Òscar Fernández (València, 1973) és periodista i a partir del mes de setembre conduirà juntament amb Elisenda Carod La tarda de Catalunya Ràdio. Un nou programa de quatre hores de durada (de 15 a 19 h) que ocuparà el lloc de l’Estat de Gràcia i l’APM?, a més de la segona hora del Catalunya migdia (la de magazín). Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Fernández suma 25 anys a Catalunya Ràdio. Va iniciar-se al departament d’esports, on havia conduït La jornada, Tot gira i Catalunya vespre esports. Després va fer el salt a informatius, on ha presentat les franges del matí i el migdia consolidant-se com un dels grans actius de l’emissora. A Comunicació 21, Fernández aposta perquè Catalunya Ràdio faci el seu camí més enllà dels EGM.
Sempre havies estat lligat als esports fins que fas el salt als informatius.
Sí, va ser una decisió volguda. Sempre havia volgut dedicar-me al periodisme esportiu, però després de 20 anys havent fet tots els papers de l’auca de la casa, tenia ganes d’afrontar nous reptes i vaig fer la petició a la direcció. Vist amb perspectiva i després de presentar durant cinc anys el Catalunya migdia, la decisió va ser encertada.
Una decisió que ha coincidit amb l’etapa més convulsa políticament i social del país i amb una pandèmia.
Han estat cinc anys que ha passat de tot, ha estat una autèntica muntanya russa. Fins al punt que vaig perdre el compte de la quantitat de programes especials que vam arribar a fer conjuntament amb Mònica Terribas quan el procés era més intens. Després del 2017 tots ens dèiem que la informació aniria de baixada, però ha estat una etapa molt intensa, una aventura diària constant.
De tots aquests anys, quin ha estat el dia de ràdio més potent que recordes?
L’1 d’octubre de 2017, que va ser un dia de ràdio. Durant el matí enganxat a la ràdio, i a partir del migdia fent l’especial des dels estudis. Aquella tardor va ser molt bèstia, i possiblement vam abusar-ne tots plegats de viure dies històrics que van ocupar hores i hores de programació.
Vist amb una certa perspectiva i des d’una mirada periodística, faries autocrítica de com es van explicar els fets de la tardor de 2017?
Jo crec que tots plegats hauríem de fer un punt d’autocrítica, tant els mitjans d’abast català com espanyol, tots vam implicar-nos més del compte. No vam ser capaços d’agafar la distància que requeria amb la classe política. Fins al punt que vam donar per certes informacions que t’explicaven i que no ho eren, com s’ha pogut comprovar uns anys més tard. Possiblement va mancar una mica de pausa, tot i que es feia molt difícil, perquè tot estava molt accelerat. Esperem que n’hàgim après de l’experiència.
“Que a Catalunya Ràdio només hàgim de tractar les temàtiques més serioses i que la resta no hi tinguin cabuda ha arribat un moment que ens perjudica”
De l’Empar Moliner que n’has après?
[Riu] Treballar-hi ha estat més fàcil del que sembla, i ha fet força cas. Defensa els seus arguments d’una manera apassionada, té un punt de genialitat i d’imprevisibilitat innates que m’obligava a estar sempre a l’aguait, permanentment despert. Amb el pas dels anys va arribar un moment que amb la mirada ja connectàvem ràpidament. Hem treballat amb un punt d’entesa bonica i divertida.
Canvies de parella. D’Empar Moliner a Elisenda Carod.
A Empar Moliner no l’havia tractada mai abans de fer plegats el programa i, en canvi, amb Elisenda Carod hem parlat més d’una vegada quan hem coincidit a la feina. Ella té un punt de disbauxa que a mi m’anirà bé per deixar-me anar. Estic convençut que ens entendrem i que en les quatre hores diàries que compartim tot acabarà fluint d’una manera natural.
Què t’emportaràs del migdia cap a la nova proposta de tarda?
Amb Empar Moliner sempre fèiem broma dient que començàvem el Catalunya migdia fent un informatiu i l’acabàvem fent un magazín. La segona hora del Catalunya migdia ens ha permès fer moltes provatures i crec que el nou magazín que estem dibuixant per a les tardes s’hi podrà assemblar en alguns aspectes.
Foto: Aleix Feixas
Què n’esperes d’aquesta nova etapa?
Passar-m’ho tan bé com ho he fet en el Catalunya migdia. Tinc la mateixa incertesa que quan vaig acceptar fer el salt a informatius perquè, com un magazín ara, aleshores mai havia presentat uns informatius. És un repte professional al capdavant d’un programa transatlàntic i espero que interessi molt a la gent. La vida és això, anar sumant reptes.
