l’ofici.
Com conviuen les dues grans capçaleres de Girona, El Punt Avui i Diari de Girona?
El Punt està molt arrelat, especialment a comarques, i en canvi nosaltres molt més a la ciutat de Girona. Durant anys, hi va haver una lluita aferrissada per la informació local, però El Punt Avui ha prioritzat l’aposta per la informació de política catalana. Sempre hi ha competència, sobretot en les exclusives de la informació local, i considero que les dues capçaleres aportem un valor afegit a les comarques gironines. Des de fa temps, la nostra edició digital va per davant.
Dijous es va fer públic el darrer EGM. A la província de Girona, per primer cop el Diari de Girona ha superat El Punt Avui i és el segon diari amb més lectors, només per darrere de La Vanguardia. Què demostren aquestes dades?
El que crec interessant d’aquesta dada és que demostra que es pot créixer en lectors de diaris en paper. L’augment de 4.000 lectors respecte de l’últim EGM és el que ens ha permès passar al davant d’El Punt Avui per primer cop en molts anys. Ara hem de treballar per consolidar-nos-hi.
Quin pes té la vostra capçalera en l’ecosistema comunicatiu gironí?
La immediatesa ha contribuït a què tinguem una posició de lideratge a Girona en l’àmbit digital, tens la sensació que som un referent informatiu en les comarques gironines. És cert que arreu de la província encara hi ha un gruix d’emissores municipals que estan fent molt bona feina, però el fet de poder publicar al digital una informació que es produeix en el moment té un efecte multiplicador, et dona una visibilitat enorme.
I quin pes té el Diari de Girona respecte de les grans capçaleres d’àmbit nacional dins l’ecosistema comunicatiu català?
L’equilibri entre les capçaleres a Catalunya és diferent del que succeeix en altres comunitats de l’Estat espanyol. Durant molts anys, hi havia lectors que anaven al quiosc a comprar dos diaris: un d’àmbit nacional i l’altre local. Ara l’escenari és molt diferent per la caiguda en les vendes dels diaris, perquè ara és un miracle que algú compri un sol diari. A la xarxa és molt difícil detectar-ho.
“S’està estudiant la possibilitat de cobrar pels continguts digitals. No sabem de quina manera ni com, i podria ser l’any que ve”
El 2021 ha estat un any de canvis. La capçalera va estrenar un nou disseny web.
Així és. El nou disseny que vam posar en marxa el maig passat s’adapta a cada dispositiu, pensat per oferir una millor experiència d’usuari, i posant especial èmfasi en la navegació mòbil. Hi ha molt més equilibri, més espai per a les fotografies i els vídeos, i l’aposta per les obertures informatives ens han fet donar un salt de qualitat.
Com s’ha adaptat la redacció al nou escenari i de convivència amb el paper?
L’any 1999 vam posar en marxa el primer web de la casa. Aleshores només es bolcava la informació que es publicava en paper al digital. A partir d’aquí, s’han anat fent passos endavant fins que ara la redacció prioritza el digital per davant del paper. Fins al punt que el diari el cuinem a partir dels continguts que es van publicant durant el dia al web.
Fins avui els continguts digitals del Diari de Girona són d’accés gratuït. L’empresa té la intenció d’apostar pel pagament?
S’està estudiant, però és probable que sí. No sabem de quina manera ni com, i podria ser l’any que ve. Les capçaleres més grans de Prensa Ibérica ja ho han implementat, i ara el grup està estudiant la manera d’aplicar-ho a les capçaleres més petites.
Com a director d’un diari de paper, com vius la davallada que està patint el seu consum?
Amb preocupació i amb una certa tristesa. És molt difícil pronosticar què passarà amb el paper, però he de dir que, durant el confinament, un 65% dels nostres lectors seguien recollint el diari als quioscos. Aquesta sorpresa em fa ser optimista. Costarà molt que el paper desaparegui si finalment ho acaba fent.
Fins a quin punt el fitxatge de Marc Gasol pel Bàsquet Girona genera més vendes?
Ho haurem de veure, perquè tenim l’experiència del futbol, quan el Girona va ser a Primera Divisió i no vam tenir l’audiència desitjada. Els esports sempre han tingut un pes específic dins la capçalera, prova d’això és que la informació esportiva l’oferim en un suplement els diumenges i dilluns. Desitjo que amb l’arribada de Gasol a Girona el bàsquet torni a ser en el lloc més alt, i tant de bo es tradueixi amb més consum d’informació pel diari.
“Formar part de Prensa Ibérica va ser un punt d’inflexió per al Diari de Girona, perquè ens va donar l’estabilitat i la tranquil·litat desitjada en tots els àmbits: econòmic, empresarial i periodístic”
La pandèmia ha enfortit la premsa de proximitat o de quilòmetre zero?
És probable. Si abans et deia que durant el confinament vam mantenir la confiança dels lectors en paper, el consum en digital es va disparar moltíssim fins a 150.000 usuaris únics diaris. Un cop hem normalitzat la vida social, aquest augment d’usuaris ens ha permès mantenir una mitjana de 100.000 usuaris únics al dia, que per al Diari de Girona són unes grans xifres, tenint en compte que abans de la pandèmia eren gairebé la meitat. Per això tenim el repte de mantenir-nos i de seguir incrementant aquesta fidelitat.
Quins altres reptes té la capçalera?
Tenim tres grans reptes: el primer, la informació hiperlocal; és a dir, posar l’accent en un seguit de municipis i ciutats que augmentaríem els continguts. El segon, utilitzar les eines que disposem i que ens ofereix el grup de Prensa Ibérica per arribar a molta més audiència. I el tercer, no renunciar a mantenir i ampliar les vendes de paper.
El 30 de novembre, el Diari de Girona va rebre el premi en categoria de premsa diària en la 21a Nit de les Revistes i la Premsa en Català que promou l’APPEC. Què suposa aquesta distinció?
Quan et reconeixen la feina sempre és bonic i reconfortant. Que a més el premi et reconegui la cobertura territorial, que és la teva essència, doncs encara és millor. I en aquest cas, ha estat la primera vegada que s’ha instaurat la categoria a un mitjà de premsa diària. Estem molt agraïts i contents.
