Foto: Juan Cabré
Rocco Steinhäuser és un dels analistes dels mitjans de comunicació més autoritzats del país. Va néixer a Alemanya i va aterrar a Barcelona als 12 anys amb la seva família. Una estada a Austràlia va rellançar-lo, de tornada, en el món audiovisual a l’Estat espanyol. Ha treballat en programes de molta audiència de Mediaset, Atresmedia i RTVE. Des d’Operación Triunfo a Arucitys fins a Vitamina N. Com a analista de televisió és col·laborador del Versió RAC1 i El circ de 8tv. A Comunicació 21, Steinhäuser aposta perquè es consolidi el projecte de 8tv.
Analista o crític de televisió?
Em considero analista. Analitzo el que veig i ho explico, però ni molt menys soc un crític de televisió.
No és ben bé el mateix?
És diferent, perquè criticar és dir a l’audiència el que està bé i malament. I analitzar és explicar com és un programa.
Tota la teva carrera professional ha estat lligada a la televisió.
Vaig començar de jovenet a Televisió de Reus fent un programa musical, però ho vaig haver de deixar perquè vaig marxar a viure a Austràlia. Va ser una etapa de quatre anys en què, a més de treballar, vaig fer un grau de comunicació i perfeccionar l’anglès. Sortir de casa és molt recomanable, el millor que he fet a la meva vida!
Has treballat en molts programes de televisió en els últims 20 anys. Quin ha estat el més trencador?
Vitamina N és el que em va deixar més empremta. Per a molts de nosaltres, com Marta Torné o Torito, va ser el nostre programa en majúscules! El vam començar de zero quan pràcticament no teníem visibilitat i va ser tot un fenomen, tot i que Crónicas marcianas i La cosa nostra d’Andreu Buenafente ho estaven petant. També tinc bons records de TNT, l’experiència va ser excel·lent.
“TV3 fa una programació molt repetitiva: veus el mateix contingut al matí i a la tarda”
Els late night de televisió han evolucionat. És un format caduc?
No, però som en una altra època, hi ha una generació diferent de la nostra. En els darrers 20 anys hi havia una sèrie de programes que tenien molta audiència. Aquella generació era jove; avui aquell públic se’n va a dormir aviat. L’escenari és diferent. Avui els joves consumeixen altres continguts, ens estem quedant sense feina. Em preocupa.
La televisió convencional està perdent pistonada?
En segons quins aspectes, sí. Però tinc claríssim que, en els moments en què passen coses i l’actualitat mana, l’audiència que millor respon és a la televisió. Per a la resta, la televisió ja no és una prioritat. Han canviat els hàbits i l’opció a la carta és una gran aposta, és el futur.
Té els dies comptats?
El consum de televisió es va reduint i l’audiència és cada cop més petita. D’aquí a poc es començaran a fer audiències a temps real, i el que passa és que la gent té molta oferta per veure coses. Vull pensar que la gent seguirà mirant la televisió. Jo miro la televisió per entretenir-me.
Foto: Juan Cabré
En una entrevista a Comunicació 21, Jaume Barberà assegurava que “Telecinco és una cadena que embruta”. Ho comparteixes?
Telecinco és un model de televisió que l’ha comprat i ha enganxat una audiència molt determinada. Els realities enganxen molt. El que em preocuparia és que tots els canals fossin com Telecinco, perquè aleshores tindríem un problema. Em fa gràcia, perquè tothom diu que no mira Telecinco i després les dades d’audiència atorguen una bona xifra de consum a Catalunya. Els catalans ho miren de reüll, però també ho miren, Sálvame va ser líder a Catalunya durant un temps.
Per què Catalunya no té un programa dedicat a la premsa rosa?
És difícil, els personatges que tenim a Catalunya són molt especials, però no donen joc. Els mitjans i les cadenes que fan aquest tipus de programes no aposten per personatges d’aquí, sinó que aposten per gent d’un nivell com el que veiem.
TV3 hi hauria d’apostar?
Ja se la va jugar amb Núria Roca, però va aparèixer en una època complicada i convulsa, i es va cancel·lar. Es va fer un format molt lleuger amb carpetes diferents i la gent no li va comprar, però insisteixo en què era una època molt convulsa. Crec que TV3 hauria d’apostar per una mica més d’alegria, se’n necessita.
I això que aquesta temporada ha capgirat la graella.
És una programació molt repetitiva, veus el mateix contingut al programa del matí i al de la tarda. El que més valoro de TV3 és l’aposta que està fent per les dones.
Fa unes setmanes TV3 va presentar el projecte de la nova OTT.
Crec que funcionarà molt bé, i era obligat que es fes, perquè el català s’ha de treballar, a la gent se li han de presentar continguts en català. Això fa treballar les productores i fa aportar coses noves i nous projectes, crec que era necessari i tant de bo funcioni. Estarà molt bé que hi hagi una gran quantitat de continguts, entreteniment inclòs, que els catalans també tenim trempera.
“La majoria de mitjans aïllen Nicola Pedrazzoli”
Per què TV3 gairebé sempre està en el punt de mira de tot i de tothom?
