Roger Escapa Farrés (Sabadell, 1988) és l’editor i presentador d’El suplement de Catalunya Ràdio. Va iniciar la seva carrera professional a Matadepera Ràdio i a Ràdio Sabadell, i va seguir als informatius de betevé i a Catalunya Ràdio formant part d’El suplement que presentava el també sabadellenc Ricard Ustrell. Abans de posar-se al capdavant del programa, va ser la segona veu a El matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas i va dirigir El Suplement d’estiu. A TV3, presenta i codirigeix Conflicte interior. A Comunicació 21, Escapa considera que Catalunya Ràdio està en alça i recuperant el terreny perdut en els darrers anys.
El suplement de Catalunya Ràdio va comptabilitzar 370.000 oients en el darrer EGM.
És una molt bona xifra, tot i que en aquest últim indicador ha disminuït el consum del cap de setmana arreu. És una xifra inferior respecte a la de la temporada passada, però hem retallat distàncies amb RAC1, cosa que ens fa contents.
T’obsessionen els EGM?
No, però n’estic pendent. Tres dies a l’any surten les notes i les nits prèvies als EGM no dormo gaire bé, tot i que ara tampoc dormo gaire bé perquè tinc un fill de cinc mesos [riu]. Sí que volem ser millors i tenir més oients. L’emissora és exigent amb mi i ha de voler aspirar a més, hem de continuar així.
Les dades traspuen que Catalunya Ràdio ja està de remuntada?
Sí, indiscutiblement. En els darrers anys estem fent les coses bé com a emissora, amb apostes que han funcionat molt com Crims o El búnquer, que a xarxes ens han acostat al públic més jove, que ens costava retenir-lo els últims anys. Però competir amb RAC1 és molt difícil, perquè té una graella molt consolidada i tenen dues bèsties comunicatives com Jordi Basté i Toni Clapés, a qui faig les meves reverències. Estem competint.
Una de les dades significatives dels EGM és que la ràdio en català cada cop surt més reforçada. Què té la ràdio, que es manté i cotitza a l’alça?
Per la immediatesa. Possiblement, Twitter ho és més, però la ràdio continua tenint un rigor inigualable. I després, la proximitat i la naturalitat, perquè la televisió té una impostura que a la ràdio no hi és. Això et genera un vincle molt important amb l’oient, i quan segueix un programa o un presentador està amb tu. Perquè l’oient et deixi anar ho has de fer molt malament.
“No vull renunciar a l’audiència que és fidel a ‘El suplement’ des de fa 34 anys”
Te’n fies de les dades dels EGM?
Em fio molt més de les dades digitals que tenim de portes endins que no pas d’una enquesta telefònica que varia en funció del lloc on truques i de la mostra que han agafat. Però crec que està bé que les regles siguin les mateixes per a tots.
La pregunta és obligada: què té Sabadell amb els mitjans de comunicació d’aquest país?
[Riu] És la pregunta! Té una gran ràdio municipal, de la qual molts hem sortit, tenim un accent que no és tan xava com el de Barcelona, i tenim un català molt correcte que funciona. I a més, hi ha molt talent, no només en aquests últims anys, sinó temps enrere. Estem a prop de Barcelona, i és curiós que Terrassa no es mengi un torrat.
El que és curiós és que els dos presentadors dels programes de referència dels caps de setmana de RAC1 i Catalunya Ràdio sigueu de Sabadell. Escoltes de reüll, el Via lliure de la competència?
Sí, sé perfectament què fa en Bundó a cada hora, com ell sap perfectament què estic fent jo. Estic competint amb una bèstia! [somriu] Tenim una molt bona relació, és un gran professional, i penso que tots dos farem ràdio per molts anys. De tant en tant ens fem pessigolles l’un a l’altre i crec que és una rivalitat molt sana; que hi hagi tan bona ràdio el cap de setmana ens fa millors, l’un a l’altre.
Tots dos també vau iniciar-vos a Matadepera Ràdio.
Així és, tot i que jo vaig començar tard en l’ofici. Vaig triar Economia, primer, però no m’acabava d’agradar, i quan portava dos anys a la Universitat Autònoma de Barcelona fent-la, vaig decidir que entraria també a Periodisme, i anava alternant les dues carreres. Vaig veure que allò m’agradava molt més, i vaig entrar a Matadepera Ràdio ben aviat. Em poso davant d’un micròfon amb 20 anys, tot i que sempre havia tingut la inèrcia d’escoltar la ràdio.
“Les nits prèvies als EGM no dormo gaire bé”
Abans de participar-hi directament, eres oient d’El suplement?
[Somriu] Sí, quan era petit a casa meva sonava Catalunya Ràdio. El programa té la mateixa edat que jo, 34 anys! I ara tinc la sort que ho visc des de dins, en un programa que no hi té res a veure, perquè té molt entreteniment i actualitat.
Ricard Ustrell –un altre sabadellenc– va donar-te l’oportunitat d’estrenar-te a Catalunya Ràdio.
Amb Ustrell ens coneixíem, havíem estudiat junts, i entro a formar part del seu equip que rellevava al de Sílvia Cóppulo. Va ser una etapa de dos anys d’un gran creixement professional, sumant-hi la temporada compartint El matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas, que va increïble, va ser l’any amb majúscules, informativament parlant [el 2017].
