Laura Ribes (Sant Boi de Llobregat, 1985) és periodista i l’actual presentadora de l’edició d’estiu de Notícies en Xarxa, que s’emetrà de dilluns a divendres (de 19.30 a 20 h) per les diferents televisions locals fins al 3 de setembre vinent. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb un Màster de Nutrició Integrativa a l’Institute for Integrative Nutrition de Nova York. Després d’una beca als informatius de Telecinco i un any a Comunicàlia, ha fet carrera a la Xarxa Audiovisual Local des de fa més d’una dècada, on ha combinat informatius i programes. A Comunicació 21, Ribes reivindica la transversalitat que té La Xarxa com a mitjà per aprendre els diferents papers de l’auca de la professió.

T’estrenes com a presentadora d’un informatiu, tot i que sumes més d’una dècada a La Xarxa.
Sí, i tot i que ja estic familiaritzada amb la pantalla no deixa de ser un canvi de registre per a mi. Durant aquests anys he aparegut de forma més intermitent davant de la càmera, i ara ho faré durant aquestes setmanes fins que finalitzi la programació d’estiu.

T’esperaves aquesta oportunitat?
[Riu] No, fins al punt que ja tenia les vacances programades. He hagut de canviar-ho, però benvinguda sigui aquesta feina. I de moment l’estic gaudint molt després de la primera setmana d’emissió. Treballant a La Xarxa he interpretat tots els papers de l’auca, però mai aquest.

A La Xarxa, fas de tot?
Sí, i és un dels aspectes més positius que té La Xarxa. D’ENG, a la redacció, als informatius, a programes (a plató o en itinerants). Han estat més de deu anys que m’han permès descobrir-ho gairebé tot del periodisme. En una altra televisió més gran haguera estat impossible. Per això, porto molt integrat l’ADN Xarxa.

Quin és l’ADN Xarxa?

Viure el periodisme de proximitat al màxim. La Xarxa és la finestra dels periodistes de les diferents televisions locals, que són els primers a trepitjar el terreny, els que expliquen primer la notícia i els que poden contrastar-la. I sense tenir la pressió de les audiències, a La Xarxa pots tastar diferents formats, i tens l’oportunitat de moure’t en diferents espais, ja siguin informatius o de programes.

I t’ofereix nous al·licients?
Així és. La Xarxa et permet no encasellar-te en un sol àmbit. I això fa que sempre tinguis nous reptes, t’obliga a no adormir-te ni a acomodar-te. Sempre et pot arribar una nova oportunitat i sortir de la teva zona de confort, cosa que et revitalitza com a professional. Per tot plegat, treballar a La Xarxa és enriquidor.

L’oportunitat per a tu és ara presentar aquest format estiuenc de l’informatiu al vespre.
Sí, actualment el Notícies en Xarxa deu ser l’informatiu que compta amb més corresponsalies arreu de Catalunya, amb una trentena de televisions del territori al peu del canó. L’espai compta amb una entrevista diària, posem en valor els elements gràfics gràcies als nous recursos de què disposa el plató, i hem apostat clarament per les connexions en directe des de tot el país. Cada dia donem una xifra per contextualitzar l’actualitat.

Com a presentadora, hi poses algun accent determinat?
Per la meva condició de dona i perquè estic molt sensibilitzada amb la qüestió de gènere, probablement l’accent que hi poso és feminista. En aquest sentit, cal ser curosos amb l’ús del llenguatge. Hi estic molt a sobre, perquè és essencial.

“La Xarxa et permet no encasellar-te en un sol àmbit. I això fa que sempre tinguis nous reptes, t’obliga a no adormir-te ni a acomodar-te”

Com es fa aquest treball en xarxa i compartit amb la resta de televisions locals que agrupa La Xarxa?
És una tasca cabdal que duu a terme l’equip de coordinació, que centralitza la informació de les diferents televisions que ens permetran cuinar l’informatiu. Com que som un mitjà de proximitat, la prioritat a l’hora de triar la temàtica té una vocació clara de descentralitzar la informació. Perquè no tot passa a Barcelona.

Els mitjans locals –els associats a La Xarxa– estan prou professionalitzats?
Sí, absolutament. És cert que dins el sector es diu que aquells qui treballen en aquests mitjans formen part d’una escola d’aprenentatge i que els serveix de trampolí per fer el salt a mitjans de més difusió i d’un àmbit nacional o estatal. M’agradaria reivindicar que a La Xarxa i en aquestes televisions locals hi ha grans professionals, amb molt talent que han decidit fer-hi carrera.

Els continguts que ofereixen els informatius de La Xarxa són diferents als dels mitjans generalistes d’àmbit nacional o estatal.
Sí, els informatius de La Xarxa aporten la mirada i la sensibilitat del territori, amb continguts molt propers. I és així perquè les diferents televisions locals tenen la notícia obrint la porta de casa seva, i amb l’aspecte diferencial que no és Barcelona, sinó arreu del país. Per tant, aquesta és la funció bàsica de La Xarxa: omplir un espai informatiu que no hi prioritza cap altra televisió.

Com pot competir La Xarxa davant la irrupció de les plataformes d’entreteniment?
Tant La Xarxa com la resta de televisions convencionals tenen el repte de captar aquells més joves que han deixat de consumir la televisió com l’havíem entès fins ara. Aquest, sumat al de la digitalització i la lluita contra les fake news són els grans reptes que té actualment la televisió convencional. Soc de les que penso que la televisió no morirà, però s’ha de reconvertir per no perdre l’interès. Els continguts a la carta són un primer pas.

Quins continguts afegiries a la programació que actualment emet La Xarxa?
Com a mare i pensant en els meus fills, hi falta un espai adreçat al públic infantil amb una perspectiva de gènere i adreçat a tota manera de minories. I pel que fa a la meva especialització, hi inclouria un espai de nutrició de cap i peus; és a dir, no pas un espai de cuina convencional, sinó fer un pas més enllà i explicar a la nostra audiència com alimentar-nos de manera saludable.

Més enllà d’aportar els continguts sobre nutrició en els diferents programes de La Xarxa, vas ser partícip de la campanya Què i com menjar durant el càncer.
Sí, va ser un projecte compartit entre la XAL, l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia i la Fundació Alícia. Un seguit de consells nutricionals presentats en píndoles amb format vídeo i podcast que ajuden, un cop diagnosticada la malaltia, a donar pautes senzilles i pràctiques a algunes de les necessitats dels pacients.