Mariola Dinarès i Quera (Matadepera, 1971) és periodista i des de fa cinc temporades presenta Popap, de Catalunya Ràdio. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la UAB, ha treballat sempre a la ràdio (Grup Flaix, Ràdio 4 i Catalunya Ràdio). Des de fa més de 15 anys ha estat una de les veus de referència de la comunicació digital i tecnològica en diversos espais com Què es diu a la xarxa?, Internet és el futur o Envia’m un fax. Al capdavant del Popap ha rebut diverses distincions: una menció a la innovació als Premis Ràdio Associació de Catalunya (2017), Premi TIC a la comunicació i a la divulgació (2018) i Premi Bones Pràctiques en Comunicació No Sexista de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2019). A Comunicació 21, Dinarès analitza com conflueix el periodisme en el nou escenari digital i tecnològic.

Sempre has estat vinculada a la ràdio, amb el micròfon ben a prop.
Soc de Matadepera i la ràdio sempre ha estat un referent al poble. A Matadepera Ràdio ens hi hem format moltes joves que al final hem acabat sent periodistes. Després vaig tenir la sort de treballar al Grup Flaix, on vaig estar-m’hi deu anys, que es diu aviat. Allà vaig fer-hi de tot, des de posar en marxa la redacció d’Andorra fins a tornar a Barcelona per coordinar les emissores de tot el grup. Va ser tot un aprenentatge al costat de Carles Cuní i Miquel Calçada.

La tecnologia ara forma part de les nostres vides. A tu t’hi acompanya des de fa molts anys, quan a la majoria ens sonava a xinès. Quan t’atrapa la màgia d’internet?
Recordo que tot va començar a Ràdio 4 fent un programa despertador. Ens vam adonar que hi havia molta informació sobre internet, i allà vaig detectar que es podia fer un espai més especialitzat. Era l’època dels blogs i no hi havia xarxes socials. Del despertador vam passar a fer un programa diari d’una hora i vaig aprendre’n moltíssim. I després els estius vaig presentar una secció a Catalunya Ràdio en diferents programes.

Fins que la casa aposta decididament per tenir un espai propi a la graella d’una hora amb el Popap dedicat a les noves tecnologies.
Sí, i t’he de confessar que em va sorprendre. Per què? Quan vam presentar el projecte, que ja tenia al cap des de feia temps, em pensava que ens col·locarien a la franja horària de la matinada [riu]. Encara al·lucino quan ens van dir que seria a la 1 del migdia! I l’altra sorpresa també va ser que acceptessin que el programa el presentés jo, una dona d’edat madura. Amb això vull dir que abans aquests espais eren cosa de friquis, i presentar-lo jo és un senyal de normalitat, demostra que la tecnologia és per a tots els públics, no només per als joves.

Sent una temàtica tan específica, com es va consolidar el programa?
Al principi ningú en donava un duro! Gairebé tothom pensava que ens quedaríem sense continguts. Tenia molt clar el que volia fer i he sigut molt persistent. En les dues últimes temporades hem fet el clic i tothom ha entès que aquesta temàtica hi té cabuda en els mitjans. Hem hagut de virar cap a un podcast més d’autor, no tant com ràdio fresca i dinàmica. Els periodistes estem bevent massa del trending topic i hauríem de tenir més creativitat i olfacte per seguir segons quins temes. I ara tots els programes volen tenir-hi un espai, en volen parlar.

“Són molt importants els continguts que fas, però també l’olfacte, saber què interessa a la gent, no hem de perdre de vista la gent que ens escolta”

La tecnologia avança molt ràpidament. Com ho ha fet el programa?
Hem hagut de fer un salt cap a especialització. Ara el que vull és intentar fer divulgació i no ser el primer a dir les coses, sinó dir-les bé, a poc a poc, sent natural, no anar només al trending topic. Volem fugir de la beneiteria, la prioritat és aportar coneixement i valor afegit. Soc una obsessionada amb qui ens està escoltant, soc molt poc paternalista, la xarxa no té edat.

L’oient cada cop té més coneixements sobre tot allò que té a veure amb la tecnologia?
Sí, i és una gran satisfacció. Tinc tant respecte a l’audiència que sempre penso que hi ha moltíssimes persones que en saben molt més que jo, i quan hi ha alguna cosa que no la sé, ho dic. M’agrada molt que hi hagi un periodista que faci les preguntes que s’està fent la gent, odio això de posar el periodista en un pedestal. En el fons, es tracta de compartir coneixement entre uns i altres, i s’ha comunicat d’un a un. Ho gaudeixo molt, això. Em quedo amb què la gent que escolta el que hem dit, no en com ho hem dit. M’encanta aprendre cada dia. Tot plegat m’exigeix treure partit del que ja sé i em permet reivindicar-me una mica.

Ets capaç de desconnectar quan surts de la ràdio o ets una dona completament enganxada a les xarxes socials?
El periodista gairebé mai desconnecta, però cada vegada intento mirar què m’estressa més. El que m’estressa és conèixer l’entramat de tota la ràdio i saber què fa tothom. Si escolto la ràdio, soc analítica, i per desconnectar deixo d’escoltar-la. Però he passat moltes fases, abans a Twitter ho analitzava tot, ara el miro per franges horàries. Abans estàvem més connectats que ara. Estic intentant aprofundir en temes que m’interessen en lloc de seguir el que és tendència a cada minut.

