Pili Garcia (Almenar, 1975) és la coordinadora d’Emun FM Ràdio, un consorci d’emissores de cinc municipis de les terres de Ponent: Albesa, Alfarràs, Alguaire, Almenar i Torrefarrera. Un segell radiofònic que s’ha convertit en el mitjà de proximitat de referència de les comarques del Segrià i la Noguera. Amb estudis de Dret, Garcia va cursar un grau de Periodisme de proximitat a la UAB, i abans de liderar el projecte d’Emun FM Ràdio va ser una de les veus dels 40 Principales a Lleida i va coordinar les emissores de SER Andorra. A Comunicació 21, Garcia veu necessària l’aposta per a la digitalització per no quedar enrere.

Com es gesta el projecte d’Emun FM Ràdio?
Al 2005 em van proposar liderar aquest projecte radiofònic inèdit a les comarques de Ponent amb la intenció d’enfortir les sinergies de les diferents emissores de ràdio locals que existien a cada un dels pobles del Segrià. Ara bé, en municipis tan petits i cadascuna pel seu compte ens vam adonar que seria molt millor treballats plegats. Així, als inicis el projecte es va formalitzar com una mancomunitat de municipis que no tenia personalitat jurídica i que depenia de l’Ajuntament d’Almenar.

Quines emissores s’hi van sumar?
Emun FM Ràdio va iniciar-se amb el suport de quatre municipis: Almenar, Alguaire, Alfarràs i Rosselló. Poc després, Alfarràs es va despenjar mentre que Albesa, Corbins i Torrefarrera s’hi van sumar. Més tard, van marxar Corbins i Rosselló i va tornar Alfarràs. He de dir que, en ser emissores municipals, té la complexitat d’unir municipis de diferents partits polítics amb més o menys sensibilitat pel projecte radiofònic. Així i tot, Emun FM Ràdio ha mantingut una certa estabilitat durant aquests 16 anys.

La prioritat passa perquè tots els municipis remin en la mateixa direcció.
Sí, aquesta prioritat és bona part de l’èxit del consorci. Durant aquest temps, el moment que Emun FM Ràdio ha trontollat més va ser amb la sortida de Corbins del consorci. Va ser una sotragada, però la resta d’emissores van decidir tirar endavant i crec que actualment hem demostrat que tenim un espai comunicatiu consolidat.

Quina és l’essència d’Emun FM Ràdio?
L’ADN d’Emun FM Ràdio és el treball cooperatiu entre cinc emissores petites de les terres de Ponent. Des d’aquesta mirada, hem pogut establir unes sinergies entre municipis que ens permeten oferir uns continguts de proximitat que ens apropen a la gent. I al cap de tots aquests anys s’ha demostrat que tots els municipis hi surten guanyant.

“La Xarxa ens dona aire i oxigen. Ens aporta professionalitat, ens situa en el mapa i tots els seus projectes són molt atractius”

Com es coordina la programació per a cinc emissores?
Hi ha dos espais principals d’informació de proximitat, al matí i a la tarda, i després, entre els continguts de La Xarxa i aquells que generen els col·laboradors és com elaborem la graella. I tot plegat ho fem coordinats amb les emissores que formem part del consorci.

Què suposa l’aportació de La Xarxa?
Ens dona aire i oxigen. Ens aporta professionalitat i ens situa en el mapa. A més, tots els projectes que porten el segell de La Xarxa són molt atractius. Sent un grup d’emissores petites, formar part de La Xarxa fa que et sentis molt més acompanyat i que et doni aquell cop a l’esquena per seguir creixent i adaptant-te a la nova realitat digital. Més enllà de la feina, també s’hi suma l’estima de companys d’altres mitjans de La Xarxa d’arreu del país.

Com està sent aquest camí cap a la digitalització?
Amb molta naturalitat. Partint de la base que les ràdios municipals, com a mínim de pobles tan petits com els nostres a Lleida i en un entorn rural, vivim en molta precarietat. Som conscients que hem d’orientar-nos cap a aquesta direcció, perquè és una necessitat que hi siguem presents. Per tant, des de fa un temps elaborem programes en format podcast que s’emeten en antena, però les xarxes i el web ens donen la possibilitat de captar altres públics. Arran de la pandèmia hem suprimit l’espai d’informació dels matins i hem dedicat més esforços a generar continguts per a les xarxes socials.

Hi ha possibilitats de créixer, que nous municipis se sumin al consorci?
És molt difícil, tenint en compte que la majoria de municipis que no formen part d’Emun FM Ràdio disposen d’emissora municipal i ja tenen consolidada la seva pròpia ràdio local. Així que sobre la taula no és previst que s’hi sumi ningú més, ni que de les que en formem part es tiri enrere… espero! El gran repte passa per créixer cap al món digital. Ara mateix hi ha projectes que ja s’estan coent que ens fan ser optimistes.

“Fer el salt al món digital és una necessitat, una qüestió d’actitud, d’anar a totes cap aquí, de creure-hi”

Per a un mitjà petit com el vostre és més complex adaptar-se a la nova realitat digital que altres emissores amb més finançament?
Diria que no. És una qüestió d’actitud, d’anar a totes cap aquí, de creure-hi. Les noves eines de comunicació digitals són assequibles, tenint en compte les possibilitats d’arribar a altres públics. Tenint en compte que la ràdio no morirà mai, sí que hem d’encaminar els continguts cap a la nova realitat. Perquè aquesta realitat és la que viuen la meva filla i els seus amics de l’Institut. Ells no consumeixen la ràdio tradicional, però sí que estan interessats a fer-ho a la carta, per podcast o en un espai a través de YouTube.

A banda de coordinar la gestió d’Emun FM Ràdio continues sent molt activa davant del micròfon. Un dels programes de segell propi és Som terra. És on reivindiques millor la teva ‘lleidatanitat’?
[Riu] Així és. Va ser un encàrrec de La Xarxa per parlar sobre agricultura, un sector que Lleida és qui el lidera a tot Catalunya. Som terra no només parla del camp, sinó que ho fa de manera transversal, on hi té cabuda tot allò relacionat amb l’emprenedoria o la tecnologia, i dirigit a aquells que es dediquen al camp, però també als qui no hi entenen ni un borrall. Al cap de vuit anys, ja soc tota una experta!

Què fa malament Lleida o a la inversa perquè el territori sigui tan invisible en tots els àmbits d’arreu del país?
Tradicionalment sempre s’ha dit que ha estat una manca d’autoestima dels lleidatans. Ara bé, hi ha algú que s’avergonyeixi de ser d’on és? Absolutament ningú. El que falta a Lleida és saber-nos explicar, perquè de talent ja n’hi ha. Sense anar més lluny, a Almenar, el meu poble, hi ha el millor xocolater de l’Estat espanyol, Ivan Pascual. Si fos de qualsevol ciutat de la província de Barcelona o de Girona tindria molta més repercussió als mitjans. Per tant, tot passa per saber-nos explicar millor.