Aquest dilluns 5 de setembre Pablo Tallón (Terrassa, 1987) s’estrena al capdavant d’Aquí Catalunya de SER Catalunya, el magazín que agafa el relleu d’Aquí, amb Josep Cuní. El periodista egarenc ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional a la Cadena SER, on es va iniciar el 2011 com a redactor. El 2018 va assumir la direcció de la secció de política de l’emissora a Catalunya, i un any després va ser nomenat cap d’informatius. Anteriorment, havia exercit de redactor d’economia i corresponsal al Vallès d’Europa Press. Els darrers mesos va treballar a la Secretaria d’Estat de Comunicació a Madrid. A Comunicació 21, Tallón explica com serà el nou magazín i quin llegat ha deixat Cuní als estudis de Barcelona.
L’estada a Madrid ha estat més curta del previst.
[Somriu] Sí, hi estava molt a gust i tenia la intenció de quedar-m’hi una temporada llarga. Segurament fent una altra feina, perquè m’atrau la possibilitat de fer documentals i pòdcasts, però la proposta de dirigir l’Aquí Catalunya va canviar de nou el meu rumb vital i professional. No podia renunciar-hi.
Què recordes quan vas rebre la proposta de rellevar Cuní?
D’entrada fa molt vertigen i respecte. He fet molta ràdio (més d’una dècada a SER Catalunya), havia codirigit algun programa de forma excepcional, però mai he exercit de presentador. Jo de petit jugava amb els amics a presentar un programa de ràdio, fa molta il·lusió aquest repte.
Tens el bagatge de conèixer la casa havent estat anteriorment cap d’informatius i director de la secció de política. Aquest és el teu aval?
Ajuda moltíssim haver estat, sobretot, cap d’informatius. Et dona una visió molt allargada i global de tot, i recordo que va ser una etapa on vaig aprendre a gestionar equips de persones.
Durant tres temporades vas treballar a bracet de Josep Cuní. Què n’has après?
En Cuní és una bèstia com a comunicador. Com a cap d’informatius m’hi reunia cada dia, parlàvem dels temes que es tractarien al magazín. Era molt gratificant asseure’s i observar-lo mentre feia el programa, des de com tractava un entrevistat fins a com donava pas als companys. Veure Josep Cuní fent ràdio és un privilegi i jo vaig tenir la sort d’aprofitar-ho.
I et va donar algun consell en aquest temps?
Sí, i l’he aplicat ara quan vaig acceptar dirigir el magazín. Recordo que em va dir: “si al cap d’un mes de dir que ‘no’ t’has de penedir, digues que ‘sí’”. Si jo hagués renunciat a aquest projecte m’hagués penedit tota la meva vida.
“Els oients estan saturats d’informació, de certs missatges i tertúlies, especialment en l’àmbit polític”
Cuní sempre ha fet un periodisme d’autor. Sense Cuní, l’Aquí Catalunya serà continuista?
No, no, no! I amb això no vull dir que el magazín sigui rupturista amb Cuní. El nou magazín no té res a veure amb el que havia fet fins ara. L’herència que ha quedat és l’equip, que es manté gairebé la majoria. L’aposta de la ràdio és fer un magazín diferent. La informació continuarà sent la base, però prescindirem de les tertúlies i apostarem per altres continguts amb la finalitat d’oferir un llenguatge i un so diferents.
Aquesta aposta per nous continguts es planteja com una alternativa al que avui ofereixen els mitjans convencionals?
Hem detectat que els oients estan saturats d’informació, de certs missatges i tertúlies, especialment en l’àmbit polític. Els periodistes n’hem abusat, i cal fer autocrítica. Amb això no vull dir que la política no hi tindrà cabuda, però sí que seleccionarem molt bé els continguts polítics. Hi ha magazins de ràdio on la política hi té molt pes. A l’Aquí Catalunya intentarem fugir-ne.
Renunciareu a la veu dels experts?
No, ni de bon tros. No hi haurà tertúlia, però sí que comptarem amb un analista diari que ens aporti una visió panoràmica, des de Josep Ramoneda, Miquel Nogué, Joan Serra i Esther Vera. A més, del youtuber Carles Tamayo o l’actor Marc Tarrida. Seran veus molt variades.
El programa té una clara mirada cap a l’entorn digital.
Així és. Hi ha seccions del programa que posteriorment es convertiran en pòdcast. Molts continguts previstos estan pensats perquè tinguin una segona vida a internet. Ara ho hem posat tot en una coctelera i veurem com sona a partir de dilluns. En tinc moltes ganes.
“Durant el procés, la SER no agradava ni a independentistes ni a sobiranistes. Vam pagar-ne un peatge”
Després de quatre anys liderant el prime time dels matins, Cuní va situar SER Catalunya en el podi de l’audiència com a alternativa a RAC1 i Catalunya Ràdio. La prioritat de la nova temporada serà seguir escurçant distàncies?
Tant de bo sigui així, però el més probable és que no passi. Ara bé, jo m’hi dedicaré a cos i ànima per aconseguir-ho. Amb Josep Cuní, SER Catalunya va guanyar múscul, ell ha estat l’artífex de consolidar aquesta estratègia de la casa en els darrers quatre anys. Ara la prioritat per a SER Catalunya és un nou projecte a llarg termini, mantenint la complicitat dels oients. Venim a jugar, a provar un nou format. I sí, m’agradaria que el programa tingués una tendència positiva en cada EGM.
En una entrevista a Comunicació 21, Sique Rodríguez va assegurar que “la SER és una gran marca, però a Catalunya paga el peatge de ser espanyola”. Ho comparteixes?
No ho comparteixo. Més que pel fet de ser espanyola, la SER ha pagat el peatge de la complexitat que es va viure durant el procés a Catalunya. Hi havia dos bàndols, i la SER no agradava ni als independentistes ni als sobiranistes. Aleshores, en plena polarització vam pagar-ne un peatge.
Aquest peatge s’ha superat?
Sí, SER Catalunya ha obtingut molts bons resultats d’audiència en aquests anys i ens sentim molt forts. A Catalunya sumem més oients que la COPE, RNE i Onda Cero. RAC1 i Catalunya Ràdio estan per sobre, però les seves xifres són excepcionals i són autèntics monstres.
“A l’Aquí Catalunya intentarem fugir de la política”
La SER és líder indiscutible a l’Estat espanyol, però en canvi no ho és a Catalunya. El lideratge és una prioritat?
La prioritat és seguir fent una ràdio honesta, que ens ha funcionat molt bé. Crec molt amb les tendències, i la tendència actual de SER Catalunya és ascendent. I cal continuar en aquesta línia.
En plena revolució digital i tecnològica, la ràdio s’ha reivindicat com el mitjà que millor s’hi ha acabat adaptant, per davant de la premsa escrita i la televisió. Què té la ràdio?
La ràdio és el mitjà que fa més companyia de tots. I cap altre mitjà la pot igualar. Per més que vulguin enterrar la ràdio, ressorgeix amb més força, com ho demostren les dades que registren els mitjans de ràdio convencionals. A tot plegat se li suma l’univers pòdcast que et permet apropar-te a nous públics. Precisament, aquest és el camí al qual vol dirigir-se el nou magazín.