Catalunya Ràdio ha fet una aposta molt forta pel sector digital, però hi ha una lluita amb la competència. Hi ha un debat molt obert amb els EGM, sobre la manera com mesuren les audiències. Ara hi ha molta audiència que marxa cap a les aplicacions. Com convius amb aquest debat?
Tinc la resposta perfecta: el 2016 vaig entrevistar el senyor EGM, va ser la primera entrevista que feia al programa. Aleshores ja li vaig preguntar sobre estadístiques en plena era digital, i ja era intencionadament que vaig fer aquesta entrevista, perquè era una cosa antiga i que s’ha de renovar i que no reflecteix la realitat.

“El nou escenari amb Twitch suposa un risc per a les grans capçaleres, ara el que triomfa són els noms propis”

Quina lectura en fas dels darrers EGM del Popap?
Segons l’històric de Catalunya Ràdio, l’audiència de la franja horària del Popap té les millors dades de la història, ara amb 83.000 oients. Així i tot, RAC1 ens dobla la xifra. En aquest sentit, a la ràdio és molt important que el programa que tens davant t’arrossegui molta audiència. I a RAC1, La competència ha estat un autèntic fenomen radiofònic. Aquesta temporada tinc una nova proposta al davant [L’última hora del matí de Catalunya Ràdio]. A la ràdio es tracta molt de fidelitzar i els canvis costen molt, perquè és el dia a dia de la gent i te l’has de guanyar a poc a poc.

I de la distància als EGM, cada cop més gran, entre Catalunya Ràdio i RAC1?
Catalunya Ràdio està fent un gran esforç de diversificació i d’apostes innovadores. La ràdio no morirà mai, però la paraula, l’aparell, sí. Ara anem cap al mòbil, per tant hem d’innovar tots. Els matins que s’estan fent avui ja els feia Josep Cuní a Catalunya Ràdio, i d’això ja fa anys. Són molt importants els continguts que fas, però també l’olfacte, saber què interessa a la gent, no hem de perdre de vista la gent que ens escolta.

Les noves plataformes estan entrant amb força i estan posant a debat el periodisme tradicional, com és el cas de Twitch. Vas escriure un article al teu blog sobre el fenomen d’Ibai Llanos que va generar molt debat a les xarxes.
Aquest nou escenari suposa un risc per a les grans capçaleres, ara el que triomfa són els noms propis, fins i tot a les xarxes socials, perquè la repercussió és diferent. El binomi nom propi i xarxes socials pot anar molt bé, però hem de tenir en compte que d’Ibai Llanos no n’hi ha gaires, ara s’està perdent el nord. Ara tothom es pensa que pot fer diners amb Twitch, però no és així, i les plataformes canvien les normes com volen. Això fa que tothom es pensi que pot fer el mateix que ell.

Twitch és periodisme o entreteniment?
A Ibai Llanos no el veig com un periodista, sinó un comunicador, un showman. Els creadors han de fer moltes hores de directe per fer diners, i això per als creadors de continguts és dur. Estan alimentant les bèsties d’empreses privades, i no és tan fàcil. Si en algun moment les plataformes et canvien els paràmetres, tot canvia. Això va passar amb YouTube. Sempre dic que soc tecno-optimista i crec que ens acabarem fent les nostres plataformes en molt poc temps. Depens d’alimentar el monstre que és l’algoritme, i els creadors necessiten descansar durant uns dies. Els genera molt estrès, i de vegades és difícil d’explicar-ho a la gent.

“A Popap volem fugir de la beneiteria, la prioritat és aportar coneixement i valor afegit”

Tens la sensació que les futures generacions es plantegen més ser influencers que no metgesses o bombers?
Penso que no, i que hi ha de tot. El que veig és que els creadors de continguts parlen massa de diners, però en mode irònic, quan els hi pregunten. Crec que es parla massa de l’èxit ràpid, però no només amb els influencers. Ara moltes persones poden ser influenciadores, i no crec que tothom vulgui dedicar-s’hi. Des d’una mirada positiva, tots els nois joves saben fer vídeos, saben generar continguts i ja és una cosa que no se’ls haurà d’ensenyar.

En una entrevista recent a Comunicació 21, Josep Puigbó deia que “hem sacrificat els continguts per la tecnologia i s’ha anat desvirtuant la figura del periodista”.
En part és culpa nostra, tots hem entrat a les xarxes socials per fer-nos els moderns, i no calia. La rapidesa per publicar les notícies ens ha pogut. Abans era impensable publicar una notícia només perquè ho havia publicat un altre mitjà. Per què no apliquem els mètodes que fèiem servir abans? Crec que hem de tornar a la credibilitat de sempre i guanyar-nos-la a llarg termini. Hem de recuperar el periodisme clàssic, el de verificar i contrastar, però hem anat cap a la rapidesa.

Al principi has dit que vas voler-te especialitzar en aquest àmbit. T’imagines en algun altre àmbit?
Jo soc molt d’ofici i m’agrada no quedar-me estancada i deixar córrer les idees. De moment he anat tenint idees, i crec que en el periodisme s’ha de ser creatiu, com en la vida en general. No tinc la sensació de parlar del mateix cada dia. Si ara em diguessin d’ampliar la durada del programa o de situar-me en una altra franja, m’hi adaptaria. Estudiaria quin és el meu públic, què li pot interessar i de quina manera em puc obrir, soc molt de preparar bé els projectes. Qualsevol projecte que em proposin el penso com a capçalera, i penso en clau grup (en aquest cas, Catalunya Ràdio). En el fons, soc una tot terreny.