Oriol Romeu Arús (Molins de Rei, 1980) és periodista i coordinador de Ràdio Molins de Rei. Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya, ha recollit el testimoni de Miquel Armengol, l’ànima de Ràdio Molins de Rei, qui va morir fa 12 anys. És una de les emissores municipals del país que compta amb més col·laboradors (140), i el darrer trimestre de 2021 té previst celebrar els 40 anys, una efemèride que va haver d’ajornar l’any passat a causa de la pandèmia. A Comunicació 21, Romeu avala la potència dels col·laboradors que té Ràdio Molins de Rei.

Vinculat a Ràdio Molins de Rei des de fa 27 anys. Va ser un amor a primera vista?
Més aviat un amor compartit entre la ràdio i el meu poble, Molins de Rei. Amb 14 anys, amb dos companys més de l’escola vam estrenar-nos com a col·laboradors. Des de 1994 formo part de Ràdio Molins de Rei de forma ininterrompuda. Durant tots aquests anys he fet pràcticament de tot. Primer com a col·laborador i després integrant-me a la plantilla de treballadors de la casa.

Tota una vida en els mitjans de proximitat.
Sí, sempre he treballat a Ràdio Molins de Rei perquè m’hi vaig trobar i sense adonar-te’n vas sumant anys, encara que la feina tingui una dinàmica molt cíclica. Internament és un debat constant, tenint en compte que des d’un vessant artístic m’agradaria tastar altres reptes més enllà de la comunicació. Ara bé, hi ha un moment determinant que fa que m’hagi d’implicar de ple en el projecte de Ràdio Molins, quan l’any 2009 mor sobtadament Miquel Armengol, qui ha estat de llarg l’ànima de la ràdio.

Aquell fet va provocar un abans i un després per a Ràdio Molins de Rei?
Sí, no s’entén la nostra ràdio sense la tasca que va fer Miquel Armengol. Ell va ser qui va impulsar Ràdio Molins de Rei i qui va posar les bases que actualment encara són vigents. Una de les seves dèries va ser l’aposta pels col·laboradors. Actualment comptem amb 140 col·laboradors, que ens permeten oferir un 95% de producció pròpia les 24 hores del dia. És el llegat que tenim d’Armengol i el que hem conservat amb molta cura des que soc el director.

Sou l’emissora municipal de Catalunya amb més col·laboradors?
No m’atreviria a assegurar-ho de forma rotunda, perquè desconec les xifres de les altres emissores. Però és evident que els col·laboradors tenen un paper rellevant en la nostra programació. Molins de Rei és un poble molt actiu i dinàmic, i hi ha moltes entitats i associacions que tenen el seu propi programa a la ràdio. La suma de tots ells ens permet oferir una visió molt transversal del poble, i aquesta mirada àmplia i oberta que ofereixen els col·laboradors és el que simbolitza millor Ràdio Molins de Rei.

Un gruix de persones que s’hi dediquen de manera altruista.
Sí, hi ha col·laboradors emblemàtics de la casa. Un dels casos més singulars és el de Pere Pahissa amb La Tenora, un espai de sardanes que encadena 29 anys en emissió. Però n’hi ha molts més de col·laboradors i de programes molt arrelats a la graella. Així i tot, la dinàmica de les col·laboracions ha anat canviant amb els anys: quan nosaltres començàvem no ens venia mai d’una hora. I ara costa que hi hagi constància, perquè la gent jove, sobretot, prioritza les feines remunerades i nosaltres això no ho podem assumir.

“Molins de Rei és un poble molt actiu i dinàmic, i hi ha moltes entitats i associacions que tenen el seu propi programa a la ràdio. La suma de tots ells ens permet oferir una visió molt transversal”

En una entrevista a Comunicació 21, el president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit, assegurava que “cal defensar i reivindicar: la ràdio local és del poble i no del partit que governa l’ajuntament”. A Molins de Rei es defensa?
Sí, i és un dels llegats que vam recollir de Miquel Armengol. Ell va promoure des del primer dia la presència no només l’alcalde i l’equip de govern, sinó també dels partits de l’oposició. A Ràdio Molins de Rei hi passa tothom i és així com garantim la pluralitat d’un servei públic com és el nostre.

Com s’està adaptant l’emissora a la revolució digital i tecnològica?
Des de 2011, coincidint amb l’arribada de Junts i PSC al govern municipal, vam fer un pas endavant que era necessari, perquè la ràdio s’estava quedant obsoleta. Així, vam posar en marxa l’opció dels continguts a la carta i l’emissió en directe a través del web de la ràdio, cosa que ens ha permès guanyar oients i més joves.

La majoria dels responsables de les diferents emissores municipals del país coincideixen a assenyalar que l’audiència de l’FM està envellida.
A Ràdio Molins de Rei no en quedem al marge. De fet, de les ràdios municipals sempre s’ha dit despectivament que som “la ràdio Maria”, que simbolitza la persona d’edat avançada que ens pot escoltar la majoria d’hores. Una bona part d’oients que participen en els nostres programes tenen aquest perfil. Que són molt importants i molt fidels! Però arribar a nous públics és una prioritat i, per això, la ràdio en línia i les xarxes socials són molt importants. Aquest és un debat obert d’on som i cap on volem anar quan la ràdio tot just acaba de complir 40 anys d’història.

La pandèmia va obligar-vos l’any passat a ajornar la celebració.
Així és. Per això tenim previst celebrar-ho a finals d’aquest any, si les condicions ho permeten i si es manté aquesta millora de la pandèmia. És prevista una exposició i alguna altra sorpresa que desvetllarem més endavant.

Quins són els reptes a curt o mitjà termini?
Hauríem de dedicar-hi molt més temps, però el dia a dia ens acaba consumint les hores. Hem de seguir apostant pels continguts digitals a través del web, i fer-ho molt més atractiu per continuar sent el referent informatiu del poble.

No ho sou?
Sí, però hem de creure’ns molt més allò que fem i, sobretot, arribar molt més a la gent, apropar-nos a les escoles i altres comunitats. El podcast ens ha donat una nova embranzida, ha permès a Ràdio Molins de Rei captar nous oients més enllà del poble. Hem de seguir potenciant-ho mentre que la presència a les xarxes socials és millorable, però té a veure amb els recursos humans que tenim. Això ens ho condiciona tot.