Marta Pujantell i Serrato (La Seu d’Urgell, 1973) és periodista i directora de Ràdio Seu. Llicenciada en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha forjat a l’entorn dels Pirineus, principalment a Ràdio Seu, on hi suma 23anys com a directora. També va treballar com a corresponsal dels diaris Segre, La Mañana i El Periòdic d’Andorra, i d’Ona Andorra. A Comunicació 21, Pujantell referma la idoneïtat de Ràdio Seu com a mitjà de referència als Pirineus i aposta per captar gent jove per garantir la continuïtat del projecte radiofònic local.
Tota una vida a La Seu, també com a periodista.
Sí, a La Seu ho tinc tot. Soc feliç fent allò que més m’agrada i vivint en un entorn privilegiat que em dona una qualitat de vida envejable. Sempre m’he sentit molt de La Seu i no me’n penedeixo d’haver treballat sempre en l’àmbit local, perquè és amb el que sempre m’he sentit identificada. Els canvis han estat tan bèsties en aquests anys que sempre he tingut nous al·licients. No m’ha faltat canviar de feina per seguir motivada.
Ràdio Seu acaba de sumar 35 anys d’història. Gairebé hi has estat present tota la teva vida. Com era l’emissora en els seus inicis?
Molt diferent de l’actual, tot i que m’agradaria pensar que l’essència es manté viva. Ràdio Seu forma part d’aquella època d’esclat de les emissores municipals a Catalunya amb una fornada de col·laboradors i lluny de la professionalització. Així que quan vaig assumir el càrrec com a directora, l’any 1998, el repte era precisament aquest: professionalitzar la casa.
Actualment quin paper hi juguen els col·laboradors?
Disposem d’una quarantena de col·laboradors que ens permeten oferir una programació àmplia, variada i participativa, i l’arrelament que necessita una ràdio municipal. Així i tot, he de dir que la continuïtat dels col·laboradors ha variat amb el pas dels anys. Ara les propostes ja no són de periodicitat setmanal, sinó d’un cop cada quinze dies o un mes. Hi ha tanta diversitat d’oferta per a tots els públics que és més feixuc captar col·laboradors tenint en compte que no tenen remuneració.
Què és el que ha canviat més en aquests 35 anys?
Els recursos tècnics, per descomptat. Han estat uns anys d’uns canvis constants, tecnològics i digitals. Fins al punt que han modificat la manera de treballar. És a dir, ara la ràdio ja no és pròpiament ràdio, sinó que és una multiplataforma que inclou un web i xarxes socials. Disposem d’un web propi com a ràdio des de 2007, que renovarem properament i que és un referent informatiu al territori. Per això, més enllà de la informació local de la ciutat, Ràdio Seu té vocació comarcal i pirinenca.
Aquest distintiu fa que Ràdio Seu tingui un paper diferent del que poden tenir altres emissores municipals, més properes a Barcelona?
Emissores com la nostra té avantatges per la seva posició geogràfica i també quant a continguts, perquè som el mitjà de referència. A aquell qui li interessi qualsevol informació de La Seu, sap que la tindrà i no la buscarà en un mitjà generalista. La programació la teixim a través de la informació, una aposta que vam fer fa uns anys i que està completament consolidada.
“Les prioritats de Ràdio Seu passen per seguir creixent i evolucionant tecnològicament i, sobretot, captar els més joves, perquè majoritàriament l’audiència és gent gran”
Fa poques setmanes Ràdio Seu ha tornat a integrar-se a La Xarxa.
Així és. Hi vam sortit temporalment durant tres anys per motius econòmics. Un cop dins, formar part de La Xarxa ens permet garantir un intercanvi de continguts de qualitat per a la programació de Ràdio Seu. A més, La Xarxa és una eina de suport i de relació clau amb la resta d’emissores que ens permet compartir els canvis digitals i tecnològics que vivim actualment i els que han de venir properament.
Una de les principals funcions que tenen les emissores municipals és la proximitat amb els ciutadans. És el cas de La Seu?
Ràdio Seu intenta ser present en tots els actes de la ciutat i involucrar-s’hi. És molt important per tal que la gent se la senti seva. Més enllà de la funció informativa, des de fa 12 anys organitzem un concurs de contes –de forma conjunta amb la Biblioteca Sant Agustí– i fem una donació solidària anual a través del programa-concurs Carretera i manta, que s’emet a l’estiu.
En una entrevista recent a Comunicació 21, Jordi Margarit denunciava que “les ràdios municipals estan amenaçades”, i afegia que “cal defensar que la ràdio és del poble i no de l’equip que governa l’ajuntament”. Ràdio Seu està amenaçada en aquest sentit?
Com a directora he conviscut amb governs de tots els colors i puc assegurar que sempre he tingut la confiança de treballar amb tota normalitat i llibertat. Des d’una mirada més política, tots els grups amb representació a l’Ajuntament diuen la seva a la ràdio després dels plens. Així és com respectem la pluralitat i la diversitat que té la ciutat. És la manera com posarem fi a allò que sempre se’ns titlla les ràdios municipals, que som partidistes. Com a mínim, a La Seu, no ho som. Ho intentem fer bé.
Quins són els reptes de Ràdio Seu a mitjà termini.
La llista de reptes és llarga! Les prioritats passen per seguir creixent i evolucionant tecnològicament i, sobretot, captar els més joves, perquè majoritàriament l’audiència és gent gran. El format que més encaixa és el podcast i és un element que estem potenciant darrerament. Crec que aquest és el camí per garantir el futur de la ràdio.
