Foto: Maria Cerezuela
Pere Buhigas Cardó és el nou director de Ràdio 4. Llicenciat en Periodisme, enginyer tècnic en Telecomunicacions i diplomat en Estudis Avançats en Comunicació Audiovisual i Publicitat, ha fet carrera a RTVE Catalunya, on va ser director (2020-2021) i director d’informatius (2007-2013). Entre ambdues etapes, va conduir durant sis temporades el programa de divulgació científica Lab24 al Canal 24 Horas. El fins fa poc sotsdirector de projectes transmèdia de RTVE va iniciar la seva carrera a Radio Juventud de Barcelona el 1979, i després de passar per Radiocadena Española a les Illes Balears va ser director de les emissores de RNE a Ponferrada, Salamanca, Lleida i Tarragona, i director d’informatius i programes a Barcelona. El 1996 es va incorporar al centre de producció de TVE a Sant Cugat, on va treballar als programes Giravolt i Gran angular, i després va ser subdirector de redacció (2003-2007). A Comunicació 21, Buhigas posa en valor la trajectòria de Ràdio 4, tot i no ser una de les emissores que formen part del lideratge d’audiència a Catalunya.
Vostè és de l’escola d’Esteve Crespo (director de RTVE Catalunya), ve a buscar-nos a la mateixa entrada de les instal·lacions de Ràdio 4 a Roc Boronat.
[Somriu] Vaig llegir l’entrevista que li vas fer a Esteve Crespo i em va agradar el gest. Abans que comencem la conversa, us ensenyaré la casa de dalt a baix.
A RTVE Catalunya ha dirigit gairebé tots els papers de l’auca. Li mancava fer-ho a Ràdio 4. Com li arriba l’oportunitat?
El director actual de RTVE Catalunya, Esteve Crespo, amb qui ja havia treballat, m’ho va plantejar. Vaig acceptar la seva proposta, perquè ve un moment apassionant per a la ràdio i segur que podré posar-hi tota la meva expertesa, també en allò que he après en els últims anys sobre intel·ligència artificial a la ràdio. Potser, en ser el centenari de la ràdio, pot tenir molt interès fer-ho.
Quin llegat li ha deixat Soraya Rodríguez al capdavant de Ràdio 4?
Hi ha una programació estable i unes plantilles adequades, m’ha deixat una situació de normalitat.
Ràdio 4 ha tingut tres directors des de 2021. A què respon?
No hi veig cap circumstància estranya. De fet, també han canviat les direccions de RTVE Catalunya.
“RAC1 i Catalunya Ràdio tenen un gran suport institucional, hi ha hagut un xoc d’interessos que ha contribuït a afavorir-les”
No és la primera emissora de la casa que dirigeix. Vostè va liderar emissores de RNE a Ponferrada, Salamanca, Lleida i Tarragona, i també ho ha fet en diverses etapes a Madrid.
Per a mi, ser en diferents llocs sempre m’ha suposat un gran aprenentatge i ha estat molt enriquidor, i veure Catalunya des de fora t’ajuda a aprendre sobre qui ets tu. La vida ha anat així, i si hagués pogut escollir, hauria treballat deu anys a Nova York [riu]. Eren altres temps.
Què vol aportar, ara, al capdavant de Ràdio 4?
Hi ha tres fets que m’engresquen a dirigir Ràdio 4. Que el 2024 es compleixen 100 anys de ràdio a Catalunya; que aquest any RTVE apostarà decididament per la ràdio digital, que suposarà un canvi en la tecnologia que fem servir fins ara, i hi ha un tercer element: el 50è aniversari de Ràdio 4, previst per al 2026. Són tres raons de pes que expliquen que la ràdio no està en una via morta.
Foto: Maria Cerezuela
La ràdio és el format que millor s’ha adaptat a la revolució digital i tecnològica?
S’està tornant a trobar a si mateixa, està connectant amb els joves a través dels pòdcasts i amb noves estructures narratives. Les plataformes han obert un altre escenari, l’audiència ja no és únicament lineal, sinó que està agafant molta volada la ràdio digital. Això dibuixa un horitzó força atractiu com per dedicar-hi ganes, esforços i molta il·lusió. La ràdio ha fet una embranzida en els darrers anys, però ara li ve un canvi tecnològic gros.