Què vas aprendre d’Ustrell i Terribas?
De Terribas vaig aprendre moltíssim, especialment a improvisar. Recordo que el programa començava a les sis del matí i de vegades acabava al vespre o la nit. Va ser extraordinari poder viure-ho des de dins. Com també va ser-ho rellevar Terribas quan no hi era, era un gran salt al buit, tenint en compte que el programa no és tan guionat com El suplement. Amb Ustrell vam compartir moltes coses boniques. Quan va decidir plegar, va arribar el meu torn.
Què aportes com a editor i presentador a El suplement?
La fórmula d’Ustrell funcionava molt bé, però li vam donar alguna volta més. Hem recuperat les tertúlies del cap de setmana i creat la marca dels reportatges, com a principals distintius. Crec que això ens ha donat visibilitat més enllà del que sona en antena, a través de les xarxes socials. I crec que tenim espais molt consolidats, com El comunista o El dominical. Combino l’actualitat informativa amb l’humor, toco moltes tecles. El programa ha crescut.
Les xarxes socials han estat un altaveu més per El suplement.
Les xarxes socials ens donen una altra vida a alguns dels continguts que fem més enllà del que sona en directe a l’antena. A les xarxes, la gent comparteix els continguts i alguns d’ells es fan virals. I permeten que no cal que escoltin la ràdio en directe, ho poden fer quan vulguin, també al llarg de la setmana. Hi hem apostat molt fort, amb vídeos fragmentats que conviden la gent a cercar el contingut sencer si li acaba interessant l’entrevista o la secció. Crec que això ho hem fet bé.
“Els caps de setmana els continguts tenen més qualitat radiofònica”
La presència visual mata la màgia de la ràdio, entesa com la ràdio d’abans?
No he renunciat a aquesta ràdio. El meu producte sempre es pot escoltar a través de l’FM o d’un mòbil, com sempre. Ara ens dona una nova oportunitat d’arribar a gent que potser no escoltava la ràdio. Hi ha gent que només li interessa la meva portada, que dura tres minuts d’un programa de set hores. Crec que és bo, perquè pots triar.
La ràdio ha d’anar cap aquí?
Crec que a Catalunya Ràdio ja ho estem fent. Has de tenir una graella a l’FM amb grans magazins al matí i a la tarda i el cap de setmana, a més dels informatius, que expliquin les coses del directe. Però a part, has de ser un gran creador de continguts que en algun moment de la graella hi col·locaràs altres programes, podent-los recuperar quan vulguis.
Quines diferències hi ha entre els magazins de ràdio que s’emeten els dies laborables i els caps de setmana?
Els caps de setmana els continguts tenen més qualitat radiofònica. I això va molt en mi: soc molt meticulós i m’he d’entendre molt amb els tècnics de so. M’agrada molt editar, muntar, triar les músiques! En el meu programa no hi ha cap sintonia que jo no hagi escoltat o escollit abans [riu].
“Les xarxes socials ens donen una altra vida a alguns dels continguts més enllà de l’antena”
I l’audiència, varia els caps de setmana?
El perfil d’oient d’El suplement, tradicionalment, ha estat més aviat veterà. Per això els continguts de primera hora van més dirigits a aquesta franja d’edat. A mesura que el programa avança hi tenen cabuda altres espais que poden anar enfocats a un públic més jove. Soc conscient que no tinc un públic de 15 a 20 anys, però crec que sí que tinc gent de 25 a 30 o 40 anys que sí que m’escolta, i són de la meva generació. No vull renunciar a aquella audiència final que segueix el programa, que l’any que ve farà 35 anys d’història.
Què seria renunciar a aquesta audiència?
Fer un contingut només enfocat al públic jove o amb referents culturals només juvenils. Tinc 33 anys, amb els referents culturals que tinc, i no intento ser més gran del que semblo. Però no em posaré a entrevistar tiktokers cada dia, perquè la meva audiència no m’ho compraria i jo no em sentiria còmode.
Ara mateix, el programa és com a tu t’agrada?
Sí, ara faig el programa que vull, és la meva quarta temporada i soc molt feliç fent-lo. M’ho passo molt bé i sempre ha estat així. M’imagino uns quants anys més fent aquest programa, encara no me n’he cansat d’aquesta franja horària.
La teva continuïtat per a la propera temporada està assegurada?
Sí, serà la meva cinquena temporada, i tocarà renovar el contracte. La meva primera opció seguirà sent la ràdio i El suplement. No miro gaire més enllà, i he dit més d’un cop que m’agradaria fer alguna cosa complementària de televisió. TV3 hauria de ser una finestra més oberta a algunes cares de Catalunya Ràdio, se’ns veu poc tot i la bona feina que estem fent. Últimament s’han vist moltes més cares de RAC1 a la tele.
Consolidat a la ràdio, també has tret el cap a la televisió amb Conflicte interior.
Em vaig sentir còmode i va ser divertit [riu]. Estic molt content, perquè va ser un contingut que va néixer d’El suplement i TV3 s’hi va fixar per portar-lo a la televisió. Vam poder fer la nit temàtica sobre els corresponsals en dues edicions, i tothom va quedar-ne satisfet. El meu mitjà és la ràdio i de fer tele n’he de seguir aprenent.