Perquè hi ha gent que li té moltes ganes, i en aquest país ens agrada molt barallar-nos entre nosaltres. I ens trobem que intentem picar-li el crostó a una cadena que és nostra i que val molts diners. Està bé, perquè això posa en alerta els directius, però crec que per als catalans és molt nostra, que ningú de fora ens la toqui, però entre nosaltres fem merder.
Com a expert en la matèria, què suposa el fenomen Eufòria per a TV3?
Suposa recuperar un públic perdut, el jove. Fins ara només Crims o El foraster havien captat la gent jove. Amb Eufòria l’han recuperat, i el format del programa enganxa. És una aposta que està funcionant bé.
No passa el mateix amb l’aposta de Danae Boronat a Zona Franca.
Jo no l’hauria comprat. Tinc molt bona relació amb Danae, però crec que aquest no és un format per a ella. Aquest Zona Franca és molt pla, no passa res, tot és sofà. Hauria fet una cosa totalment nova, com a mínim, canviar-li el nom del programa, la banda, tot fora! Potser així l’audiència se l’hauria fet seu.
Va ser un error prescindir de Joel Díaz?
Sí, totalment. La gestió d’aquella crisi els va posar molt nerviosos. Però TV3 sabia perfectament qui posava al capdavant del programa. Era el programa de la CUP i farien un contingut que crearia polèmica.
A l’estil de La sotana.
Evidentment. No sé de què s’escandalitza TV3. He vist algun capítol de La sotana i sempre he pensat que els seus continguts són querellables des del minut 1. Ara el Zona Franca està agonitzant, està fent un 1,9% de quota de pantalla amb diners públics. Fins i tot hi ha nits que El circ de 8tv l’està superant en audiència, i això que el pressupost, la durada i l’enfocament fan que siguin dos formats molt diferents. TV3 esperarà fins al juliol per matar Zona Franca?
Foto: Juan Cabré
Nicola Pedrazzoli acabarà consolidant l’aposta de 8tv a Catalunya?
És una aposta valenta i arriscada, però se li ha de donar temps. Tinc la sensació que té poc suport en el sector. La majoria de mitjans l’aïllen.
Per què ho fan?
No ho sé i no ho entenc. Però, d’entrada, se’ls hauria de recordar que Pedrazzoli està donant feina a famílies catalanes. El canal ha estat molts anys a l’UCI i l’audiència va perdre l’hàbit de connectar-s’hi. I és molt difícil competir amb les mateixes condicions quan tu tens un pressupost de 10 milions d’euros i el teu rival de 300.
Quina és l’estratègia?
Omplir la graella de la cadena de programes d’entreteniment, l’estratègia no pot ser únicament fer debats. Cal contractar cares conegudes, que aportin alegria. Quan miro la televisió l’únic que vull és riure. Estic convençut que Pedrazzoli tindrà paciència.
“Mai presentaria un programa de televisió, patiria molt”
És necessari que a Catalunya hi hagi una televisió privada?
Sí, és molt important, s’ha de fer televisió privada en català.
La ràdio privada sí que s’ha consolidat a Catalunya. Així ho diuen, un cop més, les xifres de l’EGM. Actualment RAC1 no té competència?
Crec que sí, hi ha molta gent que no escolta RAC1. Però és evident que ha sabut consolidar un model amb uns continguts que tenen molta tirada entre l’audiència.
Creus en els EGM?
És el que tenim, però s’hauria d’actualitzar el camp d’estudi. A partir d’aquí, ja veurem com anirà en el futur. És evident que les ràdios ja tenen una manera de conèixer l’EGM diàriament amb les connexions digitals. És un minut a minut que els serveix d’ajuda per preparar continguts. Ens podem sentir molt orgullosos a Catalunya, tenim la ràdio en català, el que més escolten els oients.
Des de fa 17 anys treballes al Versió RAC1 de Toni Clapés. Per què és un programa d’èxit?
Hi ha una sèrie d’engranatges que expliquen l’èxit del Versió RAC1. Primer, el clima que es genera durant el programa. Segon, Toni Clapés fa equip, i això té molta força. I tercer, quan tothom sap quin és el seu rol i què ha de fer en cada moment, el resultat és boníssim. És un programa tan arrelat que, fins i tot, manté el lideratge i funciona com un rellotge quan el presentador va estar de baixa.
Més enllà de fer equip, què destacaries de Toni Clapés?
Com a col·laborador del programa destacaria la llibertat que em dona, sabent exactament què és el que vol, i sabent què funciona i quin tipus de programa fem. Treballo molt a gust, no en tinc cap queixa. Això sí, de vegades tinc poc temps per a la meva secció [riu].
Toni Clapés ha estat distingit en els Premis Ràdio Associació com a millor professional. Què escenifica Clapés en l’ecosistema comunicatiu català?
És un dels grans de la ràdio del país. I quan agafem perspectiva històrica, ho serà més. Quan ja no hi sigui, trobarem a faltar aquelles hores de ràdio en què ens entreteníem i ens informàvem amb Clapés i el seu equip.
Has format part d’una munió de projectes televisius. T’agradaria liderar i presentar un programa?
No, no soc gens de presentar, patiria molt. Mai m’ho han proposat, però prefereixo viure tranquil·lament com he fet fins ara i sense problemes. Em sento molt agraït, la vida a nivell professional m’ha anat molt bé i m’he sentit molt estimat per la gent amb qui he treballat, i això és el que més agraeixo.