La seva digitalització?
Sí, i les empreses radiofòniques s’hi hauran d’adaptar. Fent la comparativa amb la televisió, farà la mateixa transició que la TDT. Podran existir moltes ràdios, necessitarem més continguts i suposarà una sacsejada molt important per al sector. També des d’un vessant més tècnic, guanyarà en qualitat de so i s’hauran d’anar fent petits gestos cap al vídeo i la imatge.
La ràdio serà cada cop més visual?
Sí, avui ja és així. Hi ha videocàmeres i podem escoltar i veure els programes de ràdio en el mateix moment. Ara bé, hi ha moltes fórmules per explorar. Sense anar més lluny, segons els nostres indicadors digitals, la webcam és el contingut en streaming més seguit per la nostra audiència.
“Durant molts anys s’ha dit que Ràdio 4 té un problema: una plantilla envellida, i no és així. Majoritàriament, la plantilla actual és gent jove”
El recorregut de Ràdio 4 a Catalunya és llarg, així i tot, no apareix en el podi de l’EGM. Compta amb una mitjana de 15.000 oients, molt lluny d’altres emissores com RAC1 i Catalunya Ràdio.
És cert, però aquest EGM només reflecteix l’audiència per aire i es tracta d’una qüestió estadística a base d’enquestes. No vull dir que estigui mal fet, és l’únic sistema que tenim. Històricament, hem sortit molt perjudicats en els estudis d’audiència. Els nostres oients són uns, però els que ens arriben a través de la plataforma són molts més. Hi ha una diferència i hem d’anar-ho sumant tot.
Sumi l’audiència digital, posi les dades damunt de la taula.
Són dades de finals de 2023. Hem sumat gairebé 53.000 usuaris únics, un 10% més respecte a l’any anterior, i mantenim els 15.000 usuaris que escolten la ràdio en directe en línia. Els àudios han aconseguit 56.000 reproduccions, de les quals els serveis informatius lideren els programes més descarregats.
Hi haurà alguna dada que necessitarà millorar.
Sí, hem baixat el temps mitjà d’escolta, ara és de 7 minuts i 40 segons.
Ràdio 4 ha prioritzat oferir continguts de qualitat com a servei públic i no obsessionar-se en la lluita per l’audiència?
Ens agradaria tenir bones audiències, perquè no es deslliga d’oferir un servei públic.
Foto: Maria Cerezuela
Per què la distància respecte a RAC1 i Catalunya Ràdio és tan gran?
RAC1 i Catalunya Ràdio tenen un gran suport institucional, i hi ha hagut un xoc d’interessos que ha contribuït a afavorir-les. Em sembla bé, però nosaltres no ens hem vist tan beneficiats. En aquest sentit, l’Administració catalana ens mira amb estima, però no ens dona el suport que crec que hauria de donar a un mitjà que és 100% en català, plural i que té la vocació de servir a Catalunya.
Ve a dir el mateix que el seu col·lega Esteve Crespo, que en una entrevista recent a Comunicació 21 assegurava que “la Generalitat hauria de donar un suport institucional més decidit i clar a RTVE Catalunya”.
Sí, ho comparteixo al peu de la lletra.
Més enllà de factors externs, farà autocrítica?
Potser no hem sabut explicar bé el que fem, o ens ha faltat pressupost per fer una altra programació.
Ara té l’oportunitat d’explicar-se. Què fan?
Des de les instal·lacions de Roc Boronat hi ha una gran capacitat de producció que va més enllà de Catalunya, perquè produïm continguts per a les altres ràdios de RNE de l’Estat espanyol. Per tant, tenim una estructura potent.
“Ja hi ha una programació en marxa i no hi ha res que ens empenyi a canviar-la a mitja temporada”
Així i tot, gairebé sempre han ocupat un lloc secundari en l’ecosistema radiofònic català. Ho creu així?