Un repte serà competir en la mateixa franja horària que el Versió RAC1.
Sí, però sincerament no hi he perdut ni un segon a pensar-hi. És impossible fer-ho tenint en compte que el Versió RAC1 és un programa d’èxit i de llarg recorregut. El que em preocupa ara mateix és cuinar un nou magazín amb algú amb qui mai hem treballat plegats, que tingui el to i el format adequats, i ja veurem on ens situa l’audiència.
La direcció us ha donat la confiança que sigui un projecte a foc lent?
Sí, així és. La voluntat és consolidar un projecte radiofònic per a les tardes. I això no es consolida en pocs mesos ni en un sol any. Ara bé, ja sabem que una cosa és la voluntat i una altra és la realitat, perquè al cap i a la fi els resultats sempre ho acaben decidint tot. He de dir que la gent de la casa ha acollit molt bé que el nou projecte l’encapçalem l’Elisenda i jo, cosa que és d’agrair, també.
“La prioritat de Catalunya Ràdio ha de ser apostar per un model de programació propi, consolidar-lo i quan sigui possible tornar a competir pel primer lloc”
L’anunci del nou La tarda de Catalunya Ràdio ha coincidit amb la segona onada de 2021 de l’Estudi General de Mitjans feta pública, en què s’ha eixamplat la distància entre RAC1 i Catalunya Ràdio.
Una de les causes que pot explicar aquests resultats dels EGM és la negativa de Catalunya Ràdio a parlar de segons quines temàtiques i debats que sí que interessen a la nostra societat de la qual tots en formem part. Que a Catalunya Ràdio, amb l’excusa de ser servei públic, només hàgim de tractar les temàtiques més serioses i que la resta no hi tinguin cabuda ha arribat un moment que ens perjudica.
A quines temàtiques fas referència?
A aquelles relacionades amb la tafaneria, del cor i la televisió o fins i tot dels esports. A Catalunya Ràdio s’ha de poder parlar –i si convé de manera crítica– del cas de Rocío Carrasco, que ha aixecat tanta polseguera i que ha evidenciat un problema real de la nostra societat com és el maltractament a les dones. I també podem fer-ho de la selecció espanyola de futbol si fa un bon paper a l’Eurocopa. No cal fer-ne bandera, però cal parlar-ne amb normalitat i deixar de banda el què diran.
Per què RAC1 és líder indiscutible?
Perquè RAC1 emet un producte molt bo i compta amb grandíssims professionals; per tant, el lideratge també és mèrit seu. És cert que Catalunya Ràdio està corregint algunes errades comeses en el passat i que s’estan revertint. Ara bé, seria un error emmirallar-nos en RAC1, perquè la distància és tan gran que hem de deixar de pensar en el lideratge. La prioritat de Catalunya Ràdio ha de ser apostar per un model de programació propi, consolidar-lo i quan sigui possible tornar a competir pel primer lloc. Voler arribar-hi en quatre dies només provocarà que ens estimbem.
El punt d’inflexió en el pols entre Catalunya Ràdio i RAC1 va ser la marxa d’Antoni Bassas, Antoni Clapés i Jordi Basté a can Godó?
Sí, indiscutiblement. Catalunya Ràdio va perdre Bassas, Clapés i Basté –les tres potes de la programació– en un sol any. Davant una situació com aquesta, la majoria d’emissores s’haguessin ensorrat del tot, perquè no és gens senzill sobreviure un cop com aquell. És cert que Clapés i Basté van arrossegar molts oients, però això ja va passar fa molts d’anys i no podem seguir-nos llepant les ferides. El que convé és creure en el nostre projecte, fer-lo el més atractiu i competitiu possible.
En plena transformació tecnològica i social, la ràdio resisteix si ho comparem amb el format paper o la televisió convencional.
La ràdio està aguantant bé, però es troba en un procés de transformació. El moment clau per a la ràdio serà quan l’FM no sigui present als cotxes. En el moment en què als cotxes es pugui fer la mateixa tria que ja et permet fer un dispositiu mòbil o l’ordinador, la ràdio canviarà moltíssim. I es passarà a la ràdio a la carta.
Catalunya Ràdio s’està adaptant a aquesta transformació digital i tecnològica?
Històricament sempre ha innovat i n’ha estat capdavantera. Actualment Catalunya Ràdio disposa d’una oferta molt variada de podcast que no té cap altra emissora. Així mateix, cap altra emissora disposa de les eines de modernització amb què compta Catalunya Ràdio. Aquesta és una bona aposta i n’hem de treure profit.