Crec que farien falta dues tesis doctorals per saber-ho [riu]. No hem deixat de fer res diferent al llarg de tots aquests anys, però en haver-nos mantingut en una oferta més generalista, ha dificultat que competíssim amb qui tenia molt suport institucional o qui tenia un volum alt d’ingressos. A més, en moments d’escanyament econòmic o per decisions polítiques, Ràdio 4 ha estat en perill, tot i que ha anat resistint. Fa anys que ningú es planteja que no sigui una emissora com la que és.
Té la sensació que l’audiència identifica Ràdio 4 com una ràdio antiga?
Durant molts anys s’ha dit que teníem un problema: una plantilla envellida, i no és així. Actualment, en els diferents equips de la casa conviuen professionals amb expertesa i més joves, i és molt important. Fins al punt que, majoritàriament, la plantilla actual és gent jove. Per tant, si no connectem amb l’audiència com voldríem serà per altres motius, no per aquest.
Qui manté Ràdio 4 en primera línia és Cafè d’idees, amb Gemma Nierga.
És un dels programes de referència a través dels quals s’identifica la casa, sí, però no és l’únic. Nierga aporta tot el seu coneixement i el reconeixement que té, i això ens ajuda moltíssim.
Foto: Maria Cerezuela
Fer ràdio i televisió alhora és una fórmula que seguiran explorant?
Crec que sí, això ha estat una prova que ja s’ha fet en altres emissores. No és fàcil, perquè el llenguatge és diferent, però ens dona unes hores de programació radiofònica amb un equip d’una alta qualitat que no podríem duplicar. Per altra banda, ha permès que professionals de la ràdio i la televisió treballin conjuntament. Avui, els treballadors d’un mitjà són cada cop més polivalents.
Quant a continguts, l’aposta que es va fixar era el de reforçar el distintiu cultural. Té previst retocar la graella abans que acabi l’actual programació al juny?
El que pugui aportar de nou serà a partir de la propera temporada, perquè ja hi ha una programació en marxa i no hi ha res que ens empenyi a canviar-la a mitja temporada. Serà temps per pensar com ha de ser la pròxima, a partir del setembre.
La plataforma RTVE Play està capitalitzant l’audiència de ràdio i televisió. Què ha aportat fins ara?
La pregunta seria: “què ens hagués passat sense RTVE Play?”. La televisió actual ja no és només l’emissió en directe, l’audiència també consumeix plataformes, hi ha un canvi d’hàbit en el consum. Si no vas allà on estan els espectadors, estàs reduint les possibilitats que et vegin o t’escoltin. Amb un cost que no és excessiu, pots col·locar-hi els canals temàtics.
“La ràdio ha fet una embranzida en els darrers anys, però ara li ve un canvi tecnològic gros”
La plataforma RTVE Audio és l’aparador radiofònic digital de la casa. És l’eina per continuar creixent i captant més audiència?
RTVE Audio és una plataforma que aglutina tots els àudios de la ràdio i els pòdcasts amb audiodescripció. Ens donarà molt més protagonisme, perquè no només es pot trobar a RTVE Play. Hi ha audiència que ve directament als nostres propis canals, però també cal ser en altres plataformes (com ara Spotify). La finalitat és que l’audiència ens trobi i consumeixi els nostres continguts.
Vostè s’ha forjat darrerament en l’àrea de projectes transmèdia de RTVE. Hi ha un element que està entrant amb força com és la intel·ligència artificial. Com ha de conviure-hi Ràdio 4 i què aportarà?
De portes endins, hi ha rutines que es podran veure ajudades, la intel·ligència artificial pot donar suport al periodista. Com a mitjà de comunicació hem de contribuir al debat sobre com la intel·ligència artificial forma part de les nostres vides. També es veurà reflectit en la programació de futur.
Hi haurà un programa a la graella dedicat exclusivament a la IA?
O hi haurà un programa o serà una qüestió transversal, que esquitxi tots els programes, però no podem quedar-nos al marge, hem de contribuir a l’ensenyament sobre la intel·ligència artificial.
Foto: Maria Cerezuela
